Continua la batalla judicial del cas Marcel Vivet. El darrer episodi pot donar la volta com un mitjó a tot el procediment judicial, processal i polític encetat després de la condemna de l’activista badaloní a cinc anys de presó per atemptat a l’autoritat. La sala de l’Audiència de Barcelona que ha d’estudiar el recurs d’apel·lació ha decidit apartar del procediment a la Generalitat. Tot arran del fet que mosso afectat per la suposada agressió per la qual va ser condemnat Vivet ha canviat d’advocat, una decisió que ha pres perquè els advocats d’Interior han decidit recórrer la sentència per tal que Vivet esquivi la presó, al·legant, entre d’altres motius que la pena és “desproporcionada”.
En aquesta situació, en què el mosso no reconeix l’advocat del Govern, que els magistrats de l’Audiència entenen que la Generalitat ja no és part en el cas i no està legitimada per ser part del procés judicial. La decisió ha estat recorreguda per la Generalitat i encara pendent de resolució. Per altra banda, la sala tampoc ha volgut accedir a la petició d’identificació dels advocats de la Generalitat que havia demanat la defensa del Mosso denunciant.
El cas Vivet comença a tenir un caire d’un serial de Netflix que, a cada pas del procés judicial, s’entrebanca i genera una nova crisi. La situació actual deixa la Generalitat de Catalunya fora de joc. De fet, ara com ara els magistrats de la secció 21 de l’Audiència l’han expulsada del terreny de joc. Tot arrenca després de la sentència condemnatòria, amb la pressió política i social que va fer que la Generalitat presentés un recurs d’apel·lació. El recurs plantejava un canvi d’estratègia de la conselleria que passava per desmuntar l’agreujant “d’objecte perillós” utilitzat en l’aplicació del delicte i assenyalar la desproporció de la pena.
Un canvi de fons que va portar a terme un dels primers espases dels advocats penalistes de la Generalitat adscrits a Interior, no pas els habilitats que fins ara havien portat el cas. De fet, aquests advocats, i també la causa del cas Vivet, van migrar d’Interior al gabinet de Presidència. Si la nova interpretació és estimada, evitaria que Marcel Vivet entrés a la garjola, en ser revisada la seva pena per delictes menors. El recurs va posar els pèls de punta i va empipar els mossos que, segons la sentència de la primera instància, van ser víctimes del pal de la bandera de l’activista. Un pal que hauria servit per lesionar un mentre de la Brigada Mòbil dels Mossos en la manifestació de Jusapol l’any 2019.
Davant aquest canvi de criteri, el mosso afectat va renunciar a la defensa de la Generalitat i va contractar un advocat particular per personar-se en el recurs d’apel·lació. L’advocat, José Antonio Bitos, considerava que hi havia “un conflicte d’interessos entre el recurs que presenten els lletrats de la Generalitat i la defensa dels seus drets com a agent”. Per tant, es va dirigir a la sala perquè els acceptés com a personats no només contra el recurs presentat per Marcel Vivet, sinó també contra el recurs que firmaven els serveis jurídics de la Generalitat, per poder fer al·legacions i impugnar en la segona instància.
Un dels arguments del mosso és preservar “la seguretat jurídica del cos i de tots els funcionaris de la Generalitat”. A més, considerava que hi havia una “deslleialtat professional”. En aquest marc, va reclamar que no només la Generalitat fos apartada del recurs i, del procediment, sinó que s’identifiqués els advocats de la Generalitat que signaven el recurs i la nova estratègia. Un detall que podria assenyalar una possible querella o denúncia per prevaricació. El passat 14 de setembre, a través d’una interlocutòria, la sala va admetre la personació del mosso i va apartar la Generalitat del procés judicial en considerar que ja no representa l’agent de la Brimo.
Ara, els advocats del Govern han interposat un recurs contra aquesta decisió, un recurs que la sala encara no ha resolt. La Generalitat al·lega que, com a responsable del treballador i funcionari públic, la institució ha de ser dins el procediment judicial. A més, segons fonts jurídiques d’Interior, l’agent encara no ha comunicat formalment que renunciava a la defensa de la Generalitat. De moment, la sala ha desestimat la petició d’identificar l’advocat de la Generalitat perquè tots actuen com un “sol cos”, però, això sí, de moment, la Generalitat està apartada del procediment fins que no es resolgui el recurs. De fet, El Mon avançava aquesta setmana un informe d’Interior presentat al Parlament on justificava la personació en el cas Vivet per “raons púrament tècniques”. Fins i tot, la cambra catalana ha aprovat aquesta setmana que el conseller Joan Ignasi Elena, el secretari d’Interior, Oriol Amorós, i el director general de la Policia compareguin per donar explicacions del culebrot de Marcel Vivet.
