Esquerra Republicana ha posat sobre la taula els tres elements imprescindibles que està negociant amb els socialistes per tancar un acord per als pressupostos amb el Govern de Salvador Illa. Després que el traspàs de la recaptació de l’IRPF hagi passat de “línia vermella” a un segon pla, les tres exigències d’ERC són la societat mercantil d’inversions de Catalunya, la línia de tren orbital i més “sobirania nacional” amb un traspàs de competències que els republicans estan negociant i del qual no donen detalls, al·legant que prefereixen ser discrets fins que no es tanqui l’acord. Així ho ha detallat aquest dilluns el vicesecretari general de comunicació i portaveu d’ERC, Isaac Albert, en roda de premsa, on ha reconegut que els tres acords depenen d’una Comissió Bilateral entre el govern espanyol i la Generalitat, que seran els responsables de fixar-ne data i ordre del dia.
És a dir, la formació d’Oriol Junqueras vol aprovar els comptes d’Illa, però amb un acord amb els dos executius alhora, en què ha de quedar explicitada la voluntat política de Pedro Sánchez –que afronta el darrer any de legislatura– de complir la part que li correspongui per desplegar-los. Alhora, ERC desvincula aquesta negociació de polèmiques relacionades amb conflictes que considera secundaris, com ara la petició de cessament del director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.
L’acord polític que acompanyaria el sí d’ERC als pressupostos passa per la creació de la Societat Mercantil d’Inversions a Catalunya, un organisme que no necessita la llum verda del Congrés dels Diputats. De fet, el projecte de llei d’ERC per a la creació del consorci d’inversions, i que el Congrés no va admetre a tràmit, ja contemplava la constitució d’aquesta societat que, entre altres coses i segons estableix el projecte de llei, comptaria amb participació majoritària del sector públic estatal. “Aquest és un camí que ens permetrà avançar en l’instrument”, va defensar ERC sobre la constitució de l’empresa després del revés a la cambra espanyola.
El segon element és l’eix ferroviari orbital per passar de “la Catalunya radial, a la Catalunya connectada”. Aquesta xarxa, que connectaria Sitges, Vilanova, Vilafranca, Martorell, Sabadell, Granollers, Mollet i Mataró, serviria per resoldre “tres crisis” que pateix actualment el país: la de mobilitat, la de la manca d’inversió en infraestructures, i la de desequilibri territorial. Tot i que des del partit es defensa que part d’aquesta línia ferroviària ja està constituïda amb l’R8 o tram de l’R4, també s’admet que per tirar-la endavant necessitarà un compromís i una “aposta clara” de l’Estat espanyol, que passaria per una inversió total d’entre 4.000 i 5.000 milions. El tercer i darrer acord polític que ERC ha vinculat a l’aprovació dels pressupostos és un “guany de sobirania en algun espai més” que actualment només és competència de l’Estat, i en el qual la Generalitat podria ser “un actor important o majoritari”.
Tot pendent d’una bilateral
Per tant, l’acord que tanquin ERC i el Govern necessitarà la convocatòria d’una bilateral Estat-Generalitat per ratificar els possibles acords en aquestes tres matèries per, posteriorment, el Parlament de Catalunya –amb la majoria absoluta que formen PSC; ERC i Comuns– doni llum verda als comptes. En aquest sentit, els republicans no contemplen de cap de les maneres que es pugui repetir el mateix escenari que va fer descarrilar el primer projecte de pressupostos, que el Govern va presentar sense haver assolit un acord amb ERC. Amb tot, els republicans volen fugir de fixar un calendari, sobretot perquè la convocatòria de la Bilateral l’han de fixar els dos executius, i només assenyalen que els comptes –tal com diu l’acord que van subscriure les dues bandes després que Illa retirés els comptes del Parlament– han d’estar aprovats abans que finalitzi el període actual de sessions. “La convocaran quan ells creguin convenient“, ha exposat Albert, que ha admès que “hi ha acords que es poden quedar curts o llargs”, però els republicans deixen clar que de cap manera “no entendríem que no es puguin complir”. A parer seu, el procés de ratificació en la comissió comporta que els acords assolits entre els dos executius siguin “ferms” i que això implica que “s’han de poder complir”.
El PSC i ERC veuen madur l’acord i el desvinculen de Trapero
Tant Esquerra Republicana com el PSC consideren que les negociacions avancen. Els republicans diuen que les converses avancen “bé”, i ha afegit que a ells no els condicionen les eleccions andaluses del pròxim 17 de maig, encara que admeten que és un tema que ha sobrevolat les negociacions durant molt de temps. En canvi, els socialistes són més optimistes i afirmen que la feina per tancar un acord està “molt avançada”. Ho ha dit la vicesecretària primera i portaveu del PSC, Lluïsa Moret, que, en roda de premsa, també ha admès que les dues parts estan abordant “diferents temes”. “Aquesta feina està molt avançada, progressa amb el calendari i amb l’escenari d’agenda que es va comunicar conjuntament entre ERC i el PSC”, ha manifestat. La dirigent socialista, com han indicat els republicans, ha reconegut que si hi ha acords que requereixin l’aval dels dos executius en una bilateral, aquesta es podria produir abans de les vacances d’estiu.
A més, les dues formacions coincideixen a la necessitat de desvincular la negociació dels pressupostos de la destitució de Trapero per les infiltracions policials a assemblees de professors. Els republicans consideren un “despropòsit” aquesta actuació, però deixen clar que això no té res a veure amb la negociació dels comptes. “No farem que el senyor Trapero acabi hipotecant els pressupostos dels hospitals i de les escoles”, ha dit Isaac Albert, deixant clar que l’objectiu d’ERC “no és posar una condició que acabi tombant els pressupostos”. Moret, per la seva banda, ha evitat posicionar-se sobre la qüestió que afecta Trapero, però sí que, igual que ERC, ha apostat per separar les dues carpetes: “El sentit comú és continuar treballant per aconseguir uns pressupostos per Catalunya i les altres situacions s’han d’abordar al Parlament o, evidentment, demanant les explicacions o les respostes necessàries al Govern”.
