Mala maror pel trasllat ‘aparent’ dels advocats d’Interior a Palau

Únicament és un canvi físic i suposa, a més, un augment de categoria laboral que empipa els lletrats de la Generalitat

Aquest dimarts el Govern de Pere Aragonès aprovarà una de les mesures acordades amb la CUP. En concret, el trasllat dels serveis jurídics penals del departament d’Interior al Gabinet Jurídic Central que depèn de Presidència. Un canvi anunciat pel conseller Joan Ignasi Elena fa quinze dies al Parlament i que es fa efectiu en el primer consell executiu del mes d’agost a través d’un decret de reestructuració del departament, en què també s’afegeix la reformulació de l’Àrea de Seguretat Institucional.

Ara bé, segons fonts diverses del departament i de Presidència asseguren a El Món, “el canvi no és tal canvi”. I a més a més els lletrats de dret penal que fins ara han portat les acusacions dels Mossos contra ciutadans augmentaran de categoria professional. El seu nivell passarà d’A26 a A27. És un nou capítol en la polèmica interna de l’administració per les acusacions dels advocats de Mossos ve de lluny. Gairebé una història per no dormir que ha esclatat arran del cas de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó i que ara la Generalitat demana que li rebaixin la pena en el seu recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

“Cal recordar que els advocats de les assessories jurídiques dels departaments –Interior, Cultura o qualsevol altre– depenen del Gabinet Jurídic Central que ara dirigeix Francesc Esteve, que és un càrrec polític encara de JxCat”, informen les mateixes fonts. Esteve és fill de l’expresident de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i va estar investigat també pel Procés per la compra d’unes urnes quan era el número dos de Meritxell Borràs al departament de Governació. A més hi ha Xavier Urios, director general d’Assumptes Contenciosos i marit d’una de les fundadores de Ciutadans, la lletrada de la Generalitat, Mercedes Nieto. “De fet, Urios és qui talla el bacallà”, assenyalen les mateixes fonts. Tots dos dirigeixen les assessories jurídiques de tota la Generalitat. També en el cas d’Interior. 

Però cal tenir present un detall gens menor. A més dels advocats de la Generalitat, les assessories jurídiques poden tenir funcionaris habilitats. És a dir, funcionaris habilitats amb la llicenciatura de dret que poden fer d’advocats. Aquesta categoria és una opció que atorga la llei 7/96 de 5 de juliol d’organització dels serveis jurídics de la Generalitat. En la disposició addicional primera, estableix que si les necessitats del servei ho requereixen, prèvia resolució motivada del Director de Gabinet Jurídic, les funcions que aquesta Llei atribueix als Advocats de la Generalitat, poden ser també exercides, amb plenitud d’efectes jurídics, per altres funcionaris de la Generalitat, del grup A, llicenciats en Dret, amb l’abast que determini la corresponent habilitació.

Aquests funcionaris han d’actuar d’acord amb les directrius de l’Advocat de la Generalitat”. Aquest és el cas de l’equip de penalistes del departament d’Interior, sota la responsabilitat Josep Lluís Florensa. Un cap de penal que no es va veure amb cor de defensar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a l’Audiència Nacional. “No es tracta d’advocats policialitzats com s’ha dit, sinó d’autèntics membres del cos de Mossos d’Esquadra que porten molts anys treballant colze amb colze amb els agents, portant les seves acusacions”, destaquen fonts del departament.

El cas Marcel Vivet

El cas Vivet ha destapat la capsa dels trons d’un problema que ve de lluny. Fins i tot, s’explica una divertida anècdota que mostra la magnitud de la tragèdia. En plena polèmica per les acusacions particulars de la Generalitat en defensa dels Mossos contra ciutadans suposadament implicats protestes i incidents amb la policia, durant la presidència de Quim Torra, el departament d’Interior, tip que l’acusessin com si el conseller o del secretari general fossin culpables de l’acció dels advocats, es va queixar a Palau. L’acord va ser que els expedients serien assumits pel gabinet central. Al cap de dos dies, Interior va enviar una furgoneta plena d’expedients cap a Palau. No va poder descarregar. No la van deixar en veure la quantitat ingent d’expedients judicials que hi havia pendents. Francesc Esteve la va fer tornar al·legant que no tenia prou penalistes per afrontar la situació. El retorn va fer que encara s’enfortissin més l’equip d’advocats penalistes d’Interior, com es veuria més endavant. 

