El número de la repressió i del domini és recurrent. Com exemple, el nombre d’obres que l’Estat s’ha emportat del Museu de Lleida arran del conflicte de l’art de la Franja: un total de 155. Així ho ha certificat el conservador, professor de la Universitat de Lleida i exdirector del Museu, Albert Velasco, en una xerrada titulada L’espoliació patrimonial del Museu de Lleida que s’ha celebrat aquesta tarda en el marc de la 53ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (El Conflent).
Velasco ha estat un dels ponents, juntament amb el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez; l’actual directora Carme Berlabé i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, per detallar el minut i resultat de l’espoli que ha patit l’art de la Franja i del monestir de Sixena o Barbastre del museu de la capital de Ponent. Velasco ha emfatitzat les “situacions anòmales i inèdites” que ha suposat el conflicte i la solució espanyola que ha fet posar les mans al cap a la comunitat científica europea del ram de la conservació patrimonial.
“No havia passat mai en lloc del món, però mai, que un cos policial armat, entrés amb un dispositiu de 14 vehicles, 70 o 80 agents, un helicòpter, van entrar en formació militar,… com els marines americans!“, ha descrit Velasco. “Aquesta situació mai s’havia donat”, ha reblat. També ha subratllat que mai s’ha donat que un bisbe demandi a un altre i acabin a la via civil. “Tampoc s’ha donat que la comunitat de monges que vivien a Sixena han marxat perquè ja no poden fer la seva vida monacal amb normalitat”, ha afegit.
Per altra banda, ha recordat que el juliol de 2016, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va lliurar 53 obres d’art de Sixena que guardava. “Va ser una decisió política de l’aleshores conseller Santi Vila”, ha apuntat. Velasco ha qualificat també la decisió d’inèdita perquè les peces lliurades eren bens culturals d’interès nacionals, és a dir, protegits a Catalunya i també a Espanya. “Si algun dia us trobeu amb el conseller Vila, li demaneu per què les va lliurar”, ha ironitzat per remarcar que no entenia el lliurament.
Velasco també ha tret la bola de vidre per intentar aclarir què passarà en el futur judicial amb les 97 obres del Sixena. El conservador ha albirat el recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg argumentat amb la consideració que s’ha atemptat contra el dret a la propietat de les institucions catalanes. Un argument que ja ha estat recollit per la jurisprudència del mateix Tribunal, precisament en un cas amb Espanya embolicada.
Per altra banda, el Tribunal Suprem s’haurà de pronunciar sobre les pintures de Sixena que hi ha al MNAC. Serà una resolució on Velasco creu que el “Suprem no comprarà l’argumentari dels advocats aragonesos perquè es carrega tot el sistema de compravenda de fa cent anys”. Un fet que posaria en perill “milers i milers de peces i col·leccions privades de tot Espanya”. “El Suprem pot fer el que vulgui amb els museus i l’art català però no amb els espanyols”, ha conclòs. Però, de moment, la casualitat ha volgut que de Lleida ja han marxat 155 peces cap a l’Aragó. El número emblemàtic de la repressió arran de l’article 155 de l’article de la Constitució espanyola amb què es va intervenir i dissoldre l’autonomia política de Catalunya.
Per la seva banda, el bisbe Giménez ha mostrat la seva sorpresa i resignació per la demanda que li ha interposat el Bisbe de Barbastre arran del conflicte de l’art de la Franja. El Bisbe però ha volgut deixar clar que segons la seva idea és que el “conflicte no és entre autonomies” sinó ha de ser un “conflicte cultural i científic”. Així mateix ha criticat amb finezza els bisbes aragonesos. “Mai he volgut que els 10 bisbes de la Tarraconense -catalans- hagin de signar un manifest a favor de no sé què com han fet els bisbes aragonesos”, ha retret. De fet, Giménez ha assegurat que el Bisbat continuarà lluitant pel retorn de les obres.
En la mateixa línia s’ha expressat el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, que ha relacionat el conflicte polític entre Catalunya i Espanya amb l’espoli del Museu. Així mateix, ha asseverat que “l’Estat espanyol només vol la desaparició de la nació catalana” .