Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) és la portaveu parlamentària del PSC. En aquesta entrevista amb EL MÓN, Romero constata que el cordó sanitari al PSC que algunes formacions independentistes van promoure en el passat s’ha trencat definitivament. La política socialista, partidària de la suspensió de Laura Borràs per apartar el bon nom del Parlament d’un cas que considera de corrupció, defensa que el Govern de coalició entre ERC i Junts no es trenqui perquè al situació econòmica requereix governs estables, tot i que reconeix que el català està “dividit”. Romero també es pronuncia sobre les àudios de Villarejo que EL MÓN va destapar recentment i que qüestionen el sistema judicial i polític espanyol. La representant socialista diu que es tracta de situacions minoritàries reprovables i creu que quan es renovi el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) —ara bloquejat pel PP— serà el moment per “investigar i esbrinar” sobre aquests assumptes.
El resultat de la tercera reunió de la taula de diàleg és molt inconcret. No li sembla que així és difícil que s’hi pugui confiar?
Nosaltres estem molt satisfets, s’han arribat a acords importants per Catalunya. Pel que fa al català l’acord té set punts molt concrets sobre elements lligats a la llengua, també es referma l’acord del català com a llengua vehicular i el castellà d’aprenentatge als centres, tal i com vam aprovar al Parlament. Després hi ha acords en judicialització, un tema en què els independentistes han posat sempre molt èmfasi. Ens sembla que el que cal és generar confiances i teixir complicitats, arribant a acords, és la manera de resoldre els conflictes.
Considera que la reforma de la sedició és un primer pas per continuar el camí de la desjudicialització?
Un primer pas per què? Estem d’acord en modificar i actualitzar el delicte de sedició en sintonia amb Europa. Això ja s’estava treballant des del Ministeri de Justícia. Si ara no està en tràmit al Congrés és perquè no tenim la certesa de comptar amb els suports suficient perquè s’aprovi. El PSOE té clar que no portarà una modificació legal del Codi Penal si no té garantia d’aprovar-la perquè aleshores es perd una oportunitat. Volem saber què opina tothom.
Quan temps necessiten per saber si es disposa d’aquesta majoria?
Que els grups es posicionin. Que ERC digui clarament que està favor, també Junts. Aquells partits que havien anat clamant per posar respostes sobre la taula ho confirmin. Un cop això passi el govern ho té molt treballat i cap problema en poder-ho tirar endavant.
Comptem que tira endavant i alguns exiliats tenen les condicions per tornar. No seria el cas de Marta Rovira, també acusada de rebel·lió. Cal abordar una solució per a ella també?
Nosaltres no estem d’acord amb aquest plantejament. El que diem és que aquells que han marxat d’Espanya per no afrontar les seves responsabilitats haurien de tornar a afrontar-les. Ho van fer els que es van quedar aquí, van tenir judici, van perdre la seva llibertat i per tant el que creiem és que tothom hauria d’assumir les seves responsabilitats davant la justícia. Fa pocs dies ho ha fet Anna Gabriel, ha tornat, cosa que ja podia fer perquè no tenia cap euroordre. També Meritxell Serret, que està de diputada i amb una vida totalment normalitzada. Això és el que tocaria més enllà de si es fan modificacions legals, que no es fan per afavorir ningú sinó per actualitzar un delicte que no està alineat amb Europa. Si un és valent per prendre decisions també ho ha de ser per assumir les responsabilitats i conseqüències de les mateixes. Tothom ha de passar per la justícia sinó em sembla injust per aquells que han vist com tenien penes de presó i s’hi han passat un temps.
Vostè en una entrevista fa uns mesos va situar la reunió de la taula del diàleg al setembre. Aquesta s’ha avançat i el fet que es comencés a desencallar després de la derrota a Andalusia ha aixecat sospites que la intenció real de Sánchez és buscar suports al Congrés…
És obvi que Pedro Sánchez ha de buscar majoria i suports pels pressupostos i qualsevol cosa que porti al Congrés perquè aquest govern no té majoria parlamentària. Per tant, constantment s’ha d’anar a buscar els suports necessaris per poder tirar endavant els projectes. És evident que ERC és un soci bastant estable del govern de Sánchez, però també he de dir que en algunes votacions importants no hi ha estat, com als estats d’alarma, la reforma laboral i els decrets anticrisi per fer front a la guerra d’Ucraïna.
La taula s’ha celebrat sense la participació de Junts. Això dificulta que s’arribi a acords?
