La sala penal del Tribunal Suprem ha tancat la porta a investigar, Félix Azón, magistrat de la sala quarta de la més alta instància judicial espanyola, per la seva relació amb el cas Pegasus. Azón era un dels objectius de la querella presentada per Sentinell Alliance, l’entitat que agrupa cinc empresaris informàtics que van ser ciberespiats amb els programaris Pegasus i Candiru per part dels serveis de seguretat i d’intel·ligència de l’Estat.
De fet, el magistrat va ser querellat en la seva condició de director de la Guàrdia Civil entre el 2018 i el 2020, quan es van registrar els espionatges. Va ser nomenat magistrat de la sala quarta des del gener de 2025. El cas, que tutela el Tribunal d’Instància número dos de Barcelona, va tirar endavant amb les imputacions, entre les quals també s’hi compten la de l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban, la també exdirectora de l’institut armat, Maria Gámez, així com els directius de NSO Group (Pegasus) i Saito Tech LTD (Candiru).
La jutgessa va imputar Azón i el magistrat va presentar un escrit a la sala penal del Tribunal Suprem. A l’escrit reclamava la inhibició del jutjat barceloní cap al Suprem tot al·legant el seu aforament i si, ho considerava pertinent, que s’obrís una instrucció. La jutgessa va inadmetre, finalment, la querella contra Azón, per raó de competència. El magistrat va demanar un aclariment de la interlocutòria que l’expurgava de la causa i va demanar a la sala penal que s’hi pronunciés.
Una interlocutòria tanca l’assumpte
El passat 19 de maig, en una interlocutòria de sis pàgines i a la que ha tingut accés El Món, els magistrats fan cas a la proposta de Eduardo de Porres Ortiz de Urbina, que n’ha estat el ponent i aproven que s’arxivi el cas sense més pronunciaments. De fet, avalen la tesi del ministeri fiscal, que demanava arxivar el cas, perquè al capdavall no hi ha cas perquè no hi ha cap investigació oberta contra l’exdirector de la Guàrdia Civil.
Els magistrats Carmen Lamela, Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta i Eduardo de Porres recorden al seu company de toga que no poden ni tan sols obrir una causa perquè la part de la querella que l’afectava ha estat inadmesa per manca de competència, una inadmissió que equiparen a un sobreseïment lliure. En tot cas, els querellants a Barcelona, haurien d’haver registrat la querella davant el Suprem per la qüestió de competència. Per tant, la sala penal considera que això ja es prou motiu per tancar les actuacions que demana el magistrat Azón.
Ara bé, els magistrats avisen que en el supòsit que s’elevés el cas al Suprem tampoc en farien gaire cas. Tot plegat perquè recorden que sobre el contingut de les diligències d’instrucció seguides per la querella de Sentinell Alliance cal tenir present “les resolucions judicials prèvies en què s’ha acordat la inadmissió a tràmit de querelles amb un contingut idèntic al que és objecte de recerca al Tribunal d’Instància de Barcelona”. En concret, del Jutjat Central d’Instrucció número 5 i de la Secció Segona de la sala Penal, tots dos de l’Audiència Nacional.
