Un dels forats negres de la democràcia és el que s’ha convingut a anomenar les “portes giratòries”. És a dir, el pas del poder públic a l’empresa privada que aixeca suspicàcies, no només pel fet d’arribar a tenir jubilacions –o prejubilacions– d’or sinó per evidents conflictes d’interessos. Aquest podria ser el cas dels alts càrrecs en la seguretat i defensa de l’Estat que han passat al fosc sector privat de les grans empreses i conglomerats que acumulen centenars d’adjudicacions de contractes públics en l’àmbit, precisament, de la defensa, la tecnologia i la seguretat. Una perversió del sistema aprofitant els coneixements específics en aquesta matèria, influències i contactes. Uns coneixements gens habituals entre la població civil.
En el cas de la defensa i la seguretat, hi ha diversos exemples en els darrers dos anys que desperten la curiositat, tot i que l’Oficina de Conflicte d’Interessos ha donat el vistiplau a diversos fitxatges de comandaments militars per part de grans empreses del sector, consultores o associacions i fundacions vinculades al complex industrial espanyol i internacional, amb interessos a les forces armades espanyoles o en sectors estratègics de l’administració.
Possiblement, un dels casos més clamorosos va ser la incorporació de l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, el general Félix Sanz Roldán, al consell assessor d’Iberdrola, a l’International Advisory Board de l’empresa energètica líder de l’Ibex-35. Curiosament, Iberdrola va pagar la il·luminació del monestir d’Uclés, a Cuenca, d’on és fill el general. De fet, Sanz Roldán va participar en la festa d’inauguració de la instal·lació. També la casualitat es va mostrar desacomplexada quan Iberdrola es va salvar del cas Tàndem, investigada per suborn a través de l’entramat d’empreses de l’excomissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. El magistrat Manuel García Castellón va decidir arxivar la causa sobre les opaques maniobres per entrar al mercat de les renovables de Romania. Però, més enllà el cas de Sanz Roldán, n’hi ha de força cridaners encara que només sigui en els darrers dos anys, segons les dades obtingudes demanant la informació a l’Oficina de Transparència de l’Estat.
El general Ballesteros, un dels casos que criden més l’atenció
Una de les reincorporacions a la vida civil més profitoses ha estat la del general de brigada Miguel Ángel Ballesteros, un dels homes claus per entendre la política de seguretat dels darrers quinze anys. Ballesteros va ser del maig de 2009 al juny de 2018 el director de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), del Centre Superior d’Estudis de la Defensa (CESEDEN), el think tank d’intel·ligència militar i geoestratègica del Ministeri de Defensa i de les forces armades. Un càrrec que venia amb la confiança d’altres destins força delicats, com ser el representant espanyol del projecte Helios -de satèl·lits espia construïts per Espanya, França i Itàlia–, els tres anys passats al Centre d’Investigació Operativa del ministeri de Defensa i els sis anys de la Divisió d’Intel·ligència de l’Estat Major de la Defensa.
La seva carrera pública, però, va acabar dalt de tot del pòdium, amb la direcció del Departament de Seguretat Nacional, el cervell de la seguretat de l’Estat que integra tots els organismes d’informació, protecció, seguretat i defensa, des del CNI al Ministeri de l’Interior, passant pel Centre Criptològic Nacional, el Centre d’Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) i el Centre Nacional de Protecció d’Infraestructures Crítiques. Va ser des del juny de 2018 fins que es va retirar, el 2023. Des d’aquest càrrec va posar negre sobre blanc la primera Estratègia Nacional de Seguretat. Fins i tot, des d’aquesta talaia, va abonar la tesi de la col·laboració russa amb el Procés sobiranista català. Val a dir que va accedir al càrrec com a segona opció perquè el primer escollit, el coronel Pedro Baños, va ser titllat d’activista prorús. Baños es dedica ara a escriure i participar en diversos mitjans sobre conspiracions en el marc de la geoestratègia internacional.
Sis feines per al general
Ara bé, Ballesteros en ser rellevat el 28 de novembre de 2023 per la primera general de l’Exèrcit de l’Aire, Loreto Gutiérrez, va decidir no passar els dilluns al sol. Ans al contrari. El febrer de 2024 s’integrava al Grup Oesia, una de les multinacionals espanyoles més potents en el mercat de la seguretat, la defensa, la ciberseguretat i la ciberdefensa. De fet, es defineix com un grup empresarial de “creació de tecnologia per al futur del poder militar digital en el marc de les operacions de multidomini”.
