Continuen les novetats en el funcionament del ministeri fiscal des que Teresa Peramato va substituir com a fiscal general Álvaro García Ortiz, inhabilitat pel Tribunal Suprem arran de la condemna per revelació de secrets. El passat 30 d’abril es van formalitzar els darrers nomenaments en llocs clau del ministeri públic, com ara la Fiscalia del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i fiscalies superiors. En total són 22 renovacions de places, algunes de les quals estaven vacants.
Entre els nomenaments, destaca la promoció de Pedro Crespo, cap de la fiscalia del Tribunal Constitucional, com a fiscal de sala. Crespo és el fiscal que s’ha oposat a aixecar les mesures cautelars als presos polítics i als membres de l’exili mentre es tramita el recurs d’emparament per la inaplicació de l’amnistia. Ara conserva el seu càrrec com a màxim responsable de ministeri públic al TC, però, a més a més, la seva categoria professional puja un esglaó, fins al més alt que pot tenir un fiscal.
També són rellevants renovacions en càrrecs molt desitjats, com ara comissionats en organismes internacionals: és el cas d’Ángel Bodoque, el fiscal que va acusar l’advocat de l’exili, Gonzalo Boye, en el cas Mito, que s’estarà quatre anys més com a corresponsal d’Espanya a Eurojust en afers de salut pública.
A tot això, cal afegir la polèmica de la proposta de María Isabel Martín López com a nova fiscal Superior de Madrid. És fiscal molt valorada en formació, molt bregada en una fiscalia delicada com és la de Melilla, especialista en jihadisme i vigilància penitenciària. Un nom que substituiria Almudena Lastra, la fiscal que va ficar en un embolic García Ortiz apuntant que com a fiscal general havia filtrat la informació sobre la parella d’Ayuso a la premsa. Una decisió que ha aixecat polseguera en l’àmbit polític en considerar que es tracta d’una purga. També cal subratllar entre els nomenaments el de María José Osuna Cerezo, nova fiscal de sala en cap de la Inspecció Fiscal de la Fiscalia General de l’Estat, que controla el funcionament del ministeri públic. Osuna ha exercit a Tarragona des de 1988 i és una de les impulsores del projecte Barnahaus, un model que comença a recollir força èxits en la protecció dels menors.
Crespo, contra l’aixecament de les mesures cautelars
Pedro Crespo és un fiscal veterà que porta la toga des de 1991. Precisament, la seva singladura com a membre del ministeri públic va començar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després de passar per diverses fiscalies va ser nomenat lletrat del Tribunal Constitucional l’any 2003, organisme on ha fet carrera. L’any 2021 va ser nomenat cap de la fiscalia davant el Tribunal Constitucional, però ara Peramato l’eleva més als altars i el nomena fiscal de sala, és a dir, accedeix a la màxima categoria professional -com si fos un magistrat del Tribunal Suprem- i, a més, s’incorpora a la Junta de Fiscals de Sala. Peramato ha valorat “el seu pla d’actuació” i el “profund coneixement de la fiscalia en aquest àmbit” i la seva proposta de “transparència” i per “l’especialització dels seus membres”.
Crespo ha estat el fiscal encarregat d’informar sobre els recursos d’empara per la inaplicació de l’amnistia presentats per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com dels membres de l’exili el president Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Juntament amb els recursos es van presentar, per part dels condemnats per malversació, les peticions de suspensió de la condemna d’inhabilitació. Els membres de l’exili van reclamar els aixecaments de les mesures cautelars, les ordres de detenció, cosa que els permetria tornar a Catalunya sense por de ser arrestats i empresonats mentre esperen la resolució del TC sobre la seva amnistia. Tots al·legaven l’aplicació de l’article 56 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que permet deixar sense efectes les decisions judicials que afecten els drets dels processats. Crespo s’hi va oposar.
