Carles Puigdemont ha assegurat que el PSOE li va proposar fer-se una fotografia amb Pedro Sánchez als passadissos del Parlament Europeu, però que va rebutjar la proposta perquè buscava una trobada política discreta i sense càmeres. Així ho ha explicat el president a l’exili en la segona part de l’entrevista que publica aquest dijous El Mundo, en què sosté que la iniciativa dels socialistes no responia al tipus de conversa que volia mantenir amb el president espanyol. “No m’interessa la foto, joder”, ha etzibat Puigdemont, que ha assegurat que aquella trobada no es va acabar produint i que la proposta li va transmetre que al PSOE “no havien entès res” de la seva manera de ser ni del que pensa. En la primera part de l’entrevista, publicada aquest matí, Puigdemont ja ha reconegut que va aprofitar l’ambició de poder de Sánchez, a qui ha titllat d'”amoral”, per pactar la llei d’amnistia i “derrotar Espanya”.
Cop de porta a Vox
El dirigent de Junts ha descartat de manera categòrica qualsevol possibilitat d’acord amb Vox, fins i tot en l’hipotètic escenari de “política ficció” en què els seus vots de Junts fossin necessaris per facilitar una majoria de les dretes espanyoles. Puigdemont ha estat contundent: si el partit de Santiago Abascal truqués a la porta, rebrien un “cop de porta als nassos” que recordarien tota la vida. “A Catalunya fa por, fa molta por”, ha dit en referència a la formació, afegint que Junts se situa “en una altra trinxera”. També ha descartat un pacte amb el PP, en considerar que qualsevol entesa amb els populars requeriria la participació de Vox.

Puigdemont també ha abordat la trobada amb Santos Cerdán al Parlament Europeu el 2023, sota una fotografia de l’urna de l’1-O, i ha negat que fos premeditada o que tingués cap intenció d’humiliar el dirigent socialista. Junts, ha explicat, no disposava d’una sala per reunir-se, i aquella els la va cedir un altre eurodiputat. Sobre els casos de corrupció que afecten l’exsecretari d’organització del PSOE i l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, ha admès que el cas Cerdán el va sorprendre “moltíssim” i que li va saber greu personalment. També ha considerat “inconcebible” que Sánchez no tingués indicis dels casos que afecten el seu entorn, i ha criticat la contundència amb què va condemnar Cerdán després de la detenció.
Lawfare i Pegasus
En l’entrevista, Puigdemont també ha advertit el PSOE que sigui “molt prudent” a l’hora d’utilitzar el terme lawfare, tot recordant els indicis que apunten que també els socialistes l’han practicat. No obstant això, ha admès que pot haver-hi sincronització entre agendes polítiques i judicials. En canvi, ha qualificat de “claríssimament” lawfare les causes contra el seu advocat, Gonzalo Boye, que atribueix a un clima d’intimidació al seu entorn. Preguntat per Pegasus, ha vinculat el canvi de posicionament del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental amb l’espionatge a través del programa israelià, a partir de les informacions aportades per una periodista marroquina a la comissió d’investigació de l’Eurocambra.

29-N i el retorn a Catalunya
De cara al 29-N, Puigdemont veu “molt poc probable” que Sánchez pugui articular una majoria parlamentària o convèncer Junts que complirà els pactes. En aquest sentit, ha avalat, la demanda de Míriam Nogueras perquè el president espanyol faci un pas al costat si perd la majoria, i ha conclòs irònicament dient que, després de l’experiència dels darrers anys, no li compraria ni una “bicicleta utilitzada”. Pel que fa al seu retorn a Catalunya, ha evitat concretar plans i ha dit que necessita reconnectar amb la societat catalana després de nou anys a l’exili. Sí que ha assegurat, però, que “farà política fins al final dels seus dies”.
En cert moment de l’entrevista, Puigdemont ha relatat les maniobres de distracció que va utilitzar durant la fugaç visita a Barcelona l’agost del 2024, com deixar els telèfons en un vehicle, i ha negat que el 2017 travessés la frontera amagat en un maleter. Respecte a aquest episodi, ha destacat amb certa indignació que la Generalitat va activar l’Operació Gàbia “com si fos Bin Laden”.
