El paper del poder judicial en l’envestida contra el català a l’escola ha quedat evidenciat i subratllat obertament aquest diumenge en la manifestació organitzada per Escuela de Todos, Societat Civil Ciutadana i altres entitats espanyolistes a Barcelona. Una setmana després de la manifestació de la Diada, la mateixa Guàrdia Urbana que va comptar-hi 150.000 persones ha trobat 2.800 assistents en la marxa del nacionalisme espanyol que reclamava la fi de la immersió lingüística en català a totes les escoles de Catalunya i que l’espanyol hi sigui llengua vehicular “també”. De fet, la paraula “també” era l’única que estava en català en l’enorme pancarta que presidia l’escenari on s’han fet els parlaments finals, que deia “Español, lengua vehicular, també”.
En aquest escenari ha sigut on el president d’Impulso Ciudadano, l’exdiputat de Ciutadans al Parlament José Domingo, ha deixat clar que els tribunals donen suport a la seva causa. “Si el poder executiu i el poder legislatiu fallen, el que ens queda és el poder judicial, hi hem d’acudir, amb respecte però amb fermesa”, ha reivindicat. Amb aquesta frase reflectia amb precisió el que ha passat els darrers mesos, amb el TSJC intentant fer complir la sentència del 25% de castellà a les aules, una resolució de la qual el govern espanyol no ha gosat demanar-ne l’execució, ja que responia a un recurs per presentat per l’Advocacia de l’Estat en època del govern de Mariano Rajoy i l’executiu de Pedro Sánchez no s’ha volgut mullar. Mentrestant el Parlament, amb el PSC inclòs, buscava una llei que donés sortida a la immersió encara que fos reduint-la. Moltes veus han assenyalat que en aquest cas els tribunals estaven envaint el terreny del poder legislatiu, cosa que confirmen les paraules de José Domingo avui.
Polítics del PP, Cs i Vox, en la manifestació contra el català a l’escola
El discurs de Domingo es produïda en un passeig Picasso on els manifestants a penes n’omplien la meitat després d’un breu itinerari des de l’Arc de Triomf, amb un trajecte que, malgrat la poca distància que ha cobert, ha durat més d’una hora. El desenvolupament de la marxa ha sigut caòtic. Ha començat tard, ha estat aturada la major part del temps i s’ha reordenat per fer passar els polítics al davant en una capçalera reubicada de manera improvisada. “Immersió és imposició”, en català –un dels pocs moments en què s’ha fet servir aquesta llengua durant la marxa–, ha sigut la consigna oficial que han cridat quan ha començat a caminar amb les càmeres al davant.
Primeres espases del PP, Cs i Vox
Entre els polítics assistents, hi havia representants del PP –la secretària general del PP, Cuca Gamarra, el líder el PP a Catalunya, Alejandro Fernández, la diputada per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo–, de Ciutadans –Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa, Anna Grau– i la líder de Valents, l’eclèctica Eva Parera, mà dreta de Manuel Valls en el projecte fallit a l’Ajuntament de Barcelona i alhora diputada del PP fins al febrer i que ara intenta tirar endavant el seu propi partit, anomenat Valents. També Vox era present en la marxa, amb Santiago Abascal, i altres grupuscles ultres com S’ha Acabat.
En els discursos, de representats de les diverses entitats impulsores de la protesta, s’ha celebrat “l’èxit de la convocatòria”, tot i que no s’ha donat cap xifra de participació, sinó que s’ha fet referència a “milers” d’assistents. Una estona abans, en les clàssiques declaracions a la premsa dels polítics abans de començar una manifestació al final de la qual no tindran cap paper a l’escenari, Arrimadas havia destacat el “mèrit” d’una manifestació que es feia sense el suport dels governs, obviant que la de la Diada no només no tenia el suport del president de la Generalitat i el seu partit, sinó que havia estat criticada obertament per aquests sectors i igualment va ser massiva.
“Volen destruir el castellà”
En els discursos al final de la marxa, s’ha parlat de “por” dels defensors del castellà. “No hem de callar. No és fàcil perquè ens tenen atemorits, però hem de tirar enfavant, i el que no podem caure en l’insult, no podem perdre la raó”, ha aconsellat José Domingo. Altres portaveus han fet referència a les “polítiques repressores del Parlament”, han assegurat que “volen [sense concretar qui] destruir el castellà” i han demanat llibertat per “parlar en la llengua que cadascú vulgui, a l’escola i a tot arreu”.
“Som espanyols i castellans i ho defensarem amb la nostra sang si cal”
Entre el públic que se’l escoltava, hi havia tota mena de pancartes, des de les més moderades, que deien “Seny, pau i diàleg” a les més radicals amb un “Separatists have a nazi projecte for Catalonia“ –en un anglès adreçat a una imaginària premsa internacional cobrint l’esdeveniment–, passant per un curiós “Nacionalisme és el pitjor en qualsevol lloc / Nacionalismo es fatal en cualquier lugar“.
Altres manifestants anaven encara més lluny. Abans de començar la marxa, un grup de senyores de mitjana edat informava una parella de turistes italians sobre el perquè de la concentració que s’estava formant als peus de l’Arc de Triomf. “Això és una regió d’Espanya, una regió!”, deia a crits la que portava la veu cantant, amb la vella tècnica de parlar més alt als que no parlen la nostra llengua, a veure si així ens entenen. “I prohibeixen parlar espanyol!”, afegia. Per posar-hi context, ho arrodonia dient que “el català només es parla aquí i l’espanyol té 500 milions de parlants”.
A pocs metres d’aquesta arenga, n’hi havia una altra de molt més agressiva. Un home feia un discurs a crits gravant-se amb el seu mòbil, segurament per penjar-lo després en una xarxa social. “Que no ens entabanin, que el 1936 ja ens la van muntar, aquests colpistes traïdors que se salten la Constitució, que en l’article 14 diu que tot els espanyols tenen dret a l’ensenyança lliure en el nostre país [en realitat és el 27 i no esmenta la qüestió de la llengua]”, s’esgargamellava. Després d’un breu aplaudiment que ha aprofitat per respirar, hi ha tornat: “Som espanyols i castellans i ho defensarem amb la nostra sang, si cal. Que ho sàpiguen, que tornarem a guanyar. Si s’aixequen, ens aixecarem nosaltres també [passant per alt que el 1936 l’únic aixecament va ser el de Franco, contra el règim legalment constituït, el de la II República], no ens acolloneixen, morirem dempeus, però ells també!”, ha sentenciat.
15 
7 