Victòria momentània però sonora de l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa. La secció tercera de l’Audiència de Barcelona ha estimat el seu recurs contra la inadmissió a tràmit de la seva querella per prevaricació contra la magistrada, Eugènia Alegret, que li instrueix la causa per desobediència a la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Catalunya. La resolució dels magistrats, a la que ha tingut accés El Món, és força contundent i acusa la magistrada del Jutjat número 20 de Barcelona de tancar el cas abans de fer qualsevol activitat provatòria i obliga a reobrir el cas i fonamentar les seves decisions. Un
El cas es remunta a una interlocutòria del 25 de desembre, dia de Nadal passat, quan la jutgessa del 20 va arxivar la querella contra Alegret argüint que una querella d’aquestes característiques contra un membre del TSJC s’havia de registrar i dilucidar davant el Tribunal Suprem. Costa va interposar un recurs que va ser desestimat en primera instància i posteriorment va demanar auxili a l’Audiència de Barcelona al·legant que la jutgessa no havia raonat prou la decisió i que s’havia vulnerat la seva tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució Espanyola així com igualtat en l’aplicació de la llei.
Sense esmentar la magistrada
La resolució de l’Audiència en cap cas esmenta ni la magistrada querellada ni la que va inadmetre la querella és força clara en el seu posicionament. Així determina que tot i que la magistrada querellada sigui aforada, si la querella es presenta davant d’un jutjat d’instrucció aquest té l’obligació de valorar si hi ha o no indicis de criminalitat, un control dels pressupostos d’admissió a tràmit, els requisits formals o la rellevància penal dels fets denunciats. Un cop feta aquesta valoració, l’Audiència recorda que s’ha d’emetre una resolució o una interlocutòria que argüeixi de manera raonada els motius de l’admissió o no a tràmit. Un supòsit essencial que els magistrats entenen que no va portar a terme la jutgessa d’Instrucció.
En definitiva, la nova resolució revoca els arxius de la instrucció i obliga a la magistrada a raonar l’admissió o no de la querella complint amb tots els requisits que determina la Llei d’Enjudiciament Criminal. I ordena que si, finalment, hi veu motius de criminalitat, fer una exposició raonada dels fets i remetre l’expedient al tribunal que pertoqui. Ara, la jutgessa torna a tenir la pilota sobre la teulada, però el clatellot és prou sonor en tant que la instància superior la renya per no haver fet la feina tal i com prescriu la llei.
26 
