El 29 de gener de l’any 2019 es va publicar el Decret 20/2019, de 29 de gener, de reestructuració del Departament de Presidència. Una reforma amb una disposició addicional setena que creava l’Àrea de Seguretat Institucional, l’ASI. Una unitat especial pensada per a la protecció del president de la Generalitat, els expresidents, el titular de la conselleria de Presidència així com estar al cas de la seguretat del Palau de la Generalitat i del seu personal. L’ASI compta amb 75 efectius, dividits en 71 agents de l’escala bàsica i 4 de l’escala intermèdia i depèn orgànicament de la Direcció General de la Policia. Està en funcionament des del passat 17 de juny.
Fins aquí una explicació detallada de la reorganització del cos i sobretot, de l’àrea d’escortes, d’on provenen el 65% dels efectius de l’ASI. Però aquesta unitat ha despertat tota mena de suspicàcies a l’oposició. La prova va ser la comissió d’Interior celebrada al Parlament el passat 22 de juliol, on el conseller d’Interior Miquel Buch, va haver d’esmerçar-se en explicacions davant la pressió de Cs, PP i PSC que titllaven la nova unitat de “guàrdia pretoriana” o de “policia política”. Buch va recordar com a defensa que aquest tipus d’unitat existeixen a Espanya, Regne Unit o França amb normalitat. De fet, el Decret de creació és una calca en català del Reial decret 419/2018, de 18 de juny que regula el departament de seguretat de la Moncloa, que alhora, és una reforma del Decret que va articular el servei de seguretat de Leopoldo Calvo Sotelo quan presidia el consell de Ministres espanyol, el 1981.
Companys, el primer
Ara bé, el fet que els Mossos tinguin una unitat especial de protecció presidencial no és nova, ni de bon tros, en la història del cos policial. Concretament, el president Lluís Companys a l’abril de 1938 va crear “l’Escorta Presidencial”. De fet, el Decret signat el 28 d’abril de 1938, pel mateix Companys regula les normes que han de regir l’organització definitiva i el funcionament de l’Escorta Presidencial i dels serveis de les Esquadres de Catalunya. Un text que defineix “l’escorta presidencial” com una “unitat autònoma” dins les Esquadres.
Fins i tot, el número d’efectius era molt semblant a l’actual, 70. Una de les diferències més clamoroses és que la Unitat estava dirigida per un Cap que també tenia el rang de Cap de l’Exèrcit. El primer cap va ser el comandant Frederic Escofet i Alsina, nomenat el cinc d’abril, just abans del decret de formació de la unitat. Una mena de guàrdia republicana adscrita a la protecció del president de la Generalitat seguint l’exemple de la Guàrdia presidencial francesa. Equipar i pagar els salaris va obligar a la Generalitat republicana a gastar 1.462.048 pessetes de l’època. En canvi, actualment, i segons Buch la creació de la unitat no implicarà més despesa perquè tot s’ha configurat amb recursos existents.
El Decret de creació de l’escorta presidencial de Lluís Companys Quico Sallés
També Esperanza Aguirre
La seguretat institucional de la presidència d’una comunitat autònoma no és singular de Catalunya. Ni tampoc d’autonomies sense policia pròpia. És el cas de Madrid, el 6 de novembre de 2008, l’aleshores titular d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba i la presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, van signar un conveni pel qual el ministeri cedia 80 policies per crear una “unitat de cooperació policial” dedicada a la “vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Comunitat de Madrid i específicament en tasques de protecció i escorta a les seves autoritats”. Aquest conveni es va renovar el 7 d’abril de 2016, entre el ministre Jorge Fernández Díaz i Cristina Cifuentes.
decret23