Empreses d’aquest grup són Tecnobit, Cipherbit, UAV Navigation o Inster, totes amb sucosos contractes per part de l’administració que van des del Banc d’Espanya fins al Consell Delegat d’Enginyeria de Sistemes per a la Defensa d’Espanya, el pla de digitalització dels consolats espanyols o el servei d’alerta sísmica o tsunamis així com contractacions diverses amb les forces armades com el sistema de guiatge de les aeronaus de combat Eurofighter o comunicacions satel·litàries o operatives. Contractacions a través de la Prefectura d’Afers Econòmics del comandament de suport logístic, la Prefectura del Suport Logístic de l’Armada, la intendència de San Fernando o la Subdirecció General d’Adquisicions d’Armament. Per fer-se una idea de la importància d’aquest grup, Tecnobit va obtenir contractes en un any per 23.763.551,17 euros o Cipherbit, per una quantitat de 32.598.101 euros en el mateix temps.
Ballesteros no acaba aquí el seu currículum. El 12 de febrer de 2024 va entrar al servei de Redondo y Asociados, la consultora creada pel gran confident i assessor de Pedro Sánchez, Ivan Redondo. També es va integrar a Sun Tzu Consulting, SL, una empresa que segons el BORME es va posar en marxa el 24 de gener de 2024, només divuit dies abans de la incorporació de Miguel Ángel Ballesteros, i amb un administrador anomenat Carlos Ballesteros. El juliol de 2024 també va entrar a Iberdrola. L’Oficina de Conflictes d’Interessos també li va donar permís per entrar a la Universitat Internacional d’Andalusia, la Rei Joan Carles i la Universitat de Màlaga. També destaca el seu fitxatge per part del prestigiós i influent despatx d’advocats Llorente y Cuenca, intensament relacionat amb el BOE i l’Ibex 35.
Bisbal Pons, un tinent general que no perd pistonada
Un altre dels càrrecs que suscita controvèrsia és el del que va ser el primer tinent general de la infanteria de Marina, és a dir, màxim comandament operatiu de les forces amfíbies, el mallorquí Francisco de Paula Bisbal Pons. Un altíssim comandament militar que també va dirigir el Centre Superior d’Estudis per a la Defensa (CESEDEN), la institució que regula la docència militar i s’encarrega de la investigació i estudi de la Seguretat i la Defensa que ara dirigeix el tinent general Miguel Ballenilla.
Bisbal Pons va cessar de les seves responsabilitats a l’Estat el 28 de desembre de 2024. A continuació va entrar a formar de l’elenc d’Orilla, un poderós grup d’inversió de “capital pacient”, especialitzat en inversions tecnològiques en empreses que tenen projectes estratègics a llarg termini. El 31 de gener també va entrar al Grup Oesia Networks, com Ballesteros. De fet, amb ell també comparteix espai de feina a Iberdrola, en aquest cas, a Iberdrola Energia Internacional, SA, des de juliol de 2024. Amb Iberdrola, Bisbal havia organitzat cursos amb Iberdrola al CESEDEN.
També cal ressaltar l’entrada de Bisbal a GAM, General de Alquiler de Maquinària, una multinacional espanyola amb seu a Astúries, habitual en les contractacions de l’Estat i també en diverses operacions de Defensa. De fet, l’empresa, a través de mitjans locals, no va amagar que el fitxatge de Bisbal era per potenciar el seu negoci en el sector de la defensa. Bisbal també té temps per a una altra tasca al GRUP EY, una consultora dedicada a la intel·ligència privada i prospectiva a través de “l’anàlisi de dades i el seu tractament així com a l’explotació de la informació a través de tecnologies d’avantguarda”. Tot plegat per a serveis de consultoria estratègica serveis de transaccions i finances corporatives.
De combatre a l’aire, a grans empreses de tecnologia militar aeroespacial
Un altre dels noms que gaudeixen d’una porta giratòria ben engreixada és el tinent general de l’Exèrcit de l’Aire Francisco González-Espresati Amian, i excap del Comandament Aeri de Combat. González-Espresati va cessar el 10 de setembre de 2024 i tres mesos després es va unir a l’omnipotent INDRA, la gran multinacional espanyola de tecnologia, defensa i seguretat, una de les empreses punteres i en el top cinc de les que més facturen a l’administració en general. González-Espresati s’incorporava a Indra per fer assessoria en matèria de defensa i també en l’assessoria de l’àmbit aeroespacial.
