• Barcelona
  • Girona
  • Lleida
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Mataró
  • Vic
  • Vilafranca del Penedès
  • Vilanova i la Geltrú
  • La Seu d'Urgell
  • Puigcerdà
  • Figueres
  • Gandesa
  • L'Hospitalet de Llobregat
  • Sant Carles de la Ràpita
  • Sant Cugat del Vallès
  • Terrassa
  • Sabadell
  • Granollers

El Parlament de Catalunya ha donat llum verda als pressupostos de la Generalitat del 2026 després d’una llarga negociació amb Esquerra Republicana i Comuns, socis prioritaris del Govern. Aquests són els primers pressupostos de l’executiu de Salvador Illa, que quan va accedir a la presidència de la Generalitat es va fixar l’objectiu de tenir pressupostos l’1 de gener del 2025 però que al llarg d’aquest any i mig ha hagut de funcionar amb suplements de crèdit i la pròrroga dels comptes del 2023. Illa i el seu executiu han fet front al debat final sobre el pressupost amb la tranquil·litat de tenir assegurats els vots d’ERC i Comuns per aprovar-lo, i des del PSC han defensat que aquests comptez proporcionen “certesa” i han agraït als seus socis que apostin per donar “estabilitat al país”. “És just fer un reconeixement explícit a ERC i els Comuns, perquè arribar a acords és una manera d’entendre el país i de posar les diferències al servei d’un resultat compartit”, ha dit el diputat Jordi Riba. “Afermem una majoria útil per al país”, ha afegit. Un reconeixement que també ha fet després la consellera d’Economia, Alícia Romero, que considera que, tot i que la “negociació no ha estat mai senzilla, els resultats són bons”.

Tot i tenir decidit que aprovarien els comptes, els socis d’Illa han aprofitat el debat final per advertir l’executiu. La portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella, ha avisat el Govern que, amb l’aprovació dels pressupostos, “ja no hi ha excuses” per ajornar decisions i no fer passes endavant amb els acords subscrits com el finançament, l’IRPF o el desplegament de Mossos a ports i aeroports. Així, Capella ha defensat que els comptes han de servir perquè Catalunya “guanyi capacitat de decisió, reforci els serveis públics i disposi de més recursos per començar a corregir alguns dels grans desequilibris que arrossega”. Capella també ha marcat distàncies amb els socialistes i ha dit que han aprovat els comptes, “no perquè el Govern hagi fet els deures, sinó perquè el país no es pot permetre continuar aturat”. I ha remarcat que l’aprovació no suposa cap “xec en blanc” perquè l’acord subscrit amb l’executiu d’Illa inclou contrapartides. “Ser coherents és defensar els mateixos objectius i alhora saber aprofitar cada moment, cada negociació, per acostar-nos-hi”, ha defensat.

Per la seva banda, els Comuns han avisat el PSC que seran exigents perquè es compleixin els acord assolits per aprovar els comptes i han advertit Illa que la legislatura dependrà de l’habitatge i els serveis públics. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha afirmat que tindran la “mà estesa” per negociar, però que actuaran “cada vegada que el Govern s’equivoqui de prioritats”. En aquest sentit, ha avisat l’executiu socialista que els trobaran “de cara, amb fermesa i convicció” per garantir el compliment dels acords en matèria d’habitatge, Rodalies, educació i salut. D’altra banda, Albiach ha aprofitat la seva intervenció per carregar contra Junts, a qui ha exigit deixar el “joc macabre” i recordar que el PP “és el de les càrregues de l’1-O” i el del cas Kitchen. “A què estan jugant?”, els ha preguntat.

El diputat de Junts Antoni Castellà en el debat final dels pressupostos al Parlament / ACN

Junts s’erigeix com a alternativa

Tot i la tranquil·litat de tenir els comptes assegurats, Illa i el seu executiu ha hagut d’escoltar les crítiques de l’oposició, sobretot de Junts per Catalunya. El principal partit de l’oposició s’ha erigit en alternativa a Illa i ha defensat que han presentat 1.300 esmenes que, de facto i segons ha defensat Antoni Castellà, representen uns “pressupostos alternatius”. Castellà ha acusat Illa de governar amb “arrogància” tot i no disposar d’una majoria absoluta, i ha manifestat que els comptes aprovats demostren que “no hi ha projecte de país”. Castellà ha retret a l’executiu socialista que hagi trigat gairebé dos anys a aprovar els comptes des que van entrar a la Generalitat: “Dos anys perduts”, que, segons ha dit, han estat condicionats per ERC i Comuns. “Governar amb arrogància no està bé. Però governar amb arrogància quan no es té una majoria és irresponsabilitat”, ha sentenciat.

Crítiques del PP

Per la seva banda, el diputat i nou secretari general del PPC, Juan Fernández, ha advertit el president de la Generalitat que “cada dia se li posa més cara d’Artur Mas”. “Ja sap com va acabar Mas”, ha afegit en referència al fet que la CUP va enviar Mas a la “paperera de la història”. Sobre els pressupostos, Fernández ha dit que són “l’eina més eficaç” per “liquidar” la classe mitjana catalana. Com ha fet Junts prèviament, els populars també han recordat que han trigat dos anys a presentar uns comptes i entremig hi ha hagut un intent fallit, en referència a quan els van retirar el mes de març perquè ERC estava disposada a tombar-los. “No són els pressupostos que necessita Catalunya. Són els pressupostos que necessita Salvador Illa per seguir governant i Pedro Sánchez per seguir resistint”, ha sentenciat.

La diputada de la CUP Laure Vega intervé al debat a la totalitat dels pressupostos / ACN

CUP: “Quan la democràcia no millora la nevera, el feixisme entra per la porta de la por”

La diputada de la CUP Laure Vega ha justificat el rebuig dels anticapitalistes als comptes del 2026 alertant l’executiu que, si l’esquerra governa i “la vida no millora”, la frustració de tot això “la recollirà l’extrema dreta”. “Quan la democràcia no millora la nevera, el feixisme entra per la porta de la por”, ha alertat Vega, que també ha criticat que els comptes no resolen els problemes de fons de l’habitatge, la pagesia o la sanitat, criticant especialment les ajudes al lloguer perquè considera que “aniran directes als rendistes”. Finalment, Vega ha dit que el posicionament de la CUP és una aposta per “eixamplar els límits del possible” i per demostrar que la política serveix per a alguna cosa més que per “administrar la resignació”. “Aquests pressupostos no estan a l’altura d’aquest país”, ha sentenciat, perquè, segons ha dit, la idea que “una vida millor no és una promesa, és una responsabilitat”.

Comparteix

Icona de pantalla completa