Els lideratges femenins en la política catalana s’embarranquen, cosa que no passa amb els homes, dels quals es coneixen menys renúncies. La renúncia d’Àngels Chacón a Centrem, comunicada aquest dissabte, s’afegeix a una llista de lideratges femenins de la política catalana que, per una rao una altra, s’aparten del camí o queden en suspens. En els últims mesos diverses dones de primera línia política han fet un pas al costat voluntària o involuntàriament. Algunes d’elles han sortit del focus mediàtic voluntàriament i s’han retirat per desavinences amb les formacions o per descansar després d’anys en el món de la política. Altres ho han fet obligades pels tribunals o per les seves pròpies formacions. Aquestes en són algunes:
1. Elsa Artadi
La cap de files de Junts per Catalunya a Barcelona, Elsa Artadi, va comparèixer al maig per sorpresa per anunciar la seva renúncia. No només va renunciar a ser candidata a les eleccions municipals del 2023, sinó a tota activitat política. “Deixo la política activa: al Parlament, a l’Ajuntament i als òrgans de direcció del meu partit”, ha declarat. “És una decisió personal, no política”, va explicar.
2. Àngels Chacon
La líder de Centrem, Àngels Chacon, ha deixat la política per sorpresa aquest mateix dissabte. Ho justifica pel desencís que té davant de les lluites internes i les dinàmiques de partit. Centrem ha convocat una reunió urgent per avaluar els pròxims passos de la formació.
3. Laura Borràs
La presidenta de Junts per Catalunya ha estat apartada del Parlament, on a hores d’ara està suspesa, pel seu cas de suposada corrupció i fraccionament de contractes. Justament aquest dissabte ha reactivat el compte de Twitter de la presidència del Parlament, tot i que continua suspesa fins que es celebri el seu judici.
4. Meritxell Budó
Meritxell Budó s’ha retirat de la primera línia de la política i s’ha vist relegada a un càrrec a Salut. Actualment és secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, un càrrec ben diferent al que exercia quan estava a primera línia i l’apuntaven tots els focus.
5. Anna Erra
L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha anunciat recentment que no repetirà a l’alcaldia de la ciutat. L’ha governada des del 13 de juny del 2015 per Convergència i Unió, però no repetirà. El seu destí polític encara no es coneix, però continua lligada a Junts per Catalunya. Erra, que ha sonat com a relleu de Borràs en l’opció que la presidenta suspesa acabés dimitint, ha dit en entrevistes recents que voldria tornar a la seva feina de mestra. El fet que obtingués més vots que Borràs al congrés del partit va fer pensar que assumís més projecció política. Per de moment, no.
6. Marta Madrenas
La diputada de Junts per Catalunya i alcaldessa de Girona ha dit que no repetirà com a candidata a l’alcaldia, exactament igual que Anna Erra. Madrenas va explicar que sentia que havia de fer un pas al costat després d’anys dirigint la ciutat. Ha estat una de les polítiques que d’ençà de l’1-O ha tingut bastant ressò dins de l’independentisme.
7. Alba Vergés
Vergés continua sent política, però ha passat de ser la flamant consellera de Salut a una diputada rassa del Parlament. També forma part de la Mesa del Parlament, on hi ha arribat per substitució d’altres companyes. De fet, Vergés està d’estrena: Netflix ha començat a emetre un documental sobre com es va dirigir el departament en l’esclat de la pandèmia. Vergés va haver de prendre la decisió de fer confinar la seva ciutat, Igualada, que va ser el primer municipi que va tenir un confinament estricte.
Els homes, moltes menys dimissions
En el cas dels homes no és habitual veure tantes dimissions, renúncies, o canvis de lloc de poder. La que més es recorda és la d’Albert Rivera fa uns anys. Rivera va abandonar el lideratge de Ciutadans després del fracàs a les eleccions. L’altre gran nom que ha hagut de renunciar per la pressió del mateix partit ha estat Pablo Casado, que ha desaparegut completament de la vida política després de les pressions d’Alberto Nuñez Feijóo, nou líder del partit, i Isabel Díaz Ayuso, que és molt forta i té molta influència dintre de la formació dels populars.