Josep Rius: “El soci prioritari d’ERC en el que portem de legislatura és el PSOE”

Josep Rius (Barcelona, 1974) és una peça clau a Junts per Catalunya. És alhora un dels vicepresidents i portaveu del partit, des que Elsa Artadi va deixar el càrrec, i portaveu adjunt del grup parlamentari. Però, sobretot, és alhora del cercle més estret de Carles Puigdemont –va ser el seu cap de gabinet i els companys de partit saben que encara hi té fil directe– i molt proper a Xavier Trias, amb qui va treballar els quatre anys que va ser alcalde i de qui tothom a Junts espera que torni a ser candidat per Barcelona en les eleccions municipals del 2023. Va ser un dels dirigents que a l’octubre va demanar obertament sortir del Govern i ara segueix la negociació del pressupost amb els exsocis. Tot i que amb escepticisme, defensa que Junts ha de donar suport als pressupostos de Pere Aragonès si són coherents amb els objectius del que encara considera “la legislatura del 52%”.

Quan encara no fa dos mesos després de la ruptura del Govern, la negociació de Junts amb ERC per al pressupost del 2023 va avançant i l’executiu de Pere Aragonès de fet lloa l’actitud del seu partit per contraposar-la amb la del PSC.

Bé, d’entrada que consti que a la reunió de dimecres nosaltres vam anar-hi amb els deures fets i vam entregar el document de propostes, amb una cinquantena de punts, i ells es van limitar a recollir-lo. Aquest divendres hem tingut una altra trobada i la negociació continua, però no hi ha grans avenços. Sí que és cert que hem fet un treball molt rigorós per fer aquestes propostes, a partir d’un doble coneixement, el coneixement del país i un coneixement profund del que són les finances de la Generalitat, perquè fins fa poc els responsables del Departament d’Economia eren el conseller Giró i el seu equip, i ells han col·laborat activament en l’elaboració del document de mesures que hem presentat. El PSC això no ho ha fet, cosa que tampoc em sorprèn, perquè si no tenen un projecte per al país ni un projecte per resoldre el conflicte polític tampoc em sorprèn que no facin propostes concretes per als pressupostos. Suposo que més endavant ja les faran.

De fet, Salvador Illa manté que no presenten un document perquè volen escriure a quatre mans els pressupostos, i no un annex.

Aquestes picabaralles entre els socialistes i ERC segur que no ajuden el país ni proporcionen estabilitat. De moment, el soci prioritari d’ERC en el que portem de legislatura amb el president Aragonès és el PSOE. Ni el PSC. El PSOE. Amb qui ha arribat a més acords i s’ha barallat menys ha sigut el PSOE. En canvi, ha incomplert acords amb Junts, per descomptat, però també amb la CUP. Dels 74 diputats que van donar suport a la seva investidura ara en queden 33. I els comuns i el PSC també es queixen dels incompliments. Salvador Illa diu que no són de fiar. Jo no sé què vol dir la picabaralla que tenen el PSC i ERC aquests dies, però la realitat és que els únics que hem presentat una proposta concreta i detallada, transversal, per a tots els àmbits, som Junts per Catalunya.

La posició d’ERC és que és compatible pactar els pressupostos alhora amb Junts i ERC. Vostès ho veuen compatible?

No sé si és aquesta la qüestió. En tot cas, el responsable que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat és Pere Aragonès, i fins ara no ha demostrat voluntat ni ha sabut donar un ritme elevat a les negociacions. Amb Junts dintre del Govern, amb el conseller Giró, hi havia un projecte de pressupostos que haurien estat aprovats i en vigor l’1 de gener. 