Creiem que no hi està representat tot el Govern i ens agradaria que Junts pogués anar a transmetre la seva sensibilitat, dubtes, angoixes i anar teixint confiances. Perquè si no seus en una taula és molt complicat que això passi. Forma part del Govern, és un grup important al Parlament, votat per molts ciutadans, per tant, ens agradaria que la seva sensibilitat hi fós, però no depèn de nosaltres. En aquest sentit, està coix el diàleg perquè aquí a Catalunya no hem estat capaços de fer la taula de diàleg que hauria de convocar el president Aragonès i ens hauria de permetre poder parlar de tot i veure en quins punts estem d’acord i en quins no més enllà del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Perquè aquí també hi ha un conflicte entre catalans, no tots pensem igual. Ara fins i tot s’evidencia que ni tan sols ells independentistes pensen igual. Les posicions sobre com resoldre el conflicte són diferents.
Quin sentit té aquesta taula entre partits si ja parlen aquí al Parlament? Quins punts vol posar sobre la taula en aquesta altra mesa?
Trobar les coses que ens uneixen. No només en relació al conflicte entre Catalunya i Espanya. També entre el nostre propi conflicte, entre els catalans. Altres temes que ens interessen: infraestructures, educació… Hem parlat del català i hem aconseguit un acord majoritari al Parlament. Clar que tenim coses que ens uneixen i estaria bé poder-nos trobar. El Parlament no dona joc perquè ens reunim en el ple, amb uns temps marcats, i no es pot parlar teixint complicitats. En els darrers temps l’ambient s’ha assossegat i ens agradaria que això donés pas a una taula on poguéssim parlar i trobar els punts que ens uneixen per fer avançar Catalunya.
En cap cas l’autodeterminació serà un tema que el PSC vulgui trobar-se damunt la taula…
Ja hem dit que l’amnistia i l’autodeterminació no estan en la fulla de solucions que nosaltres creiem per Catalunya, ni el govern d’Espanya. Es pot posar tots els ordres del dia que es vulgui, però dubto que s’arribi a un acord. Hauríem de ser capaços de buscar els punts que ens uneixen i no el que ens separen perquè et poses en una radicalització que no et porta enlloc.
Destaca l’acord sobre el català i el castellà a l’escola. En quins altres camps creuen que es pot arribar a acords majoritaris?
M’agradaria tenir acords en infraestructures estratègiques a Catalunya com l’aeroport, la B-40, el cinturó nord… Si tinguéssim un acord potent a Catalunya, estem parlant de la transferència de Rodalies… Si som capaços de fer un acord aquí, ens és més fàcil anar tots junts a Espanya. Com més força tinguis aquí més fàcil és la negociació. Aquest tipus de coses estaria bé que les poguéssim acordar. El que trobem a faltar és que el Govern no parla amb l’oposició ni amb el primer grup de la cambra sobre aquests temes. Li hem ofert fins a 43 pactes a Aragonès i no tenim notícia que puguem parlar de cap d’ells. Si sumem tots és més fàcil que fem força a Madrid.
El PSC considera que encara té un cordó sanitari al voltant seu. Sent que polítics independentistes l’estiguin intentant creuar?
El cordó sanitari al PSC va ser un error flagrant en la campanya i crec que ells ja se n’han adonat. A més, just després vam guanyar les eleccions i som el primer grup de la cambra. Amb els fets han deixat clar això, perquè s’han posat a parlar amb nosaltres per a la renovació els òrgans caducats, crec que estem fent un bon balanç, tenim una nova síndica de greuges, hem renovat el Consell de Garanties Estatutàries, la CCMA… A poc a poc hem anat parlant i acordant amb la majoria parlamentària, amb el PSC a dins, i estem resolent algunes coses. Que s’ha trencat el cordó sanitari al PSC és evident. Creiem que va ser un error que el plantegessin i, enmig de la campanya, no tenia cap sentit fer-li això al PSC, un partit democràtic, que sempre ha estat pel diàleg i per resoldre les coses des de la suma.
Diu que el cordó està trencat, però en el congrés de Junts s’han aprovat unes condicions per fer més difícil la reedició del pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona…
És una bona notícia que Junts no hagi trencat el pacte. Fa unes setmanes semblava que aquest pacte es podia trencar, no s’ha trencat i seguim governant amb JxCat a la Diputació. És una administració de segon nivell que ajuda als municipis petits que no tenen recursos econòmics, administratius o tècnics. És una bona decisió que seguim governant, vam fer un pacte de govern ja fa uns anys amb uns objectius i prioritats que compartim en l’àmbit municipal tant Junts com el PSC. En el món local hi ha unes avinences personals i després pots compartir projectes. La dinàmica nacional no està tant en el món local i per tant en molts municipis governarem amb Junts per Catalunya.
El PSC pot arribar a una entesa amb Jaume Giró pels pressupostos?
