El fracàs de la investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a president del govern espanyol divendres passat, 29 de setembre, obre la porta a l’intent del líder del PSOE, Pedro Sánchez, que amb tota seguretat serà designat aquest dimarts per Felip VI per intentar-ho després de la ronda de contactes que el monarca espanyol mantindrà amb diferents grups –Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, com ja van fer anteriorment, no hi aniran. A diferència de la de Feijóo, la investidura de Sánchez sí que té data límit i hauria d’arribar a un acord amb les forces independentistes abans del 27 de novembre si vol ser president i evitar la repetició d’eleccions, que se celebrarien el 14 de gener si fracassa en l’intent.
Però des de la conferència del president a l’exili, Carles Puigdemont, el passat 5 de setembre a Brussel·les, en què va fixar les condicions del seu partit per negociar la investidura, Junts i ERC han redoblat l’aposta i, a banda de l’amnistia, també collen el PSOE per incloure en l’acord un pacte per establir les bases d’un referèndum d’autodeterminació que serveixi per substituir el mandat del Primer d’Octubre. Un reclam que els socialistes, a hores d’ara, no semblen disposats a cedir. A més, un altre aspecte que juga en contra de la negociació és que és mot difícil, per no dir impossible, que el calendari permeti aprovar al Congrés la llei d’amnistia abans de la investidura, com va reclamar Puigdemont.
Repetició d’eleccions “abans que parlar de referèndum”
Els socialistes, que fins ara eren optimistes respecte de la possibilitat assolir un acord d’investidura “molt aviat” amb els partits independentistes basat en l’amnistia –tot i que han evitat de totes totes referir-se a la mesura de gràcia–, han apujat el to a mesura que la petició independentista d’incloure el dret a l’autodeterminació en l’acord es reforça, en la competició a l’alça en què han entrat Junts i ERC, en lloc debilitar-se. En aquest sentit, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va assegurar divendres que el seu partit prefereix “anar a eleccions” que parlar del referèndum d’independència. “Si s’ha d’anar a eleccions, anirem a eleccions i que la ciutadania triï”, va sentenciar l’endemà que socialistes catalans i espanyols emetessin un comunicat conjunt per assegurar que la demanda de les dues formacions independentistes “aprofundeix en la ruptura i la discòrdia” en comptes de fomentar el diàleg i deixar clar que, pel camí del referèndum, “no hi ha avenç possible”.
De fet, Sánchez va participar dissabte en un acte a Andalusia i es va limitar a dir que “treballen per a una investidura real” i, sense fer cap referència a l’amnistia, va afirmar: “Em veig amb més ganes, forces i arguments que mai perquè hi hagi quatre anys més de govern progressista”. Tot i això, Illa ha insistit aquest dilluns en un acte a Bilbao, organitzat pel diari El Correo, que el referèndum és un “carreró sense sortida” perquè “aprofundeix en la divisió i la ruptura” i ha afegit que, a parer seu, cal explorar i avançar “en coherència” amb la Constitució. Així mateix, ha afirmat que ara per ara ell no dona l’amnistia per feta.
La via de Coalció Canària, amb l’abstenció d’un dels partits independentistes
La distància entre el socialistes i els independentistes ha portat el PSOE a explorar altres vies, com ara sumar Colalició Canària (CC) a l’acord d’investidura, malgrat que van votar a favor de Nuñez Feijóo i que és una formació contrària a l’amnistia. Malgrat que la diputada de CC Cristina Valido ha transmès a Felip VI que encara no té oberta cap negociació ni acord amb els socialistes espanyols, no ha tancat la porta a aquesta possibilitat d’acord si el PSOE “accepta el que demana CC”. Aquest vot podria ser decisiu per a la investidura de Sánchez en el cas que Junts o Esquerra, un o altre partit independentista, opti per abstenir-se, perquè atorgaria 172 vots a favor d’investir Sánchez contra 171 en contra i 7 abstencions.
Sumar, l’altra part en la negociació per assolir un acord amb els independentistes i permetre un govern presidit per Pedro Sánchez, ha reconegut aquest cap de setmana que les negociacions podrien “descarrilar” perquè, segons va dir Jaume Asens dissabte en una entrevista a RAC-1, les resolucions aprovades pels partits independentistes al Parlament durant el debat de política general “allunyen l’escenari desitjat” pel seu espai polític. Tot i això, es va mostrar optimista i creu que la situació “es pot reconduir” perquè, segons ell, “els carrils són prou profunds perquè la cosa acabi bé”.
D’altra banda, socialistes i comuns van aprofitar el ple de la setmana passada per demanar a ERC i Junts que no entrin en una competició i, en aquest sentit, Asens va ser més concret i va assenyalar que veu la formació d’Oriol Junqueras “molt nerviosa últimament” i amb ganes de “guanyar protagonisme”, i va subratllar que els republicans no havien arribat a posar explícitament el referèndum sobre la taula de negociació. Condicionar la investidura de Pedro Sánchez a un referèndum és un “error fruit de les presses d’últim minut”, va sentenciar.
