A poques hores perquè es constitueixi la nova legisatura al Parlament, l’executiva de JxCat ha acordat que presidirà la segona institució del país, una representació que els junters han defensat des de l’endemà del 14F. Laura Borràs era qui havia de prendre la decisió de si optava per presidir el Parlament o si per contra s’integrava al Govern com a número dos de Pere Aragonès pilotant la vicepresidència i la conselleria d’Economia. Si bé Junts assegura que encara no s’ha començar a parlar de conselleries, Elsa Artadi es perfila com la persona que ocuparia aquest lloc a l’executiu.
A més, qui havia d’ostentar la màxima representació de la cambra s’ha convertit en objecte de debat i polèmica en les negociacions entre ERC, Junts i la CUP. Tant és així que la CUP, que per primera vegada ha posat sobre la taula la possibilitat d’implicar-se institucionalment entrant a la Mesa del Parlament, ha arribat a presentar un candidat, Pau Juvillà. Ara bé, els cupaires també han deixat clar que no boicotejaran una elecció de JxCAT – entraran a la Mesa amb una secretaria-, però sí seran la “garantia” que la presidència no acabi a mans del PSC si “JxCAT posa en risc aquesta presidència”.
De fet, no s’esperen sorpreses en aquest sentit aquest divendres, ja que JxCAT i ERC hab anunciat un “acord” en aquest sentit i els cupaires han deixat clar que no s’hi oposaran. També s’ha concretat quin lloc ocuparà la CUP, una secretaria, i ERC tindrà una vicepresidència. JxCAT tindrà una altra secretaria, i el PSC, a qui corresponen dos llocs pel pes electoral, tindrà amb tota probabilitat una altra vicepresidència i una secretaria.
El nom de Borràs es confirma després que la presidenta Carme Forcadell li hagi donat suport: “Hi té tot el dret perquè ha estat la candidata independentista més votada després d’ERC“, ha argumentat en una entrevista a ‘Els Matins de TV3’. A més, Forcadell ha afegit que prefereix que una dona ocupi el càrrec i ha recordat que la proposta de la CUP és un home, Pau Juvillà.
Borràs gestionarà a la cambra els resultats històrics del 14F, en què l’independentisme ha superat a barrera psicològica del 50% i on el nombre d’escons, 74, és també una xifra rècord. En aquest sentit, tal i com va avançar El MÓN, les negociacions perquè la CUP s’impliqui en la Mesa han passat per dibuixar un Parlament que tornaria a ser una institució clau per “crear escenaris de confrontació de legitimitats“.
De fet, els cupaires defensen que la cambra sigui la sala de treball de la unitat estratègica independentista. Recuperen una idea en què van insistir durant la primavera de 2017, tot just abans d’encarar la recta final del referèndum. El grup parlamentari que coordinaven Anna Gabriel i Mireia Boya collava per tal que a través del Parlament i de la conselleria de Relacions Institucionals, a mans del conseller Romeva, s’establís una mesa per assegurar el referèndum i la unitat política post consulta.
78 
161 
