El president del govern espanyol i candidat del PSOE per a les eleccions del 29-N, Pedro Sánchez, ha evitat el cos a cos i ha esquivat durant tot moment les referències a Carles Puigdemont que li ha fet el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant el cara a cara televisiu moderat per la periodista María Casado. Sánchez ha mantingut un to contingut i institucional i ha evitat respondre a la majoria de les preguntes directes i interrupcions del seu rival, evitant assumir cap mena de risc i renunciant al to audaç de la seva tècnica dialèctica habitual.
Feijóo ha obert el debat –en el qual, més enllà de la paraula “Puigdemont” no s’ha fet cap esment a Catalunya, ni al debat territorial en general i ni tan sols al model de finançament– amb una ofensiva frontal que aspirava a qüestionar la credibilitat del cap de l’executiu i ha recuperat les desqualificacions de Carles Puigdemont en una entrevista a El Mundo, on el líder de Junts ha qualificat al líder del PSOE de ser una persona “amoral, cínica, amb una ambició desmesurada i capaç de vendre Espanya”. El candidat popular ha encadenat aquestes crítiques amb un repàs a les polèmiques de la legislatura, el cas Koldo, els casos judicials de l’entorn del president, la manca de pressupostos o la gran apagada, i ha tancat la seva intervenció inicial fent seu l’argument que Sánchez va utilitzar en el passat: “Espanya mereix un president decent”.
Tot i que el rival ha fet el sord a aquests atacs –no se n’ha defensat–, Feijóo no s’ha donat per vençut i ha tornat ha intentat tornar a sacsejar Sánchez: “Veig que no ha desmentit al senyor Puigdemont, l’home que va canviar la seva investidura per impunitat. Si això és el que pensen els seus socis de vostè, imagini’s la resta dels espanyols”. Però ni així ha aconseguit obtenir una rèplica del president espanyol, que en tot moment s’ha mantingut al marge d’aquesta qüestió. De fet, el cara a cara ha semblat més un monòleg de cada candidat que un cara a cara, malgrat els intents de Feijóo d’arrossegar al fang el seu contrincant.

Els accidents d’Adamuz i Urda i petició de disculpes
Pel que fa als serveis públics, Feijóo ha exigit a Sánchez que demanés perdó a les víctimes dels accidents ferroviaris d’Adamuz i Urda, ha promès una auditoria independent començant pel corredor andalús i ha afirmat que “els diners de les carreteres i dels ferrocarrils anaven a parar a suborns”. Sánchez ha demanat perdó a les víctimes i ha assegurat: “És un dolor que portaré amb mi”. I ha advertit d’un risc d'”involució” social amb el PP i Vox i ha retret a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no haver destinat als hospitals els fons transferits per a la sanitat.
Corrupció: la gran batalla i més disculpes
La corrupció ha centrat un dels trams més durs del debat. Feijóo ha acusat Sánchez de col·locar persones en càrrecs tot i ser investigades, ha vinculat la convocatòria electoral a dos suposats sumaris de finançament irregular del PSOE, l’ha acusat d'”organització criminal” i li ha preguntat reiteradament: “Qui li va pagar les primàries?”, però no ha obtingut resposta per part del líder del PSOE, que ha estat a la defensiva però per la via minimalista en tot moment. Sánchez s’ha limitat a demanar perdó pels casos de corrupció que ha “patit” el seu partit –sense esmentar el cas Koldo, Begoña Gómez o el cas Leire Díez i Santos Cerdán–, alhora que ha rebutjat rebre lliçons del PP i ha negat de manera rotunda haver rebut diners de la prostitució o haver manipulat les primàries.
Sánchez ha respost reconeixent que el seu govern “no ha estat perfecte”, que ha comès “errors” i, fins i tot, ha reconegut que ha confiat en “gent” en qui no hauria d’haver confiat, però ha defensat el balanç general: “Espanya està millor que el 2018”. Al llarg del debat, el líder socialista ha optat per no entrar en les provocacions ni en el cos a cos, fins i tot donant la raó “en part” al seu adversari en alguns moments, per rebaixar la tensió, mentre Feijóo anava acumulant interrupcions –que li han valgut un avís de la moderadora quan tenia el temps esgotat.

Habitatge i economia, les dues primeres carpetes
En el bloc de l’habitatge, Feijóo ha retret a Sánchez que actuï “com si hagués arribat al govern fa 15 minuts” després de vuit anys, ha vinculat el problema d’accés a l’habitatge a les ocupacions i li ha retret que instrumentalitzés el cas de Maricarmen per convocar eleccions. Sánchez, per contra, ha defensat “el reial decret llei de Maricarmen” –així és l’ha anomenat diverses vegades– contra els desnonaments de persones vulnerables i ha acusat el PP de fer una “oposició destructiva contrària al seny” per haver-lo rebutjat al Congrés. També ha reiterat el seu pols als “fons voltor” i als grans tenidors.
En l’àmbit econòmic i fiscal, Feijóo ha posat el focus en el cost de la vida i la pressió fiscal amb frases com “el PIB no es menja” o “vostè ha triturat la classe mitjana”, ha reclamat eximir de l’IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros i, si governa, s’ha compromès a aprovar els pressupostos del 2027 a la primavera i els del 2028 abans d’acabar l’any. Sánchez ha reivindicat el creixement econòmic i l’aval de la Comissió Europea, ha defensat apujar per llei el salari mínim interprofessional cada any i ha advertit contra un gir de 180 graus amb el PP i Vox.
El minut d’or de cada candidat
En el minut d’or, Feijóo ha demanat el vot reivindicant la seva capacitat de gestió perquè Espanya “necessita un canvi i servidors competents i decents”, marcant així distàncies amb els mítings electorals del PSOE: “No ballo en els mítings, però tampoc robo ni menteixo”. Finalment, Sánchez, que ha presentat Espanya com un “far” davant l’avenç de “la internacional ultradretana”, ha fet una crida a mobilitzar el vot socialista per continuar avançant: “Qui pugui votar, que voti. Vota amb tota la teva força el Partit Socialista”.