Des de l’octubre de 2024, però, també acumula una altra feina a Integración de Tecnologia Empresarial (ITE) com a responsable d’estratègia de defensa. Un gegantí grup dedicat a les “solucions tecnològiques de la defensa, seguretat, enginyeria, fabricació, ciberseguretat, intel·ligència i drons”. La seva cartera de projectes és impressionant com ara els nous sistemes de mobilitat tàctica per a les forces armades, el projecte Venturi -un programa al més alt nivell per l’eficiència aeroespacial de les naus militars i civils-; el sistema de depuració d’aigües dels vaixells de l’Armada o la joia de la corona, el projecte ED-ON, de “bessó digital”, això és, replicar en el món virtual “processos del món real” destinats al sector naval i aeroespacial militar.
Integración de Tecnologia Empresarial té centenars d’adjudicacions de les forces armades, de l’administració general de l’Estat i de grans empreses privades o societats del sector públic com AENA, Airbus, DGT, Mahou, Alstom, Iberia, RTVE, Draken, Indra, Hexagon, Endesa, Navantia, Leroy Merlin o INDRA. No acaba aquí el currículum del tinent general el 13 de novembre de 2014 es va incorporar a Telespazio, una altra empresa de comunicacions d’alta seguretat que ha subministrat només en un any per 954.690 euros els sistemes de comunicació per una vintena d’embarcacions de la Guàrdia Civil.
De la logística militar a la logística privada
Un altre dels trànsits destacats d’un comandament militar a la vida civil és el de l’excap del Comandament del Suport Logístic de l’Exèrcit de Terra, una mena cap de compres i de manteniment. El seu nom és el tinent general Fernando García y García de las Hijas, retirat del servei el 19 de desembre de 2024, un mes després el, 22 de gener de 2025, s’incorporava a Indra Sistemas, SA. El passat juliol també va entrar a formar part de la plantilla de l’Asociación Española para la Calidad, una entitat creada el 1961 de suport a la qualitat de les produccions espanyoles.
Aquesta mena de fundació, la presideix Beatriz López Gil, alta executiva d’Unilabs, i que causalment, el 25 de març d’enguany ha estat nomenada “ambaixadora de la marca Exèrcit” per la seva “col·laboració activa en la difusió de la cultura de la qualitat als processos logístics i l’adquisició de subministraments de l’Exèrcit”. Entre els set patrocinadors d’aquesta associació, hi ha Indra, Telefónica i un que brilla amb llum pròpia el Grup Thales, especialitzada en subministraments per a la Defensa terrestre, aeri, naval, ciber i espai i que ofereix solucions militars amb tecnologia quàntica, el 6G i la ciberseguretat.
Airbus, el gran lloc
Si hi ha una empresa que pugui mirar cara a cara Indra és, sens dubte, Airbus. Una gran corporació aeroespacial europea amb seu a Tolosa, a l’Occitània, on Espanya té un paper molt destacat. Així mateix, és un dels destins daurats dels grans comandaments militars espanyols. Per exemple, és el cas del tinent general de l’Exèrcit de l’Aire, Fernando de la Cruz Caravaca que després de deixar el 29 de novembre de 2023 el càrrec de Segon Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire i l’Espai va passar a nòmina d‘Airbus Defense & Security.
Un cas similar al del general de l’Exèrcit de l’Aire, Francisco Javier Fernández Sánchez, el representant militar espanyol davant el Comitè Militar de l’OTAN i davant el comitè Militar de la Unió Europea. De fet, va ser el representant del Cap de l’Estat Major de la Defensa davant els organismes internacionals, és a dir, era la veu i les orelles a Europa i a l’OTAN del màxim comandament operatiu de les forces armades a Espanya. Fernández Sánchez va penjar l’uniforme el 31 d’agost de 2024 i es va incorporar a Airbus Defense & Security el 3 d’abril d’enguany.
De l’Estat Major… a Ucraïna
En canvi, Fernando Garcia González-Valerio, tinent general de l’Exèrcit de Terra, i cap de l’Estat Major Conjunt de la Defensa (JEMAD) va deixar les seves responsabilitats operatives el 24 de juliol de 2024 i es va integrar el 22 de novembre de 2024 a un dels grups més importants de Defensa d’Europa, Escribano, Mechanical & Engineering (EM&E). Es tracta d’un grup líder en “disseny, desenvolupament i fabricació de solucions complexes i innovadores en defensa i seguretat”. Aquest grup ha dut a terme el disseny dels blindats 6×6 de l’Exèrcit de Terra, sistemes de guiatge militar o construcció de robòtica de defensa, prevenció i atac.
Precisament, aquest grup va signar la setmana passada, un memoràndum de col·laboració amb Tecnove i l’empresa ucraïnesa Practika per a la construcció de vehicles avançats de seguretat i defensa per afrontar la guerra contra Rússia. La signatura d’aquesta “aliança estratègica” va estar presidida pel president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski; el president espanyol, Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles i ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel Albares.
