El Catalangate fa temps que rau a l’Audiència Nacional. En concret, en la causa contra el Procés independentista que dirigeix el magistrat Manuel Garcia Castellón que fa gairebé cinc anys que són secretes. Són les diligències 104/2017 que han generat fins i tot tensió entre els togats del “tribunal especialitzat” que és l’Audiència Nacional. Ja són dues vegades que la sala d’apel·lacions ha estirat les orelles a García Castellón per mantenir en la més absoluta clandestinitat d’aquesta instrucció, i més quan ha servit per obrir-ne altres com l’Operació Judes del 23 de setembre de 2019.
Així García Castellón, titular del jutjat central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, es resisteix a obrir aquestes diligències, malgrat que la sala d’apel·lacions l’hi obliga en admetre dos recursos interposats pels advocats d’Alerta Solidària que representen gairebé tot el gruix dels encausats en l’Operació Judes. La sospita és que en aquestes diligències hi ha intervencions telefòniques a centenars de persones i que han estat el viver per obrir altres investigacions contra l’independentisme dirigides des de l’Audiència Nacional o fins i tot, alimentant altres causes obertes a Catalunya, com l’operació Volhov, la Tadeo, o les diligències encara secretes 86/2019 que investiga el Tsunami Democràtic.
Sospites confirmades
D’aquí que els lletrats d’Alerta Solidària tinguin la ferma sospita que molta de la informació recollida en aquestes diligències no s’ajusta a la legalitat. “Aguanten el que poden, malgrat els dos calbots que acumula l’instructor”, indiquen fonts de les defenses en conversa amb El Món. “Ja és estrany mantenir una causa secreta durant tant anys, fins al punt que n’hem descobert l’existència arran d’altres causes”, indiquen. “Ara possiblement en tenim l’explicació”, raonen. En aquesta causa hi haurien els noms d’una setantena d’independentistes investigats, així com a membres del seu entorn.
Les sospites de les defenses del 23S s’han vist alimentades per la compareixença de la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, dijous d’aquesta setmana, a la comissió sobre fons reservats del Congrés de Diputats. Esteban va admetre que hi va haver col·laboració entre el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (Unitat Central Especial 3) i el CNI. Una dada com a mínim curiosa, perquè la Guàrdia Civil compta amb un sistema més potent i sofisticat de control remot de dispositius mòbils adquirit el 2018 i ampliat l’octubre de 2021. Ara bé, aquest sistema se sosté sota un estricte control judicial i amb una traçabilitat concretíssima. De fet, funciona amb codis per a cada cop que es fa un control remot d’un mòbil a través de SITEL, el Sistema d’Interceptació de Telecomunicacions, per tant se sap qui i quan fa la intervenció i què hi posa.
Ajuda del CNI a la Guàrdia Civil
Fonts de la comissió expliquen que les unitats d’informació de la Guàrdia Civil van demanar ajuda al CNI, amb el suposat control del jutge García Castellón. Una ajuda que va servir per introduir el sistema Pegasus en diversos terminals d’independentistes i dels quals van extreure informació. Aquesta informació, però, continua tancada a pany i forrellat, malgrat dues resolucions que obliguen a obrir-la per no vulnerar els drets de defensa dels encausats, per exemple, en l’operació Judes. Una operació qualificada d’antiterrorista quan es va executada per part del Grups de Reserva i Seguretat de l’institut armat. Precisament, en aquesta causa encara queden dos recursos més per resoldre i caldrà veure què més hi ha de dir la sala per tal que García Castellón obri als investigats aquestes diligències.
La convicció és que amb el CNI l’espionatge va ser massiu i descontrolat. A la vista de com han actuat els serveis d’intel·ligència espanyols arran del Catalangate desemmascarat per CitizenLab. Per tant, la resistència del titular del jutjat central d’instrucció número 6 a aixecar el secret de les diligències es podria explicar per la poca seguretat jurídica amb què s’haurien basat les intervencions de les telecomunicacions. Un fet gens menor, ja que podria contaminar les múltiples investigacions que ha nodrit aquesta causa 104/2017.
La fiscalia també va admetre l’existència d’aquestes diligències basades en el fet que “els analistes de la Guàrdia Civil van identificar com una amenaça l’existència i proliferació dels anomenats Comitès de Defensa del Referèndum que esdevindrien en Comitès per la Defensa de la República, els CDR”. Una idea que justificava una investigació reservada i secreta i que ara podria delatar l’ús irregular del Pegasus, en un acord entre la Guàrdia Civil i els serveis secrets espanyols.
7 
