La reunió entre les delegacions d’Ucraïna i Rússia per acostar posicions i aturar la guerra ha acabat sense acord. Els representants de cada país ja estan tornant cap a les respectives capitals per tal d’explicar les conclusions de la cimera als seus països, però per ara no han transcendit les conclusions. Els dos països, això sí, s’han emplaçat a una nova reunió.
Les delegacions d’Ucraïna i Rússia han començat aquest dilluns la primera tanda de converses de pau a Bielorússia enmig de combats arreu del país i d’amenaces que poden escalar novament el conflicte. El govern ucraïnès reclama un “alto el foc immediat” i la retirada de les tropes russes del país, mentre que la delegació russa insisteix a fer caure el règim de Volodímir Zelenski per acabar amb la influència d’Occident sobre Ucraïna.
L’inici de les converses de pau es produeix l’endemà que el president de Rússia, Vladímir Putin, hagi posat en alerta les forces nuclears del país com a resposta a l’enviament d’armes per part de la Unió Europea i els Estats Units. El president d’Ucraïna, per la seva banda, ha reclamat l’ingrés immediat del seu país a la UE per protegir-se de les ingerències russes. Zelenski ha assegurat que no té cap confiança en les negociacions de pau i dubta de les intencions de Putin.
El paper de Bielorússia
El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, s’ha erigit en el mediador del conflicte malgrat la implicació directa del seu país en la invasió d’Ucraïna. Rússia va desplegar milers de tropes a Bielorússia per dur a terme unes polèmiques maniobres militars abans de l’inici de la guerra i posteriorment va facilitar la invasió permetent el pas de les unitats que han entrat a Ucraïna des del nord i que ara intenten bloquejar Kíev per forçar la capitulació del govern ucraïnès.
En un primer moment Putin volia que les converses de pau es duguessin a terme a Minsk, la capital de Bielorússia, però la negativa de Zelenski a enviar una delegació sense cap garantia de seguretat ha traslladat les negociacions a una localitat a la frontera entre Bielorússia i Ucraïna. Per la seva banda, el govern rus ha acusat Zelenski de negar-se a declarar un alto el foc abans de les converses i com a resposta ha ordenat una nova ofensiva a tot el país.
Rússia protesta per l’enviament d’armes
El Kremlin ha advertit que la decisió de la Unió Europea d’enviar armes i munició a Ucraïna és “extremadament perillosa” i “desestabilitzadora”. El portaveu del govern rus, Dimitri Peskov, ha assegurat que el gir radical de la política exterior europea podria tenir “conseqüències molt perilloses” i ho ha utilitzat per justificar la invasió. “Això [l’enviament d’armes] demostra novament que la postura russa era correcta”, ha assegurat en declaracions recollides per Europa Press.
Peskov ha afirmat que cal “esperar” a veure com avancen les converses de pau en els pròxims dies i s’ha negat a revelar quines són les demandes oficials de Rússia. “Les negociacions s’han de fer en silenci”, ha dit abans de retreure al govern ucraïnès que no acceptés iniciar les negociacions durant el cap de setmana. “La nostra delegació ha estat esperant molt temps a Bielorússia i les negociacions podrien haver començat a la nit”, ha insistit.
