La famosa comissió parlamentària que ha de reformular l’ordre públic a Catalunya encara no de data de constitució. De fet, ha estat la gran absent de les propostes de resolució que s’han debatut i votat en el debat de política general que s’ha celebrat aquesta setmana al Parlament. Un fet sorprenent perquè, precisament, aquest debat compleix la funció d’orientar l’acció del Govern durant el curs polític. És més, el model policial va ser clau només començar la legislatura arran del paper de la Brimo dels Mossos en les protestes per l’empresonament de Pablo Hasèl. De fet, en va determinar la negociació de la investidura. Unes actuacions policials polèmiques que van suposar, en primer terme, un acord entre la CUP i JxCat al que posteriorment s’hi va afegir ERC, per revisar el model d’ordre públic. La comissió parlamentària va ser el punt d’acord pel pacte de legislatura. De moment, els membres de la comissió d’Interior no avancen cap data i des del departament d’Interior només es limiten a apuntar que serà “aviat”.
El passat 21 de juliol, ERC, JxCat, la CUP i ECP van proposar en el debat plenari crear aquesta comissió d’estudi sobre el model policial. En principi, l’objecte d’aquesta comissió seria analitzar i investigar els mecanismes de control, avaluació i investigació de les actuacions policials i la possibilitat d’implantar mecanismes independents de control i fiscalització d’aquestes actuacions i revisar el model d’ordre públic. També s’hi incloïa la possibilitat de plantejar-hi canvis i la transparència en la informació per part del departament d’Interior i analitzar les actuacions de la divisió d’informació dels Mossos d’Esquadra i “el seguiment” que fa “d’activistes polítics”.
El PSC-Units per Avançar va presentar esmenes a la proposta, formulades bàsicament pel seu portaveu d’Interior i exconseller del ram, Ramon Espadaler. Els socialistes demanaven tenir presents les conclusions de la comissió que es va celebrar l’any 2013 i que va fer retirar les pilotes de goma de l’arsenal dels Mossos d’Esquadra. Una comissió que va articular l’actual model policial d’ordre públic i antiavalots que també va ser producte de les circumstàncies, el cas Ester Quintana. El cas de la ciutadana que va perdre un ull en les manifestacions per la vaga general de 2012 i va generar tot un canvi de paradigma als Mossos d’Esquadra i al Departament d’Interior, a més de generar una crisi profunda amb dimissió del director general de la Policia d’aleshores, Manel Prat, i canvis en els comandaments de les unitats antiavalots.
Finalment es va aprovar crear aquesta nova comissió amb els vots dels seus impulsors, a més de l’abstenció del PSC, en constatar que li admetien la seva esmena. Quan es creï, la integraran dos membres de cada grup, i hi podran assistir tècnics, responsables polítics, membres del Departament d’Interior, especialistes, membres d’entitats i altres persones que es puguin considerar d’interès, tindrà una vigència d’un any i redactarà un informe final. Un informe que orientarà l’acció legislativa, executiva i administrativa per reorientar el model d’ordre públic.
Tot i la importància cabdal que se suposava que ha de tenir aquesta comissió per a la legislatura i per a la fortalesa del pacte de Govern, de moment, no només no té data de constitució –dos mesos i mig després de la seva aprovació– sinó que no hi ha hagut cap resolució expressa sobre la mateixa en el dens debat d’aquesta setmana. Així, hi han hagut resolucions de tots els partits sobre els Mossos d’Esquadra i la policia, però dirigides a altres objectius ben diferents, com ara els botellots i el recuperació de l’autoritat i fins i tot la defensa a ultrança de la Prefectura de la policia espanyola a la Via Laietana.
Molta policia, ni rastre de la comissió
Vox en va presentar una batejada amb el títol Por la recuperación de una Catalunya segura on reclamava ampliar els Mossos de 17.000 a 25.000 en quatre anys i la “despolitització del cos”. Ciutadans orientava el seu text en la “defensa del servei essencial que desenvolupen els agents dels cos de Mossos d’Esquadra per garantir la seguretat ciutadana i el manteniment de l’ordre públic”. Un text basat en els darrers esdeveniments registrats a causa dels botellots. El PP també reclamava “garantir la seguretat dels nostres carrers” i incrementar la protecció dels agents.
El PSC apostava per la restitució i el reforç de l’autoritat del conjunt de les policies de Catalunya”. Els Comuns apostaven per una resolució neutra de “modernització de la policia i dels serveis d’emergències”. Junts i ERC presentaven conjuntament una resolució sobre el “sistema de seguretat i emergències per garantir tots els drets” que tampoc deia ni una paraula de la comissió. I la CUP va defensar un canvi de criteri en una proposta batejada com a Per la retirada de les acusacions particulars de la Generalitat, en relació a la defensa dels Mossos en els judicis contra manifestants on també incloïen un punt sobre les “batudes racistes policials”. Res, ni una paraula del que havia de ser la gran comissió sobre ordre públic.
