El Parlament reivindica els seus 90 anys d’història i denuncia la repressió

El Parlament de Catalunya ha celebrat aquest dimarts els seus 90 anys d’història en una acte on hi han assistit tots els diputats, consellers, i alguns expresident de la cambra i de la Generalitat. Els discursos s’han mostrat tots en una sola línia: la de reivindicar el parlamentarisme que ha caracteritzat la cambra catalana durant tots aquests 90 anys d’història. El gran fet distintiu dels partits independentistes ha estat la de denunciar la repressió que ha sofert el Parlament des de la seva constitució el 6 de desembre del 1932.

Tant ERC, com Junts i comuns, han recordat el cop d’Estat franquista i la supressió de les institucions catalanes un cop acabada la Guerra Civil espanyola. A més, també han recordat com el 155 va fer claudicar la cambra durant uns mesos. De fet, hi havia l’anomalia de celebrar aquest acte sense una presidenta en funcions, fet que ha denunciat Junts per Catalunya en el seu discurs. A més, Laura Borràs era a l’hemicicle, qui anteriorment havia recordat que va ser impulsora que la cambra reconegués el Parlament a l’exili i que la primera legislatura va ser la de la Segon República impulsada pel president Francesc Macià.

Vergés recorda les paraules de Pau Casals

La vicepresidenta primera del Parlament i amb funcions de presidenta, Alba Vergés, ha reivindicat que els comicis del 1932 van ser “l’inici de la recuperació dels drets i les llibertats” i ha recordat la figura del president Francesc Macià, que va ser qui va recuperar la Generalitat de Catalunya i el Parlament després de la seva supressió per la Guerra dels Segadors al segle XVIII. De fet, Vergés ha reivindicat les paraules de Pau Casals a l’Assemblea de l’ONU, en les quals definia la cambra catalana com la primera de la història. “Som un país de llarga tradició democràtica”, reivindicava Vergés, que recordava les assemblees de Pau i Treva del segle XI, origen de les corts catalanes. “Cal agraïr la feina de tots els diputats i treballadors que ho han fet possible”, exclamava Vergés davant la mirada de tot l’hemicicle.

Assistència de Pujol

Qui ha pogut assistir a l’acte ha estat el president Jordi Pujol, que tornava al Parlament després de l’acte en record a la Muriel Casals del 2016. Jordi Pujol ha seguit la sessió solemne des de la tribuna de convidats, en canvi, la resta d’expresidents de la Generalitat i del Parlament s’han situat a les llotges reservades per a les autoritats. Bona part de les desenes d’exdiputats que hi ha assistit ho han vist en directe a través d’una pantalla situada a la sala de grups. A més, hi havien els presidents Artur Mas i José Montilla, juntament amb expresidents de la cambra com Roger Torrent, Carme Forcadell, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol. Vergés també ha recordat l’expresident del Parlament Herbiert Berrera assegurant que “el Parlament es defensa fent-li escalf”.

L’independentisme ha recordat els presidents i diputats represaliats durant aquests 90 anys, ja sigui pel franquisme o per la justícia espanyola. Així ho feia el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, que ha reivindicat com “la nostra nació i el parlamentarisme català sempre han anat de la mà”. A més, ha recordat la supressió de les institucions per part de Felip V després del 1714, i assegurava que “8 dels últims 10 de la Generalitat han estat represaliats”.

Així mateix, el republicà Josep Maria Jové recordava les assemblea de Pau i Treva del segle XI i ha reivindicat els canvis que va impulsar Francesc Macià. “Va convertir un edifici que simbolitzava la repressió a un lloc on s’escenifica la democràcia”, ha dit Jové, recordant com el Parlament abans de ser la casa de la democràcia catalana va ser un palau reial i un lloc on s’hi guardaven armes. També ha recordat com es va convertir el saló del tron en un hemicicle. “La llibertat d’expressió és un dret irrenunciable, però hem vist meses del Parlament condemnades i presidents a la presó”, ha recordat Jové, denunciant la repressió.

La CUP, fins i tot, ha fet una crida a la desobediència a les institucions espanyoles. La diputada cupaire Montserrat Vinyes feia un repàs de tots els casos en els quals la justícia espanyola vetava una llei aprovada per la cambra catalana. “Aquest Parlament sempre ha intentat millorar les condicions dels catalans, mentre l’Estat sempre ha estat a favor dels poderosos”, deia la diputada cupaire. Per això, ha recordat com el 1934 Companys va desobeir les autoritats espanyoles i ha fet una crida a fer-ho.

Els comuns tiren floretes a la cambra

Per la seva banda, els comuns han reivindicat els avenços que ha fet el Parlament i ha reivindicat “l’exemplar” tracte que li ha fet a l’extrema dreta. “Hem avançat molt cap a la feminització de la política”, deia Jéssica Albiach. “Aquesta instutció ha estat pionera en algunes lleis com la de la normalització lingüística dels 80 així com la de l’habitatge”, deia Albiach, que també ha volgut enviar un missatge a Junts i a Laura Borràs assegurant que “no deixa de ser estrany celebrar l’aniversari d’aquesta cambra sense tenir una presidència normalitzada. És una anomalia del tot innecessària que cal corregir”.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha clos la celebració fent una crida a continuar “el camí de la democràcia i la llibertat” iniciat l’any 1932 amb l’obertura de la cambra catalana. Ha subratllat que les institucions com el Parlament “representen la Catalunya sencera” i són on es decideix i contrueix “el futur del país”. En aquest sentit, malgrat que ha reconegut que li agradaria “avançar més ràpid”, ha assegurat que “la llibertat i la democràcia sempre s’acaben obrint pas”. L’acte ha acabat amb el cant d’Els Segadors.

Un Parlament de 90 anys

El Parlament sorgit de les eleccions del 20 de novembre de 1932 es va constituir en una sessió solemne el 6 de desembre, en la qual va prendre part el president provisional de la Generalitat, Francesc Macià. Durant la sessió, el Parlament va elegir Lluís Companys president de la Mesa interina, càrrec per al qual va ser reelegit definitivament en la sessió del 13 de desembre.

A més de Companys, la cambra va elegir aquell 13 de desembre la resta de membres de la Mesa definitiva: Joan Casanovas (Esquerra Republicana), vicepresident primer; Antoni Martínez (Lliga), vicepresident segon, i Martí Rouret, Antoni Dot (Esquerra Republicana), Josep Maria Casabò (Lliga) i Carles Gerhard (Unió Socialista), secretaris.

L’endemà, el 14 de desembre, el Parlament va elegir Francesc Macià primer president de la Generalitat. El 20 de desembre es va presentar el primer govern, i pocs dies després van ser aprovats els primers pressupostos. El juny del 2021 el Parlament va aprovar una resolució conjunta de JxCat, ERC, ECP i la CUP perquè la legislatura que va començar aquell 6 de desembre fos considerada la primera en lloc de la del 1980 del Parlament restablert.