“No treballem amb Pegasus”, asseguren fonts del ministeri de l’Interior. El departament que dirigeix Fernando Grande Marlaska vol deixar clar que els cossos de seguretat que en depenen, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP) no actuen “ni de bon tros” com el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). “Els membres del CNI obtenen informació, nosaltres investiguem crims”, emfatitzen. D’aquí que subratllin que el seus sistema d’infiltració en telèfons i terminals mòbils és més modern i que sempre el fan servir sota control de jutges i fiscals. “El del CNI estava antiquat”, remarquen les mateixes fonts, que volen diferenciar-se de les maneres de fer del CNI.
“No té res a veure el que pugui fer el CNI amb el que fem nosaltres, on tot té traçabilitat”, recorden fonts d’Interior a El Món. En aquest sentit, insisteixen que el CNI mai no ha vetat el CNP i la Guàrdia Civil la compra de Pegasus. “En tenim un de millor, més modern i que sí que garanteix el control jurisdiccional”, insisteixen. De fet, expliquen que el software d’interceptació remota de comunicacions està integrat al SILC, l’acrònim de Sistema de Interceptación Legal de las Telecomunicaciones, un instrument jurídic i policial que endreça, cataloga i custodia les intervencions telefòniques de les comunicacions amb un control estricte judicial.
Un sistema més modern
Tal com va explicar El Món, el ministeri de l’Interior va adquirir el 23 de febrer del 2018, a través de la Subdirecció General de Sistemes d’Informació i Comunicacions per a la Seguretat del Ministeri de l’Interior va adquirir un sistema d’interceptació remota similar al Pegasus. El juny del 2021 va començar la compra d’“actualització que proporciona capacitats avançades per al registre remot de la plataforma SILC d’interceptació legal de les telecomunicacions per a les direccions generals de la Policia i la Guàrdia Civil”. És a dir, el ministeri comprava la posada al dia del mateix sistema a la mateixa empresa, DARS TELECOM. La nova compra permetia el control remot sense la “intervenció de l’objectiu” és a dir, amb un sistema de click-zero.
“Encara que s’han obtingut bons resultats de l’execució de moltes de les ordres judicials que emparen aquest procediment, alguns dels objectius intervinguts no fan l’actuació necessària i es fa impossible accedir als seus registres”, arguïen els tècnics d’Interior en el plec de prescripcions tècniques per una compra de 6.050.000 euros. De fet, el mateix document justificava que “normalment, es tracta dels objectius més preparats i perillosos”. Una referència al tipus de delictes en els que es podria utilitzar aquest pegasus: organitzacions criminals, terrorisme, delictes contra menors o persones amb capacitat modificada judicialment i delictes contra la Constitució, de traïció i relatius a la defensa nacional i els delictes comesos a través d’instruments informàtics.
Estricte control judicial i traçabilitat
Ara bé, el ministeri de l’Interior insisteix que aquest sistema d’interceptació remota només s’utilitza amb una estricta supervisió judicial. “Les intervencions només es poden fer a través del SITEL, integrat al SILC, que només s’activa amb autorització judicial, de fet, només s’hi pot entrar amb un codi que genera l’ordre judicial“, indiquen.
“És absolutament traçable, és a dir, només els funcionaris habilitats hi poden incloure la informació obtinguda.Per tant, se sap qui, quan i què incorpora al sistema en qualsevol moment”, asseveren. “A més, es fa un bolcat de tot allò obtingut, no es pot trossejar ni editar”, addueixen. “Aquest sistema no pot funcionar de manera autònoma i descontrolada, cada intervenció ha de tenir la seva resolució judicial”, sentencien.
Participació de la fiscalia i un ‘pegasus’ millor que el Pegasus
Per tant, des d’Interior expressen que el sistema utilitzat per la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia és més eficaç que el Pegasus i que a més a més només funciona amb control judicial. Aquí rau una de les altres diferències amb els serveis d’intel·ligència. Les intervencions del CNI han d’estar autoritzades per un magistrat del Tribunal Suprem, en aquest cas Pablo Lucas o el seu substitut, Andrés Martínez Arrieta. Una decisió que només es pren a petició del director del CNI i el mateix magistrat, sense intervenció del ministeri fiscal. En canvi, en les intervencions fetes a petició dels cossos i forces de seguretat de l’Estat és un requisit indispensable la participació de fiscalia com a garant dels drets fonamentals.
L’objectiu del ministeri és deixar clar que el seu sistema d’interceptació possiblement és “millor” que el de la firma israeliana NSO i que “només funciona si un jutge ho permet i en unes condicions molt clares”. Unes explicacions que busquen distanciar-se de les maneres que hauria utilitzat el CNI en el cas del Catalangate: es reconeixen una sèrie d’espionatges amb supervisió judicial del Tribunal Suprem, però la resta, fins arribar a la seixantena detectades per l’estudi de CitizenLab, no van ser autoritzades i el govern espanyol no en dona cap explicació. Altres fonts d’Interior consideren que les formes i objectius d’un servei d’intel·ligència són del tot diferents als de les policies judicials. “Uns espien a la recerca d’informació i la contrainformació, nosaltres investiguem crims i ho fem amb el mandat d’un jutge”, apunten les mateixes fonts. Com a mostra, asseguren que Marlaska també va ser víctima de Pegasus.
3 
1 