Anticipar la sentència
Segons el fiscal Crespo, suspendre la inhabilitació o retirar les ordres de detenció que impedeixen el retorn dels exiliats “podria interpretar-se com un avançament de la decisió del Tribunal Constitucional”. “S’estaria produint, de facto, l’efecte pretès amb la interposició del recurs d’empara, cosa que equivaldria a la seva estimació anticipada”, argumentava. I, afegia una curiosa reflexió a propòsit de la durada del temps de tramitació del recurs, sobretot en els casos de Junqueras, Romeva o Turull. Segons ell, tenint present que les inhabilitacions són fins a l’any 2031 i 2030, dates que no són pròximes i el temps que falta per arribar-hi és superior a la tramitació normal d’un recurs d’empara, seria anticipar la decisió. Pel que fa als membres de l’exili, el fiscal al·legava que les ordres de detenció no tenen cap afectació i no provoquen un perjudici irreparable als dos polítics, perquè segueixen a l’estranger perquè volen eludir l’acció de la justícia espanyola.
En el cas de Puigdemont va argumentar que el president exiliat interpretava l’ordre de detenció com “una coacció que li impedeix entrar en territori nacional el que, en termes jurídics, no és més que el fruit del seu propi temor –no susceptible de tutela cautelar– a ser privat de llibertat en virtut d’una resolució judicial que al seu torn és conseqüència de la seva pròpia conducta processal, concretada en la decisió d’eludir l’acció del tribunal que la va adoptar”. Per tant, com que “es manté voluntàriament fora del radi d’acció de la justícia espanyola”, no té dret a l’aixecament de la mesura.
Els fiscals del cas Boye, molt cuidats
Curiosament, dos fiscals més relacionats de manera indirecta amb el Procés també continuen en càrrecs força desitjats a la fiscalia espanyola. De fet, ja va sorprendre el nomenament del fiscal Ignacio de Lucas com a representant espanyol a la Fiscalia Europea, tot just després d’articular i bastir l’acusació contra Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, per un delicte de blanqueig en relació amb el cas Mito.
Un cop De Lucas va marxar cap a Brussel·les, el fiscal que va mantenir l’acusació, Ángel Bodoque, també conserva un lloc dels destins més cobejats. El proposat 13 d’octubre, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, renovava, a petició de la fiscalia general, el nomenament de Bodoque com a Corresponsal Nacional d’Eurojust per a afers de salut pública. És a dir, la persona de l’oficina de cooperació judicial europea en afers de narcotràfic que té delegades les gestions quan hi ha dos estats que investiguen una causa o bé una causa que afecta a més dos estats.
Altres nomenaments
Les propostes de la fiscal general que ha de rubricar el Consell de Ministres també incorporen com a fiscal de sala en cap de la secció Civil de la fiscalia del Tribunal Suprem a Pilar Martín Nájera, una de les impulsores de la Xarxa Civil Internacional de Fiscals i una referent de la doctrina jurídica de l’àmbit civil. Maria Eugènia Hernández, fiscal especialitzada en Violència sobre la dona, Vigilància Penitenciària i Seguretat Viària, s’incorporarà a la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Antonio Romeral, un expert en delictes econòmics –des de l’any 2000 és membre de la Fiscalia contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada, on és la mà dreta del cap, Alejandro Luzón–, seguirà com a tinent fiscal tot i els dubtes que hi havia sobre la seva continuïtat. Romeral va posar traves a la investigació de la fiscalia de Tarragona contra Cristóbal Montoro.
Un altre dels noms que destaca és la nova fiscal de la secció social de la fiscalia del Tribunal Suprem, María Pilar Rodríguez Fernández, togada des de 1993. Després d’una llarga experiència en l’àmbit penal, el 2018 es va encarregar de renovar la fiscalia de la jurisdicció civil a Madrid, un gegant que es trobava desbordat. L’endreça en el servei ha estat la raó de fons per a la seva promoció al Suprem. En l’àmbit dels Països Catalans també cal subratllar el nomenament d’Adrián Salazar Cortázar com a fiscal superior a les Illes Balears, on està destinat des de 1988.