Si ja la situació era delicada, la sentència de Marcel Vivet ha reblat el clau. De fet, la primera petició de pena reclamada per l’advocat sota les instruccions de Florensa, era de quatre anys i nou mesos. Una petició basada en aldarulls públics, lesions i atemptat. A l’advocat encarregat de fer el judici, Lluís Conesa se li va fer arribar la recomanació de rebaixar la petició a un any de presó per atemptat bàsic i dos mesos de multa per lesió. Després d’una primera suspensió del judici el mes de desembre, es va tornar a fixar la vista. Per preparar la segona vista es va tornar a demanar a Conesa que rebaixés les penes que demanava, però Florensa va ordenar mantenir la petició de pena de 4 anys i 9 mesos. Aquest s’hi va negar si no tenia una ordre per escrit d’Esteve. L’ordre no es va fer i va tirar pel dret demanant el que ell considerava pertinent. La condemna va ser duríssima i ara el responsable de l’assessoria jurídica d’Interior, Francesc Claverol, ha hagut de suar la cansalada per presentar un recurs amb què, contra la doctrina dels actes propis de l’administració, demana rebaixar la condemna. 

Esteve no es va poder imposar a l’equip de penalistes d’Interior. La base arguïda per part de Conesa és que el reglament que desenvolupa la llei del serveis jurídics deixa molt clar, en l’article 2.4, que un advocat de la Generalitat “pot actuar amb tots els efectes d’autonomia i criteri”. De fet, no va ser capaç ni de fer complir una instrucció interna que recomanava personar-se només en els casos de lesions i atemptat, perquè per desordres la Generalitat no pot ser mai part perjudicada: en tot cas, només en el cas que hi hagi danys al seu patrimoni o als seus funcionaris. Així ho creia Dolors Feliu, quan era directora general de Serveis Consultius i Coordinació Jurídica de la Generalitat. 

L’actual llei dels serveis jurídics ja va fixar el 1996 que la defensa jurídica depèn del director del Gabinet Jurídic. Només una altra llei, i no un decret, podria modificar un canvi de cap o de direcció dels advocats. La defensa jurídica d’un funcionari –sigui mosso, bomber, mestre o metge– depèn ara com ara de si Francesc Esteve decideix que hi ha arguments o no per pledejar. 

Mal rebuts i un canvi que no canvia res

Amb el canvi que s’aprova aquest dimarts, els que surten guanyant són sobretot l’equip d’advocats habilitats que amb aquesta operació passen d’una categoria professional A26 a A27, superior i amb millors condicions. L’estratègia d’aquests advocats ha tapat la feina dels de la Generalitat –un cos d’elit al qual s’accedeix per unes oposicions duríssimes. “Havien d’actuar com a advocats de la Generalitat, no de motu proprio o per ideologia. I ara els passen a Palau, quan no calia, perquè al capdavall depenen del mateix director que tenen ara”, sentencien. Un canvi doncs, lampedusià i de la marca Elena, canviar alguna cosa perquè res no canviï. I amb mala maror.

Comentaris

    Josep 02/08/2021 11:21 pm
    El que neix idiota idiota mor
    ERC, LA MORT DE CATALUNYA 03/08/2021 4:43 am
    Psoecialisme junqueril, espanyolitzacio Maragalliana del gal, loapa.155. Junqueras el Cancer de Catalunya. Aragones, ARRIBA ESPAÑA, MORI CATALUNYA!!!

Nou comentari