Judici interessantíssim el d’aquest divendres a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. És una vista oral pel recurs contra la sentència absolutòria del cas del pendrive del cas Pujol i que, en resum, serà la revàlida del primer judici que s’ha fet contra la policia patriòtica sobre una de les branques claus de l’Operació Catalunya. A la banqueta dels acusats haurà de seure l’exdirector que va crear la policia patriòtica, Eugenio Pino, per si el tribunal el vol tornar a interrogar. De fet, n’ha mostrat interès per fer-ho. Pino se’n va sortir en primera instància amb una curiosa resolució que va despertar indignació a la defensa del primogènit dels Pujol.
De fet, el judici va quedar ajornat el passat gener perquè l’ex-màxim comandament policial espanyol uniformat amb Jorge Fernández Díaz de ministre de l’Interior va ser contagiat per COVID. El cas és un bon inici per entendre la relació del cas Pujol amb l’Operació Catalunya i les investigacions prospectives que va generar. Així com, la immunitat amb què van actuar i l’aval de part de la judicatura. El cas es basava en la incorporació al sumari del cas Pujol d’un misteriós llapis de memòria amb suposada informació sobre les empreses de Jordi Pujol Ferrusola.
El misteriós origen del llapis de memòria
D’entrada, l’origen del pendrive ja era prou sospitós. Segons fonts del cas consultades per El Món, d’entrada es va especular que la informació que contenia era sostreta en l’escorcoll que es va dur a terme a l’agència de detectius Método 3 de l’any 2013 arran del cas Camarga. Per cert, un escorcoll que ara està investigat pel magistrat instructor de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, per detenció i escorcoll il·legal, com a peça separada 27 del cas Tàndem. Una causa oberta arran de la denúncia contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo i l’exlíder popular i actual senadora Alícia Sánchez Camacho.
Però la investigació va ensenyar les dents d’aquest pendrive fantasma. La informació que contenia era documentació sobre les empreses, societats i negocis de Jordi Pujol Júnior des de 1996 al 2002. I aquí és on apareix un dels grans misteris del cas. El pen en qüestió contenia informació que va ser robada en una intrusió clandestina a la seu del despatx del gran dels Pujol Ferrusola i de Jordi Puig Godes -germà de l’exconseller Felip Puig-, a la sisena planta del número 5 del carrer Ganduxer de Barcelona, l’estiu de 2002. Una operació fosca que fins i tot, va servir per intentar el xantatge a la família, amb implicacions fins i tot, de grans operadores de jocs a Catalunya.
Edmundo Bal, el diputat de Ciutadans, advocat al cas
Pino va assegurar en la seva declaració davant l’instructor del cas Pujol, José de la Mata, que el pen li havia lliurat l’aleshores cap de la Divisió d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas. Segons Pino, va remetre el pen a la Comissaria General d’Informació, a la Comissaria General de la Policia Judicial i al Centre Nacional d’Intel·ligència. Però la reconstrucció de la fiscal sobre el llapis és prou diferent.
El març de 2015 li va lliurar a l’inspector Bonifacio Díez Sevillano, -defensat en el cas per l’advocat de l’Estat Edmundo Bal, actual diputat de Ciutadans al Congrés- a qui li ordena que li enviï al llavors cap comissari de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, Manuel Vázquez López, que alhora li va entregar a l’inspector en cap de la UDEF, José Manuel Álvarez Luna, que immediatament el va enviar al famós Grup 12 per tal que “l’analitzés”. En aquest punt, el pen desapareix. I ves per on, apareix dos anys després, quan el febrer de 2017, fent neteja del despatx el troba en un calaix i el remet al jutge. Una història sòrdida més pròpia d’un muntatge policial que d’una investigació seriosa. El jutge instructor de l’Audiència Nacional va expurgar el pen de la causa davant el perill que li contaminés tot el sumari pel risc que l’origen de l’origen del pen i del seu contingut podria ser il·lícit.
Una sentència surrealista
Pujol Ferrusola va denunciar Pino davant la justícia per revelació de secrets. Pino va ser absolt a la secció 23 de l’Audiència Provincial de Madrid, ara bé va rebre un bon calbot del tribunal per la seva nula diligència policial. Al capdavall, va ser una resolució prou escandalosa perquè admetia que la policia va obtenir proves sobre els Pujol Ferrusola d’un pendrive sense cap mena de custòdia judicial. Una conducta que els magistrats van concloure que no podia tenir cap retret penal i atorgava certa pàtina de patent de cors a la famosa “policia patriòtica” fomentada per l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
El tribunal va considerar que no es podia condemnar perquè es desconeixia “qui, com i quan va accedir la policia a la ‘vida informàtica’” del primogènit dels Pujol. Així mateix, la sentència que ara es recorre concloïa que tampoc es podia determinar com va arribar aquest pendrive al Director Adjunt Operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia (CNP), el comissari Pino.