Si diuen això, els diran: ‘No haver sortit del Govern’…

Nosaltres no vam sortir del Govern, se’ns va expulsar del Govern. Quan en un govern de coalició no es compleixen els acords que van permetre investir el president i formar-lo, no funciona. I a més a més, enmig de les negociacions, quan estàvem fent propostes per intentar resoldre aquesta situació, que era la voluntat de Junts, el president Aragonès, d’una manera inaudita, va cessar el vicepresident, Jordi Puigneró. No va actuar amb cultura de govern de coalició. Ha anat només a fer valer l’estratègia d’ERC. Un altre exemple d’aquest comportament l’hem tingut aquesta setmana amb la qüestió del català. El Govern ha presentat tota una bateria de mesures sense parlar-ne, no només amb els altres grups del pacte de la nova llei, sinó tampoc amb les entitats. És el deja vu de la primera proposta de la llei per protegir el català a les escoles…

Junts també la va firmar.

Perquè se’ns havia dit que aquella llei estava pactada amb tot el sector i no ho estava. I va ser precisament al ‘parem màquines’ que va fer Junts que després es va buscar un gran consens, amb les entitats incloses, que s’hi van sumar o si més no van mostrar més conformitat que amb la primera versió.

Si el PSC aprova els pressupostos amb l’argument de la “responsabilitat”, malgrat les tensions que manifesten i que Illa diu que el Govern Aragonès és “fallit”, Junts quedarà com un partit irresponsable?

De moment els únics que estem actuant responsablement som nosaltres, que hem fet una proposta concreta. Si altres fan teatre, Junts no fa teatre i actua responsablement. Hem fet un treball rigorós mirant de cobrir tant com es puguin totes les necessitats que el context genera al país.

Què té el document que han entregat que no tenia la proposta de pressupostos que va deixar feta Jaume Giró quan formava part del govern de coalició? Què proposen des de l’oposició que no haurien pogut reclamar des de dins del Govern?

El conseller Giró no va deixar una proposta de pressupostos feta, tancada. Va deixar uns treballs per poder-la fer, uns treballs molt avançats…

Ha dit que haurien pogut estar en vigor l’u de gener…

Perquè hi havia un treball fet. El conseller Giró s’havia reunit amb tots els departaments del Govern per conèixer-ne totes les necessitats i encaixar-hi les disponibilitats pressupostàries. Ara quedava la part final de decidir què es prioritzava, perquè malauradament no es poden atendre totes les necessitats. Certament, els treballs preparatoris estaven fets amb la lògica d’un govern de coalició, a partir d’uns acords i dels equilibris saludables que hi ha d’haver en un govern de coalició. I ara la realitat és que el president Aragonès s’ha quedat sol amb 33 diputats, i no sabem quina és la seva proposta de pressupostos. Per això l’hi demanàvem detalls. Per saber com pensen distribuir els recursos i quines prioritats marquen. I no ho han fet. Però nosaltres, a partir del coneixement de les finances i les necessitats del país hem fet la nostra proposta.

Però quin és el fet diferencial?

Junts ha fet aquesta proposta sobre la base del model de país que tenim, sobre la base de la nostra ponència aprovada en el darrer congrés, fet a Argelers i a l’Hospitalet. Per exemple, hem demanat canvis fiscals, com la reducció de l’IRPF perquè les famílies puguin fer front a la inflació, ja que si no hi haurà una sobrerecaptació, i el nostre objectiu és que el ciutadà no tingui un doble càstig i amortir el xoc de la inflació. També volem canvis en l’impost de successions, de pares a fills i en les empreses familiars.

Si acaben aprovant els pressupostos, quin efecte haurà tingut la sortida del Govern?

Aquesta era una legislatura que, encara que alguns hagin fet un gir de 180 graus, era la legislatura del 52%. Era un fet històric que els vots a favor de la independència de Catalunya superessin el 50%. I per tant, a Junts, que sempre diem que som un partit per la independència i per la solvència, la part de solvència la demostràvem al Govern però també la demostrarem des de l’oposició i farem valdre els nostres 32 diputats, que només és un menys dels que té el PSC i dels que té ERC. En les eleccions del 14F hi va haver un triple empat tècnic. I farem valdre els 32 diputats per buscar el model de país que volem amb cohesió territorial.

