El departament d’Interior està disposat a fer que l’activista Marcel Vivet esquivi la presó. Ha estat un canvi d’estratègia de la conselleria que passa per desmuntar l’agreujant “d’objecte perillós” utilitzat en l’aplicació del delicte. Un canvi de fons que ha portat a terme un dels primers espases dels advocats penalistes de la Generalitat adscrits a Interior, no pas els habilitats que fins ara havien portat el cas, per tal de corregir una pena de cinc anys i un dia de presó per desordres, atemptat contra l’autoritat i lesions que enviaria Marcel Vivet entre reixes. El recurs d’apel·lació presentat, al qual ha tingut accés El Món, el signa Francesc Claverol, i no s’està per romanços i qualifica la sentència de desproporcionada. L’escrit deixa clar que la Generalitat vol rebaixar la consideració dels fets per tal que Vivet, que aleshores quedaria sentenciat amb penes menors, pugui esquivar l’empresonament.
La clau del recurs és la consideració d’un pal de bandera com agreujant del delicte d’atemptat a l’autoritat. En la primera versió de la Generalitat, que van defensar els advocats penalistes dels Mossos ara traspassats a Presidència, és que el pal que suposadament hauria utilitzat Vivet per lesionar als agents antiavalots dels Mossos era un “objecte perillós“. Per tant, constituïa un agreujant important de la pena. En el recurs, però, l’argumentari del departament ataca aquesta consideració i acredita que el pal no pot ser interpretat com un “objecte perillós”. És més, el recurs, de manera molt hàbil, recorda que aquest agreujant es va aplicar només al delicte d’atemptat i no pas al delicte de desordres. Un oblit fonamental per posar en dubte la condemna. O l’objecte era perillós era per als dos delictes o no ho era per a cap. És una obvietat.
“De l’aplicació dels esmentats preceptes, deriva una condemna a complir de cinc anys i un dia de presó que, d’acord amb el principi de proporcionalitat, resulta desproporcionada en una avaluació global dels fets”, alerta l’advocat de la Generalitat. Amb aquesta base, el lletrat detalla als magistrats que han de revisar la condemna que cal una “moderació de la penalitat imposada, per tal de garantir un adequat equilibri entre la pena i el fet comès”. Un argument que fonamenta amb principis constitucionals com ara la interdicció de “l’arbitrarietat dels poders públics”, la “dignitat de la persona”, “el principi d’igualtat” o fins i tot el “d’humanitat en les penes”.
Així, el lletrat d’Interior relata que la Generalitat va considerar en les seves conclusions definitives del judici a Vivet que concorria l’agreujant d’objecte perillós en l’aplicació del delicte 551.1r del Codi Penal, d’atemptat a l’autoritat. El recurs sosté que hi ha una “contradicció” en apreciar l’ús d’objecte perillós respecte al delicte d’atemptat però no respecte al delicte de desordres, i no es va apreciar en tots dos casos. Per això, el recurs defensa que no procedeix l’aplicació de l’article 551.1r ni, per les mateixes raons, tampoc l’aplicació de l’article 557 bis 1ª, que correspondria a desordres. Interior entén que aquests preceptes són ara “inaplicables” i que així hauria estat apreciat pel mateix tribunal d’ofici, amb independència del que demanessin les parts. Una interpretació que allunyaria l’entrada de Vivet a la presó.
Per tant, la clau de volta del recurs és la consideració del pal de la bandera com a objecte perillós. Interior emfatitza que el Codi Penal només considera com “objecte perillós” l’ús d’armes, llançament d’objectes contundents, líquids inflamables o explosius, o envestir amb un vehicle a motor o bé provocar un motí en un centre d’internament. “Cal ser prudents”, apunta el recurs, “en la interpretació del concepte ‘objecte perillós’ que utilitza el precepte, evitant la seva ampliació descontrolada contra reu, que portaria a l’absurd de considerar atemptat amb objecte perillós tot aquell en què no s’utilitzin armes ni tampoc les mans nues, és a dir, tot aquell en el qual s’hagi utilitzat qualsevol objecte, sigui quina sigui la seva perillositat objectiva”.
A més, cal desgranar l’objectiu de l’agressió, en el benentès que no és el mateix agredir un funcionari sanitari desprotegit que un agent antiavalots vestit, entrenat i equipat per circumstàncies de més risc. “No és el mateix escometre un funcionari administratiu vestit de carrer que escometre un funcionari policial adequadament protegit amb casc i tot l’equip antiavalots reglamentari”, constata l’escrit. Així considera que un pal que sostenia una bandera, d’un a dos centímetres de gruix i que havia de ser portable no es pot encabir com “objecte perillós”. “Havia de ser un pal forçosament lleuger per tal de facilitar la seva portabilitat”, indica el recurs. En aquesta línia recorda que el suposat atac no va ser “contra punts vitals de l’agent”, que aquest portava l’equip reglamentari, que la lesió només va requerir d’una assistència facultativa ni que hi va haver dol per part de Vivet.
“És més”, continua el recurs, “si, com afirma la sentència, no s’ha pogut disposar de l’objecte en qüestió, el que considera aquesta part que no es pot fer és, sense un examen directe d’aquest objecte, considerar, en contra de l’encausat i a partir d’unes simples imatges, que aquest presenta unes característiques de rigidesa i resistència que impliquen la seva condició d’objecte perillós a efectes penals i, en conseqüència, un agreujament de la pena per a l’encausat”.
A la vista de la reflexió jurídica, l’advocat d’Interior insisteix a la sala que ha de decidir sobre el recurs que, en no concórrer aquest efecte agreujant, cal moderar la pena imposada i proposa la de sis mesos de presó per la d’atemptat. També, alerta que si aquest agreujant no concorre en l’atemptat tampoc pot concórrer en el delicte de desordres. En definitiva, i al·legant també raons de caràcter “humanitari”, demana una pena molt més baixa. Una circumstància que faria possible “la suspensió de la pena privativa de llibertat imposada”. “S’evitaria així tot el que aquesta pot arribar a suposar per a una persona jove i sense antecedents, com és el cas”, raona el recurs. Per reblar el clau, Interior recorda a la sala que la responsabilitat civil demanada ja està consignada.
