El sistema de ciberespionatge per a mòbils Pegasus no és l’únic del mercat, tot i que el sistema de NSO és altament sofisticat. Però hi ha d’altres sistemes similars, o directament competència, que fan les mateixes funcions i que van adquirir el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil davant el veto del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per impedir que les policies tinguessin el sistema israelià. Així, el CNP i la Guàrdia Civil van adjudicar a l’empresa DARS la compra d’un software amb un plec de condicions que era un copia i enganxa del prospecte tècnic i comercial del Pegasus de NSO per perseguir els delictes contra la Constitució, és a dir, independentistes. De fet, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska ja havia advertit que perseguiria el Tsunami Democràtic i que l’Estat tenia “serveis d’intel·ligència realment eficaços” que aconseguirien saber qui hi havia darrere del moviment.
En concret, el 23 de febrer del 2018, la Subdirecció General de Sistemes d’informació i Comunicacions per a la Seguretat del Ministeri de l’Interior obria un curiós procés de licitació que serà complementat el juny del 2021. Es tractava d’una adjudicació per a l’adquisició d’“actualització que proporciona capacitats avançades per al registre remot de la plataforma SILC d’interceptació legal de les telecomunicacions per a les direccions generals de la Policia i la Guàrdia Civil”. El sistema SILC és l’acrònim del Sistema de Interceptación Legal de las Telecomunicaciones, és a dir, l’instrument policial pel qual s’han de regir les intervencions telefòniques i de comunicacions en les investigacions, sempre, és clar, amb tutela judicial.
A remolc dels darrers Pegasus
Ara bé, l’objecte del contracte anava un pas més enllà. En concret, el document de 42 pàgines al qual ha tingut accés El Món, exigia que el nou sistema havia de “permetre de forma telemàtica i sense cap intervenció de l’objectiu investigat, la monitorització i descàrrega remota, discreta i segura del contingut de dispositius electrònics o sistemes informàtics per així donar compliment als manaments judicials”. El plec de condicions tècniques advertia que es tractava de “registres remots sobre equips informàtics” i es pagava amb el capítol 588 dels Pressupostos. L’excusa per al contracte certificada en el plec era concloent: “L’adquisició d’aquest equipament està orientada a fer una lluita més eficient contra el terrorisme i el crim organitzat”.
Però la secretaria d’Estat de Seguretat sabia molt bé el que volia. De fet, a finals del 2018 el ministeri ja va adquirir una actualització del SILC que va ser adjudicat a DARS Tecnologia, SA. Aquest sistema permetia al CNP i la Guàrdia Civil fer de manera telemàtica la “monitorització i la descàrrega remota, discreta i segura del contingut de dispositius electrònics o sistemes informàtics”.
Ara bé, la secretaria tècnica d’Interior es queixava que el sistema permetia la descàrrega remota dels dispositius “amb una necessària actuació prèvia de l’objectiu intervingut”. És a dir, clicant un SMS. El nou contracte buscava fer com el Pegasus més avançat, aprofitar les vulnerabilitats dels mòbils per poder entrar-hi sense cap acció per part de l’objectiu.
“Encara que s’han obtingut bons resultats de l’execució de moltes de les ordres judicials que emparen aquest procediment, alguns dels objectius intervinguts no fan l’actuació necessària i es fa impossible accedir als seus registres”, lamenten els tècnics d’Interior. Així mateix, afegeixen que “normalment, es tracta dels objectius més preparats i perillosos”. En tot cas, asseguren que els delictes pels quals han utilitzat aquest sistema són els comesos al si d’organitzacions criminals; terrorisme; delictes contra menors o persones amb capacitat modificada judicialment; i delictes contra la Constitució, de traïció i relatius a la defensa nacional: és a dir, els aplicats contra els independentistes condemnats per sedició i acusats de rebel·lió i terrorisme. En el paquet també incloïen els delictes comesos a través d’instruments informàtics.
Curiosament, en l’apartat 7 del plec de condicions tècniques detallen els “requisits que ha de tenir l’ampliació d’aquest sistema”. Unes condicions exposades que en contingut i forma coincideixen amb el plec de prescripcions tècniques de Pegasus de NSO, al qual ha tingut accés El Món. Així detalla els requisits del subministrament, configuració i posada en producció pel registre remot de comunicacions. La llista és exactament paral·lela a la documentació comercial de NSO per al Pegasus, amb les mateixes aplicacions i serveis recomanats.
Finalment, el contracte, negociat sense publicitat, va ser adjudicat i formalitzat per cinc milions d’euros a DARS TELECOM, 6.050.000 euros amb impostos inclosos el 28 de setembre de 2021. Per part del ministeri de l’Interior va signar el contracte el secretari d’Estat Rafael Pérez, el número dos i absoluta mà dreta del ministre Fernando Grande-Marlaska. Aquesta adjudicació venia precedida de l’adjudicació del 9 d’octubre del 2018 també a DARS per valor de 6.229.080 d’euros. El sistema mare d’espionatge que requeria l’activació per part del posseïdor del telèfon i amb els mateixos objectius que la seva ampliació: empaitar el crim organitzat, el terrorisme i els delictes contra la Constitució.
11 
