La crisi oberta pel caos i el desori del Govern amb la gestió de Rodalies, Renfe i Adif havia de fer reaccionar el principal partit a l’oposició al Parlament. La poca volada que fins ara ha tingut Junts a la cambra catalana s’ha ajuntat amb la perspectiva del plenari de la setmana que ve, en què per primera vegada hi haurà una sessió de control amb un president accidental, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, arran de l‘ingrés hospitalari del president, Salvador Illa.
Aquest ha estat el marc en què el líder de Junts, Carles Puigdemont, ha donat una ordre als principals quadres del partit amb poder de comandament institucional i territorial. És a dir, qui remena les cireres a Junts, perquè qui talla el bacallà és Puigdemont. Un senyal donat no només a l’estat major de la formació, sinó als lloctinents juntaires del poder local d’un partit que gaudeix d’una gran capil·laritat territorial. D’aquí la convocatòria extraordinària d’aquest dissabte a Perpinyà, a la Catalunya Nord, per endreçar la feina i posar deures als diputats de les diferents cambres, la direcció del partit i els principals alcaldes i dirigents locals i sectorials. Una instrucció que ja s’ha plasmat, per exemple, amb la petició de l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, perquè els túnels de Vallvidrera siguin gratuïts mentre duri “el caos” a Rodalies.
La intenció de Puigdemont era fer d’oposició i activar la tàctica que li permet l’aritmètica parlamentària, tant a la cambra catalana com a Madrid. En el seu discurs d’aquest dissabte i en les respostes a les preguntes de la premsa desplaçada a Perpinyà es podia albirar el camí que intentarà Junts. Per una banda, marcar i collar ERC davant la seva complicitat política amb els socialistes i desemmascarar el que dirigents juntaires ja consideren un “tripartit de facto”, i, per altra banda, vendre Junts com una fórmula factible d’oposició i de Govern.
“Fa dinou anys qui governava?”
Puigdemont va recórrer a la memòria històrica per recordar la crisi ferroviària de l’octubre del 2007, amb l’esfondrament d’un túnel per les obres de l’AVE que va deixar Catalunya sense les línies 2 i 10 de Rodalies i va inutilitzar les vies del Baix Llobregat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. “Fa pràcticament 19 anys Catalunya va viure una situació d’un col·lapse gravíssim”, ha fet memòria Puigdemont.
“Aquell col·lapse ferroviari va despertar, va sacsejar i, de fet, va portar molta gent, alguns dels quals avui estan gairebé mig contents del Govern que tenim a Catalunya, a dir que ja n’hi havia prou”, ha ironitzat. “Dinou anys després som allà mateix o pitjor? Amb dinou anys més de dependència som allà mateix o pitjor?”, s’ha preguntat socràticament.
Una pregunta seguida d’una altra de disparada amb bala: “Sabeu qui era el partit que governava a Espanya en aquell moment i de quin color era el president del govern espanyol? El PSOE, com ara. Sabeu de quin partit era el president de la Generalitat? Del PSC, com ara. Sabeu qui li donava suport? ERC i els Comuns, com ara. Fins i tot sabeu qui era el secretari de Modalitat d’aleshores? Manel Nadal. Sabeu qui és el d’ara? Manel Nadal, Dinou anys després”. Tota una referència al tripartit i una crisi de Rodalies en la qual molts daten l’embrió del Procés, amb la gran manifestació de l’u de desembre del 2007 que ara proposen replicar l’ANC i el Consell de la República.
Què farà Junqueras… i que farà Junts?
Puigdemont ha volgut aprofitar l’avinentesa per apuntar qui és el partit que ha permès la governabilitat de Salvador Illa, un executiu que ha titllat “d’incompetent”. D’aquesta manera, i amb certa subtilesa, s’ha dirigit a ERC i al seu líder, Oriol Junqueras. En primer terme, ha destralejat desacomplexadament contra el traspàs de Rodalies, a través de la creació d’una empresa mixta signada fa dues setmanes pels republicans amb Madrid, titllant-lo de “fake” i “d’ornitorinc”. I, per altra banda, com qui no vol la cosa, ha remarcat que és Junqueras qui pot collar més Illa.
“Crec que a la ciutadania li costaria molt d’entendre que no ens entenguéssim en una reunió entre el president d’ERC i jo, que no tenim les palanques del poder, però ell segurament en té més que jo perquè té una certa responsabilitat, i quan hem governat junts això ho hem resolt molt bé”, ha reflexionat en veu alta. El missatge no calia desxifrar-lo amb una successió de Fibonacci. La intenció era clara: fer evident que igual que la crisi de 2007, governen junts PSC, ERC i Comuns, aleshores ICV-EUiA.
Conscient de la dificultat parlamentària que té Junts per pressionar el govern d’Illa, una de les idees és reforçar, de manera indirecta, que és ERC qui està donant oxigen a un “govern incompetent”. Ara bé, reflectir aquest posicionament a través d’una moció de censura seria difícil per als juntaires perquè esperonarien “els mateixos que a Madrid”, és a dir, la dreta extrema i l’extrema dreta, però per altra banda, podrien “retratar una situació política concreta”. Tampoc veuen factible una qüestió de confiança, que hauria d’activar Illa, ja que és potestat del president. Una iniciativa que, en tot cas, la podria forçar ERC, collant el PSC per presentar-la. Un escenari que ha portat Junts a treure el cap en plena crisi, demanar el cap de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i de l’equip que dirigeix la mobilitat a Catalunya i, paral·lelament, reiniciar una gira per explicar les “solucions” que teòricament podria aportar Junts si tingués el poder.