El referèndum com a condició ‘sine qua non’
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, per la seva banda, van recuperar la majoria independentista del 52% al Parlament i en el ple de política general van acordar no investir Pedro Sánchez com a president espanyol si no es compromet a “treballar per fer efectives les condicions” per a un referèndum. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el sisè aniversari del Primer d’Octubre, va afirmar aquest diumenge que “l’amnistia per si sola no resol el conflicte. L’autodeterminació, el referèndum se situa al centre de la resolució del conflicte”, va remarcar. De fet, aquest dilluns Esquerra Republicana, el seu partit, hi ha tornat a insistir a través de la secretària general, Marta Rovira, que en una entrevista a Catalunya Ràdio ha afirmat que “acabar amb la repressió no és suficient”. “Hem de poder parlar de referèndum aquesta legislatura. No podem renunciar al que es va acordar fa 4 anys. Ja vam posar les bases perquè es pogués parlar de tot”, ha reblat.
Malgrat que Asens va afirmar que Puigdemont no interferiria “en la negociació” amb el seu discurs per l’1-O, el president a l’exili va afirmar que el Primer d’Octubre “ha de ser el nervi que determini l’acció política que construeix nació, salva la llengua i que ens encamina al reconeixement internacional”. En aquest sentit, també es va pronunciar la presidenta de Junts, Laura Borràs, que va ressaltar que l’independentisme té “una oportunitat per avançar” per la “conjuntura política” al Congrés i va assenyalar que “la resolució del conflicte polític passa perquè el conflicte torni a estar en l’àmbit de la política” mitjançant una amnistia i l’autodeterminació de Catalunya, i va insistir que cal “tenir garanties” del seu compliment “davant d’un govern que no compleix”, en referència a l’executiu ara en funcions presidit per Sánchez.
D’altra banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va evitar dissabte donar detalls sobre com avancen les negociacions perquè la seva formació, va dir, es mou amb els paràmetres de “la discreció, el rigor, la serietat, la humilitat i la determinació” i va subratllar que “si hi ha alguna cosa que cal anunciar, ja es farà”. Així mateix, va criticar que hi ha formacions que tenen “ganes de lluir” i que donen anticipades “coses” que no els consta que hi siguin, fent referència a l’amnistia i l’autodeterminació.
Calendari gairebé impossible per aprovar l’amnistia abans de la investidura
En aquest context, a més, cal sumar que sembla difícil, per no dir que és gairebé impossible, que es pugui aprovar l’amnistia abans de la investidura com van reclamar les formacions independentistes per arribar a un acord encara que aquesta es tramiti per la via d’urgència. Aquest procediment és el que es va seguir per derogar el delicte de sedició del Codi Penal i va durar poc més d’un mes, ja que l’11 de novembre el PSOE i Unides Podem van registrar el text al Congrés i el 22 de desembre el Senat va donar-hi la llum verda definitiva. Però actualment hi ha una diferència clara que encara pot endarrerir més l’aprovació de l’amnistia: la majoria absoluta del PP al Senat, que té mecanismes per retardar el procés en el pas per la cambra alta.
El camí més curt és tramitar la llei a través d’una proposició de llei pel procediment d’urgència, presentada pels grups parlamentaris i no pas com un projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres. D’aquesta manera s’aconsegueix, per una banda, reduir a la meitat els terminis establerts i, de l’altra, també s’evita haver de rebre el vistiplau del Consell General del Poder Judicial i del Consell d’Estat. El següent pas és enviar la proposició de llei al govern espanyol perquè manifesti el seu criteri sobre la presa en consideració, que té trenta dies per pronunciar-se sobre la tramitació, però, si vol, ho pot fer l’endemà mateix. Si l’executiu espanyol no s’hi posiciona en contra, aleshores la junta de portaveus té via lliure per convocar el ple i incloure la proposició de llei a l’ordre del dia.
La primera votació al ple del Congrés és la presa en consideració, i és la primera vegada que els grups polítics que proposen la llei han de defensar-la al Congrés. Seria el primer cop que el PSOE, si no ho fa abans, s’hauria de posicionar a favor de la mesura de gràcia. Després d’aquesta primera votació a la cambra espanyola i si s’aprova, la proposició de llei és enviada a la comissió corresponent, però aquí el procediment topa amb un altre contratemps perquè a hores d’ara és les comissions al Congrés no estan constituïdes.
Un cop la comissió corresponent rep la proposició de llei s’obre el període d’esmenes, que, com que es tramita per urgència, és de set dies i, tot seguit, s’aborden les esmenes parcials a la comissió, on s’ha de redactar un informe abans de set dies abans de sotmetre-les a debat i aprovar-les. De tot això, ha de sortir un dictamen que s’envia a la presidència del Congrés perquè convoqui un ple per fer la votació definitiva i el text aprovat s’envia al Senat.
El PP pot dilatar el procés amb la majoria al Senat
El PP, que té majoria al Senat, podria dilatar el procediment en el temps i evitar que s’aprovi en aquests dos mesos de marge que hi ha abans que s’hagin de convocar noves eleccions si no és possible la investidura. La mesa de la cambra alta, presidida per Pedro Manuel Rollán (PP), hauria de tramitar la proposició de llei pel procediment d’urgència perquè així s’estableix quan el Congrés fa servir la tramitació d’urgència, però, així i tot, deixa marge als populars per estirar al màxim els vint dies que els permet el reglament.
La majoria del partit de Feijóo al Senat, a més, faria que la llei d’amnistia no superés el tràmit i hagués de tornar al Congrés, que hauria d’aixecar el veto en una nova votació i seria aleshores quan la mesura de gràcia quedaria aprovada. Tot aquest procediment, si ho comparem amb la llei de reforma del Codi Penal i es té en compte el veto del PP, s’allargaria gairebé dos mesos i, a 2 d’octubre es fa gairebé impossible que l’amnistia es pugui aprovar abans de la investidura.
