Junts assegura que no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat “com a recurs legítim per fer valer els seus drets”, fent referència a l’autodeterminació. Així ho ha deixat molt clar en el seu manifest amb motiu de la Diada, un escrit on reafirmen la legitimitat del referèndum de l’1-O, i asseguren que el president a l’exili, Carles Puigdemont, també ho va deixar molt clar durant la seva compareixença a Brussel·les de dimarts passat on va fixar les condicions del partit a l’hora de negociar una possible investidura de Pedro Sánchez. En aquest mateix manifest també avisen de la importància de revertir “la persecució judicial que ha patit històricament” Catalunya, “i que s’ha intensificat els darrers anys”: “Cal normalitzar allò que és normal: el diàleg, l’acord polític i els principis democràtics“, sentencien.
Junts defineix el moviment independentista com un “moviment polític democràtic i pacífic que aspira, a través d’aquests principis irrenunciables, a assolir els seus objectius”: “Som un moviment polític legítim que ha demostrat que, quan governa, és una eina útil a les persones i en millora les condicions de vida. Amb tot, la manca de sobirania fa que l’acció que es pot fer des de les institucions tingui una limitació insuperable si no treballem per l’objectiu ambiciós, però necessari de la independència”, asseveren.
El català a Europa
En aquest document, la formació de Turull i Borràs també assegura que “és urgent la defensa i el blindatge de la llengua” i “aconseguir-ne l’oficialitat a la Unió Europea és un pas molt rellevant per avançar en aquest sentit”. Es tracta d’un dels acords que Junts va aconseguir amb els socialistes a canvi de donar suport a la investidura de la candidata socialista Francina Armengol com a presidenta de la Mesa del Congrés de Diputats. De fet, demà es farà un primer pas en aquest aspecte perquè es debatrà al Parlament Europeu l’ús del català com a llengua de treball dins els plenaris. Un pas necessari abans de parlar de l’oficialitat del català a Europa.