En aquest sentit, l’Audiència de Madrid va entendre que no es va determinar “si la informació fou facilitada pel comissari d’Afers Interns, Martín Blas, si era de Método 3 o era fruit de col·laboracions d’exdetectius d’aquesta agència” que dirigia Francisco Marco. De fet, tot indica que la informació consistira en arxius informàtics manllevats del despatx professional del Júnior en una operació clandestina l’any 2002. “Res d’això s’ha pogut determinar”, sentenciaven. Així mateix, els magistrats recordaven que l’objectiu del judici no era saber com va arribar el pendrive a mans dels dos acusats, sinó establir si havia de tenir retret penal o no la decisió de transmetre la informació a la UDEF”, la unitat encarregada d’investigar els Pujol.
Una resolució dura amb Pino
La sentència era especialment dura amb Pino. L’acusava d’haver decidit utilitzar el pendrive “malgrat que sabia que no provenia d’una intervenció amb autorització judicial, tasca a la que va col·laborar l’inspector Díez”. De fet, segons els jutges aquest inspector no tenia coneixement de la informació i ignorava el seu “origen il·lícit”. “La conducta del DAO Pino està allunyada d’una actuació professional correcte”, retreia la sentència i criticava “l’obscurantisme sobre l’origen de la informació que va posar en risc de contaminació la investigació sobre Jordi Pujol Ferrusola”.
La sentència posava negre sobre blanc que “l’actuació de Pino va faltar greument als deures de lleialtat de la policia judicial per i amb la investigació processal, però al no constar una prevalença de la seva posició funcionarial en l’obtenció del material informatiu il·lícit, ni un ús que, més enllà de greus omissions o incorreccions formals, pugui catalogar-se d’allunyat de la pauta professional indicada, no sembla que se li pugui efectuar un retret penal”. Fins i tot, els magistrats al·legaven que en cas de tenir un retret penal “estaria emparat pel compliment del deure de perseguir el delicte”.
“I més enllà”, deia la sentència, “d’irregularitats procedimentals o formals, fins i tot de possibles responsabilitats disciplinàries, al limitar-se la conducta a la remissió del contingut del pendrive, a la unitat operativa d’investigació, no seria antijurídica”. Jordi Pujol Ferrusola va posar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant una resolució que frega l’escàndol. De moment, la COVID ha aturat una vista que pot interferir clarament en la causa de la família de l’expresident a l’Audiència Nacional.
Revàlida i recurs contra la “preocupant impunitat”
La defensa de Jordi Pujol Ferrusola, dirigida per Cristóbal Martell i Albert Carrillo, va presentar un dens recurs construït en base precisament la mateixa sentència. El fonament del recurs són els mateixos fets provats de la resolució en el sentit que retreuen els fets però no li apliquen cap retret penal. Una situació que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid tampoc no veu clara, d’aquí que demani la presència de Pino a la sala per si cal interrogar-lo. La defensa del gran dels Pujol reclama una condemna per revelació de secrets davant l’evidència que els magistrats ho van declarar provat.
El recurs és prou clar. D’aquesta manera, recorda que la mateixa secció 23 de l’Audiència Madrid va considerar com a fet provat que el pen contenia “informació il·lícitament sostreta”- de la “vida informàtica” del Júnior. També refereix que “va obtenir aquest material” i “el març de 2015 va decidir la seva utilització” i el va lliurar “als efectes que procedís” al cap de la UDEF i al Grup 12 que era la unitat de Policia Judicial en les diligències prèvies 141/2012 del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional que instruïa el Cas Pujol.
El fet que la resolució admeti l’origen il·lícit, que el mateix Pino ho sabés, i que intentès incorporar-lo a la causa, fa posar els pèls de punta a la defensa del primogènit de l’expresident. Així el recurs conclou que “habilita espais de preocupant impunitat” perquè els cossos policials facin ús d’aquest tipus de proves il·lícites. “L’Estat de Dret només investiga amb l’eina de la legalitat i no amb objectes intoxicats per provenir de delicte“, subratlla.
Així mateix, Martell i Carrillo avisen que l’acció del policia no és “il·limitada”. “Ni jutges, ni fiscals, ni funcionaris de policia estan habilitats per incomplir la legalitat vigent amb lesió dels drets dels ciutadans, encara que puguin adornar la conducta amb la voluntat de promoure l’èxit d’una investigació”, alerten en el recurs. Divendres, doncs, revàlida al primer judici contra les accions de la policia patriòtica arran del seu primer gran cas, els del Pujol Ferrusola.