I la independència?

També proposem mesures per mirar de prepara-nos el màxim possible, que els diferents departaments de la Generalitat duguin a terme polítiques que facin que cada vegada hi hagi menys dependència de l’estat espanyol. Si accepten les mesures en aquesta direcció que hem inclòs al document de propostes i no n’apliquen d’altres que vagin en detriment d’aquestes, amb responsabilitat, tirarem endavant els pressupostos. Per això ens hem ficat en una negociació.

Dimarts hi ha una manifestació convocada per l’ANC contra la manera com es proposa reformar el Codi Penal, que de retruc de la derogació del delicte de sedició comporta un enduriment del capítol de desordres públics. Aniran a aquesta manifestació?

Nosaltres hem animat a participar-hi. S’ha de dir que moltes entitats han posat el crit al cel per aquesta reforma, i Junts ha presentat esmenes. El delicte de sedició s’havia de derogar perquè era caduc i no era homologable a la resta del món o si més no a les democràcies occidentals consolidades. I també perquè era un article que havíem vist com s’havia utilitzat barroerament i desproporcionadament per condemnar els fets del 2017, que no van ser cap delicte i que tot i així es van fer servir per condemnar nou persones a un total de cent anys de presó. Però el que han fet ha sigut treure el delicte de sedició per la porta i ens el volen tornar a fer entrar per la finestra amb el nou tipus de desordres públics agreujats, que limita el dret a protesta i a la dissidència perquè augmenta el tipus de fets pels quals pots ser condemnat.

De tota manera, nosaltres no som aquí per reformar el Codi Penal espanyol, sinó per avançar i culminar la independència de Catalunya, i hauríem de posar totes les nostres energies a fer això. Aquest també va ser un dels motius pels quals es va trencar el Govern. Perquè hi havia aspectes concrets en aquest acord que ERC es va negar a complir, com per exemple que hi hagués un espai on tot l’independentisme pogués decidir l’estratègia a seguir, i un front comú a Madrid que és imprescindible, també a la taula de diàleg. Perquè a una taula de diàleg o hi vas amb una posició de força o ja es veu quins resultats està donant.

ERC considera que la desjudicialització que implica la derogació de la sedició és un primer resultat.

La taula havia de ser per parlar d’autodeterminació i d’amnistia, i no s’està tractant ni una cosa ni l’altra. I no hi ha cap ciutadà que pugui entendre que s’està desjudicialitzant quan es vol introduir un nou tipus penal clarament fet contra els independentistes però també contra mobilitzacions que puguin fer, per exemple, la PAH. Això no és desjudicialització. La desjudicialització és que un tribunal alemany, com el de Schleswig-Holstein, li digui a l’Estat espanyol que el que va passar el 2017 a Catalunya no pot encaixar ni amb la sedició ni amb la rebel·lió. Allà es va derogar el delicte de sedició.

Sense la sentència d’Alemanya, sense el president Puigdemont, sense l’exili i sense l’informe del Consell d’Europa s’hauria derogat aquest article? Sempre hi ha hagut una relació de causa-efecte entre la tasca internacional de l’exili i el que ha passat a l’estat. Els mateixos indults van ser un d’aquests casos. I també cal tenir en compte les intencions reals de la pretesa derogació, només cal escoltar les manifestacions públiques de membres del govern espanyol i del PSOE, com Nadia Calviño, Patxi López o Josep Borrell, que han deixat clar que el que volen és extradir el president Puigdemont i que només s’ha canviat el nom al delicte. Tot aquest procés serveix per veure que l’Estat espanyol de cara a Europa era un llop amb pell de xai.

Creu que de debò el PSOE està disposat a assumir la reacció que podria comportar extradir Puigdemont, o fan les declaracions de cara a l’electorat?

