La directora del CNI, Paz Esteban ha admès que haurien espiat Aragonès i a gairebé una vintena d’independentistes més de l’entorn de l’expresident Puigdemont. Esteban ha presentat a la comissió de secrets la documentació d’avals judicials que donaven el vistiplau a l’espionatge de 18 independentistes. Tot i això, no ha aclarit qui hauria espiat a la resta dels noms que va destapar el Citizen Lab.
En la comissió de secrets d’aquest dijous, fonts coneixedores de la reunió han explicat que la directora del CNI hauria afirmat que sí que hi va haver espionatge per part del CNI a diferents líders independentistes. Entre els noms que ha mencionat hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès i l’expresident i exiliat a Waterloo, Carles Puigdemont.
Esteban no ha donat detalls sobre la majoria dels casos d’infiltració amb Pegasus que apareixen al llistat de Citizen Lab i que, a priori, no tenen cobertura legal. A més, ha declarat que les operacions d’escolta s’han fet amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem que les ha d’autoritzar, Pablo Lucas, i ha aportat documentació que ho acredita. A més, la directora del CNI no ha ofert aclariments sobre l’espionatge als membres del govern espanyol perquè aquest punt no constava a l’objectiu de la compareixença.
L’ús del Pegasus segueix sent un misteri
La directora del CNI tampoc ha volgut explicar si el programa que s’ha utilitzat per aquest espionatge “legal” era el famós Pegasus, però sí que ha revelat que Aragonès va ser espiat el 2019, quan era vicepresident i conseller d’Economia. De fet, de totes les persones que ha anat enumerant Esteban no totes són personatges públics sinó que hi ha altres persones amb càrrec, però sense projecció pública. Durant les tres hores i mitja que ha durat la reunió la directora del CNI ha anat desgranant un a un els noms, però no ha respòs per les altres persones que també sortien a la llista del CitizenLab.
En obert, el portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián ha apuntat en roda de premsa que Esteban ha confirmat les informacions sobre el Catalangate, però amb “molta menys gent que la que s’ha publicat i amb autorització judicial”. Així doncs, ha explicat que Esteban ha separat dues vies d’espionatge, o bé la d’una nació estrangera o la d’organismes de l’Estat que “espien per sobre les seves possibilitats”, ha repetit. D’altra banda, la portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha explicat que la directora del CNI ha parlat de les operacions d’espionatge a l’independentisme que s’han fet amb autorització judicial, sense aportar informació ni assumir la responsabilitat de la resta.
2
