El president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha irromput aquest dijous en la campanya electoral amb una entrevista al diari El Mundo on assegura que es va aprofitar de l’ambició del president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, per pactar la llei d’amnistia i “derrotar Espanya”. Les seves paraules han provocat una reacció en cadena de la resta de formacions polítiques, tant a Catalunya com a l’estat, en plena cursa electoral per a la cita del 29-N. PSC, ERC i els Comuns han carregat contra Puigdemont per l’entrevista i, fins i tot, li han demanat que “respecti” la presidència de la Generalitat. En canvi, PP i Vox han aprofitat per carregar contra Sánchez fins al punt que els de Santiago Abascal estan estudiant si l’entrevista a Puigdemont implica “delictes” de Sánchez.
Des de l’exili, Puigdemont relata com, després de les eleccions espanyoles del 2023, el seu equip va decidir posar a prova els límits del líder socialista un cop el PSOE va trucar a la seva porta per negociar la investidura. L’expresident ha qualificat Sánchez d’una persona “amoral i amb una ambició desmesurada” i assegura que la seva estratègia va consistir a calcular “fins a on el podíem empènyer, fins a on el podíem dur perquè nosaltres en poguéssim treure profit” malgrat que els socialistes havien negat inicialment que aprovessin l’amnistia. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha tancat files immediatament amb el cap de files de la formació i ha subscrit “de la primera a l’última paraula” de la conversa. Així mateix, ha defensat la conveniència d’explicar-ho, fins i tot a través de capçaleres que es puguin percebre com a més “hostils”.
Xoc frontal del PSC, ERC i els Comuns
La intervenció de Puigdemont ha rebut una resposta contundent des de l’executiu català i les esquerres. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha afirmat en una entrevista a Aquí Catalunya de la Cadena SER que l’estratègia del líder de Junts “no s’entén”, perquè considera que “s’alinea amb PP i Vox” i retrotreu el debat a “temps passats” de confrontació. Dalmau, de fet, ha augurat que Puigdemont haurà de donar explicacions “fins i tot amb gent de la seva formació”. D’altra banda, Gabriel Rufián ha reclamat a Puigdemont des d’una roda de premsa a l’ACN que “respecti la institució de la presidència de la Generalitat” i li ha receptat “memòria”.

El cap de llista d’ERC ha reivindicat que va ser la seva formació qui va aconseguir treure els presos polítics de la presó “enmig de crits de botiflers i traïdors” i qui va impulsar l’amnistia, alhora que ha desitjat que Junts obri un “període de reflexió” un cop passats els comicis. En la mateixa línia s’ha expressat el ministre de Cultura i candidat de Frente Amplio per Barcelona, Ernest Urtasun. En una atenció als mitjans organitzada per EFE a Barcelona, Urtasun ha titllat d’”al·lucinant” la manera com Puigdemont ha entrat en campanya i l’ha acusat de fer el joc “a la dreta política i mediàtica de Madrid, els que l’han perseguit”, situant Junts en aquest espai polític tot i augurar una forta mobilització progressista a Catalunya.

El PP parla d’”acta notarial” i Vox demana actuar als tribunals
A l’altre extrem, la dreta espanyola ha utilitzat l’entrevista com a munició directa contra la Moncloa. El portaveu i cap de campanya del PP, Borja Sémper, ha descrit les declaracions com “l’acta notarial” d’una legislatura dissenyada únicament per a la “supervivència” de Sánchez i on el poder s’ha entès “com un fi en si mateix”. Sémper ha concedit que Puigdemont “diu la veritat” i no ha tancat la porta a futurs entesos entre els populars i Junts, tot recordant que durant aquesta legislatura ja han assolit acords en matèria laboral.
Més enllà ha anat el cap de llista de Vox, Santiago Abascal, que des de Castella i Lleó ha anunciat que ha demanat als serveis jurídics del partit que estudiïn el contingut de l’entrevista per determinar “quins delictes s’han pogut cometre” en el que considera una venda de la sobirania espanyola a canvi d’una investidura. Abascal ha acusat Sánchez de pagar el seu càrrec “amb els diners, la dignitat i el futur dels espanyols” i ha estès els atacs a la política exterior, assegurant que el president espanyol “s’ha agenollat també davant el Marroc”, país del qual ha afirmat que posseeix “el telèfon complet de Pedro Sánchez amb les claus de tota la seva màfia”.