Pedro Sánchez es va comprometre en campanya electoral a portar el president Puigdemont per empresonar-lo. Tres anys després, en la recta final de la seva legislatura, ho reitera. I no han presentat cap proposta polític per resoldre el conflicte polític que hi ha entre Catalunya i Espanya. Hem de pensar que sí que ho volen. Tenint en compte que ja hi ha una sentència belga, en el cas de Lluís Puig, que denega l’extradició perquè el Tribunal Suprem no era l’òrgan competent per demanar-ho i per falta de garanties d’un judici just, la pregunta és si l’Estat espanyol pensa acatar les sentències europees o les pensa desobeir, com fan amb les del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que en tenen un 61% sense complir?

En l’àmbit judicial, aquesta setmana s’ha sabut que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, recusat per a altres judicis i amb el judici de la Mesa de Forcadell anul·lat per la seva falta d’imparcialitat, sí que jutjarà la presidenta de Junts, Laura Borràs, ja que s’ha denegat la seva recusació. Què significa això?

És una prova més que tenim un problema amb la cúpula judicial a l’Estat espanyol. Cap ciutadà pot entendre que una persona que ha fet declaracions que demostren la seva manca d’imparcialitat amb altres independentistes, en canvi es consideri que pot jutjar la presidenta de Junts per Catalunya. És inaudit. 

La sentència pot acabar sortint molt a prop de les eleccions municipals. 

Nosaltres ja sabem que quan s’acosten campanyes electorals moltes vegades hi ha ha clavegueres de l’Estat o actuacions del deep state que fan que el nostre espai polític no pugui concórrer a les eleccions d’una manera normal com la resta. També vol dir que se’ns percep com una opció política que realment vol la independència d’aquest país i que la vol dur a terme. Per tant, som l’adversari a batre.

Un dels afectats per una maniobra d’aquesta mena el 2015 va ser Xavier Trias, candidat in pectore de Junts per a les municipals de l’any que ve. Fa pocs mesos, una conversa que va publicar El Món entre un jutge i la policia patriòtica va confirmar el que havia passat el 2015.

En qualsevol democràcia consolidada, aquesta gravació que és una constatació del que li van fer a l’alcalde Trias hauria suposat un terratrèmol polític, dimissions, assumpció de responsabilitats i presó. I aquí no ha passat res. 

Per què no s’oficialitza la candidatura de Trias?

Sempre ho hem dit, és l’alcalde Trias qui ha de prendre la decisió i comunicar-la. Jo, personalment, que vaig treballar amb ell els quatre anys que va ser alcalde, ho desitjo amb totes les meves forces. Però no ho desitjo des d’una perspectiva de partit, sinó de Barcelona. Fa vuit anys que la ciutat ha anat enrere. És més insegura, més bruta, ha perdut aquell impuls que dona la col·laboració entre les institucions i les empreses, i ho volem recuperar, que Barcelona torni a brillar. I l’alcalde Trias és el millor candidat que hi pot haver.

Recentment vostè i Trias han tingut un posicionament diferent sobre si Junts havia de sortir del Govern o no. Vostè va dir que sí, ell deia que no. Van guanyar els que volien trencar el Govern per falta d’impuls independentista. I ara el plantejament de la possible campanya de Trias no passa per posar l’accent en l’independentisme. Com quadren aquestes dues posicions?

L’alcalde Trias, quan hi va haver l’intent d’impedir que el president Puigdemont fos candidat a les eleccions europees, que ens va obligar a fer una llista alternativa a corre-cuita, va trigar cinc segons a dir que sí per ser el relleu, tot i que al final no va caldre. Té una excel·lent relació amb el president Puigdemont, es tenen un gran respecte mutu, i és de Junts per Catalunya. I el que és millor és que té la ciutat de Barcelona al cap i al cor, i ja va demostrar durant quatre anys que va ser un gran alcalde. I estic convençut que no només faria que Barcelona torni a brillar, sinó que també faria una cosa de la qual l’alcaldessa Colau ha dimitit, que és que Barcelona faci de capital de Catalunya i de tractor respecte de la resta de municipis.