És una mica precipitat. Hem fet una primera reunió on ha exposat un marc pressupostari. L’objectiu de dèficit serà del 0,3. Això vol dir que les comunitats autònomes podran fer més despesa i en el cas de Catalunya son 500 milions d’euros. M’agradaria avisar el Govern de la Generalitat que ha de gastar-lo, perquè l’any passat tenia un objectiu de dèficit més gran que el que finalment va fer, per tant, no va gastar tot el que podia. Aquí veiem la capacitat de la Generalitat en gastar i en generar projectes, sembla que tampoc és massa òptima. És una bona notícia que puguem tenir més despesa i això farà que els pressupostos puguin eixamplar-se. Això no estava en la reunió que vam fer amb el conseller Giró. En un moment de crisi com el que estem vivint ens sembla que el que tocaria és fer uns pressupostos que donin resposta a aquesta situació. No ho hem vist fins ara en el Govern en tots aquests mesos, no s’han aprovat mesures directes a les empreses i a les famílies d’ençà que va començar la guerra d’Ucraïna. Ho han fet altres comunitats autònomes, València amb un decret de quasi mil milions, les Illes Balears, en canvi Catalunya no ho ha fet. La disposició del PSC a parlar hi és tota i veurem fins a quin punt agafen la nostra proposta.
Potser hauran de parlar amb Giró sobre l’eliminació de l’impost de successions, ara que Junts ha aprovat en el seu congrés que és una de les seves batalles en economia…
En l’acord de Govern això no apareix i no ho tocaran. Nosaltres estem a favor d’aquest impost, que a més ajuda a redistribuir la riquesa i per tant estem a favor que es mantingui fins i tot que s’augmenti una mica. Tocaria una reflexió general en fiscalitat. Perquè mentre diuen que treuen l’impost de successions no plantegen eliminar els impostos propis que tenim, moltíssims a Catalunya, som la comunitat autònoma que més impostos propis tenim. Al final recapten molt poc i generen molts problemes a les empreses.
Vostès aposten per aplicar el 25.4 a la presidenta del Parlament, la via més qüestionada per juristes respecte a la presumpció d’innocència de Borràs. Per què no altres vies?
Respecto molt els juristes, soc llicenciada en Dret, però el reglament s’ha de complir. Diu el que diu. I si no ens agrada el que diu el canviem. Sempre hem respectat i respectem la presumpció d’innocència, fins que no tinguem una sentència ferma ella és innocent. Ara bé, la CUP va incorporar una esmena que va votar Junts pel Sí que ja sabíem que ens estàvem posant la soga al coll, que estàvem posant el llindar molt amunt, però no era nostre aquesta esmena. Era de la CUP i de Junts pel Sí. Per tant, si ells van emprendre aquesta iniciativa per donar exemple ara s’ha de complir. I si no ens agrada modifiquem-ho. El cas de Núria Marín no és el cas de Laura Borràs. El fiscal ha arxivat el cas de Marín, no s’ha obert judici oral. En el cas de Borràs, sí. No crec que fem cap bé a la política dient que ara no s’ha d’aplicar el 25.4. És la primera vegada que ens trobem amb un cas així i ja sabíem que passaria.
Junt ha convocat les bases a protestar aquest dijous al Parlament en suport a Borràs. Què li sembla l’actitud de la presidenta davant la seva propera suspensió?
Respectem el que faci Junts, tothom és lliure, però s’ha d’aplicar el reglament, que és molt clar i no hi ha més. Borràs hauria de respectar les regles democràtiques que ens hem donat entre tots per conviure, hauria de ser la primera a respectar el reglament i les seves normes de funcionament. Això és el que li direm demà, tot el respecte personal, però promourem que se la suspengui i farem un pas més i demanarem que dimiteixi perquè no podem tenir el Parlament en aquesta situació de presidència suspesa.
El PSC no hi veu un cas de lawfare, però troba lògic 21 anys d’inhabilitació quan pels presos del Procés van demanaven nou?
Nosaltres som molt respectuosos amb la justícia, aquí hi ha una proposta del fiscal. Podem criticar totes les sentències que vulguem i les actuacions judicials, però s’han de respectar. Entrar en aquest debat de si és molt o poc a nosaltres no ens pertoca. La presidenta Borràs està immersa en un procés judicial, el reglament diu el que diu i s’ha de complir perquè si no canviem les lleis. El que no entén la gent és que tu aprovis una llei i quan ets el perjudicat, llavors la vulguis canviar. La presidenta Borràs és una ciutadana com un altra. Voler ser l’excepció en una llei és el que fa mal a la política.
