L’Advocacia de l’Estat no sap quin tipus de malversació, si agreujada o no agreujada, demanaria per als líders independentistes que són l’exili i que el Tribunal Suprem empaita per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre, amb la pretensió i l’esperança que siguin extradits. En una resposta parlamentària del govern espanyol al diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès –i processat per ser membre de la sindicatura electoral del referèndum, la Moncloa adverteix: “Les actuacions judicials en fase d’instrucció i la posició de les parts processals [en aquesta fase] no predisposen el sentit ni l’abast de les posicions processals posteriors de les parts en un procés”. La resposta va ser signada el passat 24 de febrer i comunicada al diputat de Junts aquest dilluns.
En concret, Pagès volia aclarir per escrit els dubtes que han emergit amb la reforma del Codi Penal en el delicte de la malversació i arran de la nova sentència del Suprem, que reinterpreta les condemnes dels presos polítics. En aquest sentit, el diputat planteja per quines raons l’Advocacia de l’Estat, que depèn directament del govern espanyol, acull la interpretació de la malversació que fa tant Manuel Marchena, com el jutge instructor del cas del Procés, Pablo Llarena. És a dir, de moment, la Moncloa defensa l’aplicació del tipus agreujat del delicte reformat de l’article 432 del Codi Penal per a les euroordres. Però no nega que a mesura que avanci el procés potser canvia d’opinió.
L’Advocacia de l’Estat va pel seu compte?
El diputat de Junts, que a més és professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i que havia estat portaveu del Col·lectiu Praga, recorda que en la sentència del Procés el tipus de malversació que reclamava l’Advocacia de l’Estat no era l’agreujat. De fet, ho vinculava amb la sedició, el delicte pel qual finalment van ser condemnats amb concurs medial amb malversació. Així, en una extensa pregunta parlamentària, Pagès incidia que en el recurs presentat a la interlocutòria de les euroordres dictades per Llarena, la lletrada de l’Estat Rosa Maria Seoane entenia, a diferència del jutge, que calia demanar l’aplicació del nou delicte de desordres públics agreujats.
En aquest context, Pagès entén que l’Advocacia de l’Estat no discutia, i per tant “assumia com a pròpia, la interpretació de Llarena” per aplicar al president a l’exili Carles Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig el tipus de malversació agreujada regulat a l’article 432 del Codi Penal. Més enllà de consideracions polítiques, el diputat juntaire pregunta si “el govern ha donat instruccions o indicacions” perquè al recurs presentat no discuteixi a Llarena l’aplicació de la malversació agreujada o bé “si és una posició que l’Advocacia de l’Estat manté pel seu compte sense el consentiment del govern”.
Res en ferm
La resposta del govern espanyol no avala cap de les dues hipòtesis que planteja el diputat. Ara bé, no tanca cap porta. De fet, la Moncloa admet que les “posicions” canvien. Així, es basa en el fet que les “actuacions judicials en la fase d’instrucció” –és a dir, en el tràmit de les euroordres contra l’exili– i “la posició de les parts processals a les mateixes no predisposen ni el sentit ni l’abast de les posicions processals posteriors de les parts en un procés”. Una resposta breu, però tant concentrada com aclaridora.
D’aquesta manera, la Moncloa admet que si bé ara per ara abona la tesi de Llarena –i també de Marchena– per reclamar a Bèlgica l’exili català en base la malversació agreujada, altra cosa serà quan aquesta instrucció avanci i passi a una altra fase processal. Serà aleshores quan vagi evolucionant la posició de l’Advocacia de l’Estat, és a dir, del govern espanyol, respecte de les responsabilitats penals que es reclamin a l’exili. D’aquesta manera, si bé ara creuen que s’ha de reclamar la detenció de l’exili per la malversació agreujada, aquesta posició podria canviar a mesura que evolucioni la instrucció del cas tant a Espanya com a l’Estat que tramiti l’euroordre.
17
