El Ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit els recursos presentats pels diputats PP i Ciutadans al Parlament de Catalunya contra diversos articles de la llei catalana que elimina el 25 per cent del castellà a les aules.
Segons ha informat l’òrgan de garanties aquest dimarts, els magistrats han considerat pertinent estudiar el fons dels recursos presentats contra diversos articles del Decret llei de Catalunya 6/2022 pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, i contra els articles 2.1 i 2.4 de la Llei de Catalunya 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari.
Creuen que vulnera la Constitució
Tant PP com Ciutadans van considerar que amb aquestes normes el Govern vulnera la Constitució en ometre qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta de Ciutadans (Cs), Inés Arrimadas, van anunciar al maig que recorrerien conjuntament davant el Constitucional la llei del català a les escoles acordada entre el PSC, ERC, Junts i els comuns.
La secretària general del PP, Bufona Gamarra, va assegurar –en una roda de premsa en la seu del partit a Madrid– que el recurs per a garantir el castellà a les escoles de Catalunya l’hauria d’haver impulsat el mateix govern espanyol de Pedro Sánchez, però que havia “renunciat perquè pugui continuar sent president”.
En una compareixença a Barcelona, la líder de Ciutadans va criticar el “decret parany” sobre el català del Govern i va defensar la necessitat de presentar aquest recurs al costat del Partit Popular per a fer unitat d’acció constitucionalista enfront de l’independentisme.
Ometre el castellà
Un dels fonaments del recurs és que tant el Decret com la Llei ometen qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament a Catalunya, vulnerant la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia i la pròpia doctrina del Tribunal en sentència de juny de 2010, segons es recull en un comunicat que va difondre el PP.
El recurs explica que el Decret llei vulnera l’article 64 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el 86 de la Carta Magna, al no existir fonament habilitant per a la utilització d’aquesta norma que requereix extraordinària i urgent necessitat, a més de transcendir els límits establerts en l’Estatut per a la utilització d’aquest instrument normatiu.
Altres fonaments del recurs se centren en que les normes citades vulneren preceptes constitucionals relacionats amb l’autonomia dels centres garantida per la normativa bàsica de l’Estat i amb l’alta inspecció com a competència exclusiva d’aquest, a més de la competència de l’Estat per a la regulació de l’ús del castellà.
Després d’admetre sengles recursos, el Ple estudiarà els articles impugnats i emetrà sentència per a indicar si empara o no els arguments de totes dues formacions.
4 