Vostè defensava en una entrevista que JxCat no surti del Govern, una possibilitat que s’ha parlat arran de la suspensió de Borràs.
Estem en un moment difícil, hem d’empatitzar amb els sentiments dels ciutadans. Pujaran les hipoteques, la inflació està al 10%, el cost de la vida està sent més alt i els sous no estan pujant al nivell de la inflació i la gent està preocupada. Creiem que els països necessiten estabilitat. Necessitem polítics preocupats en els problemes de la gent i posar mesures i no barallar-nos entre nosaltres i muntar espectacles. Aquí necessitaríem un govern fort, que no estigui dividit, que estigui cohesionat i que estigui pel que ha d’estar, que és resoldre els problemes de la gent. Per tant, seria una mala notícia que el Govern es trenqués perquè generaria inestabilitat, i és el que no necessita ni Catalunya, ni Espanya ni Europa. No seria una bona notícia que es trenqués el Govern, tot i que està dividit i la seva situació és molt feble. Però ara no seria de rebut unes eleccions, la gent no està preocupada per això sinó per com arribar a final de mes.
Les darreres setmanes EL MÓN ha publicat àudios de l’excomissari Villarejo que fan qüestionar els sistema judicial espanyol. Els àudios amb el jutge Andreu, els casos de Mas i Trias… quina reflexió fa el PSC sobre això?
Nosaltres ja hem dit que Villarejo no ens genera cap tipus de respecte. És una persona que està amb un procés judicial obert, està enfangant la vida política i judicial i policial d’aquest país per tant no li donem massa credibilitat, però és veritat que algunes informacions que surten ens preocupen, com és lògic. Creiem que hauríem des de la política intentar resoldre el màxim aquestes situacions perquè no passin. Per sort no és majoritari això, ni en el sistema judicial ni en el sistema polític i policial. Sempre hi ha més gent honesta que treballa bé per l’interès general, que no pas els quatre casos per desgràcia que ho embruten tot. Però és evident que s’ha de resoldre, s’ha d’intentar que no passi en cap de les nostres institucions i esperem treballar perquè això no sigui així.
S’han destapat aquestes informacions i a Espanya no s’ha mogut res…
Els afectats no sé si han posat denúncies pels àudios. Veurem si aquelles persones implicades fan alguna actuació. També és veritat que tenim el Consell General del Poder Judicial, el màxim òrgan judicial del país, que està en una situació molt feble perquè no hi ha manera que el PP vulgui renovar-lo. Aniria molt bé que es renovés, que s’ocupessin totes les cadires i que pogués iniciar el seu mandat, potser seria el moment d’entrar en aquest tipus d’informacions, esbrinar i investigar. El que passa és que en aquests moments per desgràcia el PP té bloquejada aquesta actualització.
Comprèn doncs que JxCat es querelli contra Alícia Sánchez Camacho pels àudios apareguts?
Em sembla bé que aquells que se senten agreujats per una actuació prenguin les mesures més oportunes. Son conductes totalment reprovables. En democràcia hem de respectar els adversaris i estem aquí no per eliminar-los sinó per intentar combatre’ls des de la política i sumar amb ells quan sigui necessari perquè necessites la majoria. La política no hauria de permetre aquest tipus d’actuacions. També estaria bé saber si el PP prendrà algun tipus de mesura en aquest sentit amb persones que són càrrecs públics seus.
Després de les eleccions a Andalusia es parlava d’un nou cicle favorable al PP. Afectaria al PSC un retrocés del PSOE?
A Catalunya les últimes eleccions les va guanyar el PSC. Les enquestes ens segueixen posant per davant. Independentment del que faci el PSOE, que sempre ens afavoreix si va bé, el PSC té un rumb marcat molt clar amb el lideratge de Salvador Illa que està a banda el que passi a Espanya. Aquí hem guanyat una certa credibilitat, plantejant una alternativa al Govern, amb propostes concretes. Anem pel territori i no parem de visitar Catalunya i això la gent ho percep, per això les enquestes ens continuen donant guanyadors. El partit està més unit que mai, amb accents i matisos que enriqueixen i et fan més atractiu de cara a un votant que també té dubtes.
Els membres del PSC no tenen la vista posada en Madrid i en fer-hi el salt amb l’ambició de ser ministres i per tant d’agradar a la Moncloa?
No, l’objectiu del PSC és governar Catalunya. I ajudar a la transformació d’Espanya en allò que puguem. Sempre hem intentat exportar talent català per ajudar a la transformació d’Espanya amb Borrell, Clos, Serra. No sé si aquí treballem per ser ministres a Madrid, aquí al PSC tenim molt clar que el que volem és governar Catalunya, no Espanya.
32
3
