Membres de dues juntes territorials d’Òmnium Cultural han dimitit en nou mesos. El més recent és el cas de Sabadell, on el president, Jordi Carbonell, la secretària, Isabel Dolcet, i tres vocals van deixar el càrrec el 9 de gener, cosa que van fer pública la setmana passada. Arran d’aquest anunci, exmembres de la junta de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona, han volgut ressaltar que el de Sabadell “no és un cas aïllat, com vol fer creure la direcció nacional”, en paraules de l’exvicepresident de l’equip, Joan Llacuna, a El Món. Llacuna ressalta que en el seu cas va plegar la junta en bloc, el 8 d’abril de l’any passat, nou mesos abans de les dimissions de Sabadell.
En ambdós casos, els dimissionaris han al·legat discrepàncies amb la línia d’actuació de l’entitat en l’eix nacional. En el cas de Sabadell, la confrontació expressada és amb la junta actual, presidida per Xavier Antich. En el cas de Sarrià, els dimissionaris van mantenir discrepàncies amb l’equip de Jordi Cuixart –mentre ell era a la presó– i fins i tot van reunir-se amb el vicepresident, Marcel Mauri, per exposar les seves queixes.
Carta dels dimissionaris de Sabadell
Els de Sabadell, en una carta enviada a mitjans de comunicació, expressen “desavinences amb la Junta Nacional d’Òmnium”. “Estem en desacord amb la línia d’acció política i amb el projecte de desenvolupament social de la
Junta Nacional d’Òmnium que, com s’ha fet palès, se separen de l’estratègia impulsada per Muriel Casals i concretada en la Declaració de Santa Coloma”, especifiquen.
Portaveus de la direcció nacional de l’entitat responen recordant que “la Declaració de Santa Coloma es va ratificar fil per randa l’octubre passat”, ja sota la presidència de Xavier Antich. També remarquen que la gran majoria de membres de la junta sabadellenca –n’eren 14– continuen en l’equip i que el vicepresident és un dels que segueix.
Nova junta en preparació a Sarrià
En el cas de Sarrià-Sant Gervasi –que segons els dimissionaris tenia 5.764 socis a finals del 2021–, des que la junta va plegar en bloc –dotze persones– han passat deu mesos i encara no s’ha reconstituït, tot i que segons fonts consultades per aquest diari s’està en el tram final de les gestions per proposar una candidatura perquè sigui escollida amb una votació dels afiliats del districte.
Van aguantar mentre Cuixart va estar empresonat
Quatre dels exmembres de la junta que va dimitir s’han posat en contacte amb El Món per deixar clars els seus motius per plegar. A més del vicepresident, Joan Llacuna, s’han expressat en aquest sentit l’extresorera, Mercè Colet, l’exsecretari, Albert Viver, i l’exvocal Jordi de Nadal. Tots quatre remarquen que les desavinences van començar quan Jordi Cuixart encara era a la presó, però que van considerar que havien de mantenir-se a la junta i com a socis –ara tots quatre han deixat també de ser afiliats a Òmnium– per contribuir a la lluita contra la repressió. “És en el moment en què Cuixart surt de la presó que em sento lliure de plegar”, concreta Albert Viver.
La direcció nacional d’Òmnium replica que està personada al TSJC en defensa del català
Per a aquests quatre crítics, l’essència del seu desacord és la tebior que veuen en els posicionaments d’Òmnium respecte de la reivindicació de la independència i també en la defensa de la llengua: troben que va ser lenta i poc contundent la seva reacció a la sentència per imposar el 25% de castellà a les escoles i a la llei que es va pactar al Parlament –ERC, PSC, Junts i Comuns– per intentar contrarestar-la.
En aquest punt, els portaveus de l’entitat subratllen que Òmnium, a més de dedicar més del 50% del seu pressupost a llengua –recentment han llançat una campanya d’activisme lingüístic i han editat una guia per exercir-lo– és l’única entitat que està exercint totes les accions jurídiques possibles en totes les causes relacionades amb el 25%, ha obert la via legal d’aquesta batalla”. De fet, l’advocat que porta el cas és Benet Salellas, que va formar part de la defensa de Cuixart en el judici del Suprem, amb un plantejament obertament polític, a diferència d’altres defenses, que van voler ser més tècniques amb l’esperança –frustrada– que la condemna fos menys dura.
Un manifest crític amb la falta de suport explícit al Consell de la República
La junta de Sarrià, ja molt abans de dimitir, va expressar els seus arguments en la reunió amb Marcel Mauri –una trobada que van “agrair”– i posteriorment els van plasmar per escrit en un manifest, amb data de 14 de maig del 2020, en què lamentaven “l’absència d’accions directament vinculades amb la lluita per la independència” i els “missatges ambigus i buits de contingut real”.
L’altra queixa és el que consideren manca de suport al Consell de la República: “Per què Òmnium no dona suport explícit al Consell per la República, si cal, vetllant per la seva neutralitat?”, preguntaven en el manifest. “Precisament si Òmnium no ha estat mai lligat a cap partit, donar-hi suport pot ajudar a donar-li aquest vessant independent i transversal”, argumentaven.
Per a Jordi de Nadal, la resposta a les seves preguntes i queixes es resumeix en dues claus: “Òmnium és presonera de dues idees. La primera és la de la unitat independentista, que davant del comportament dels partits fa que l’entitat sigui ambigua. I la segona és la de les lluites compartides, que acaba volent dir que la teva lluita [la de la independència] no és preeminent”.
1
5
