L’escriptor gallec Suso de Toro va ser distingit l’any 2014 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, amb Artur Mas com a president, per la seva “visió positiva de la identitat catalana”. I aquest dimecres ha replicat a les declaracions de l’actriu barcelonina Loles León, que va rebre el mateix guardó l’any passat per decisió de l’executiu de Salvador Illa, un president del qual De Toro opina que està “pervertint” el significat de la condecoració, segons ha dit en declaracions a El Món. Un any després de rebre el reconeixement, l’actriu ha revelat el que li va dir el president de la Generalitat quan li va comunicar que l’hi atorgarien: “Jo li vaig dir que no volia embolics i el president em va respondre: ‘En la Creu només mano jo'”. León es referia al fet que temps enrere els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona havien impedit que se li donés la Medalla d’Or de la ciutat, com volia fer l’alcalde, Jaume Collboni. Però, amb les Creus de Sant Jordi, només compta la decisió del president, com li va fer saber Illa. Un cop va tenir clar aquest punt, l’actriu va tenir clar que la proposta li feia “il·lusió”, i admet que va pensar: “Que es fotin”, en al·lusió a la decisió del ple de l’Ajuntament.
Arran d’aquestes declaracions, De Toro ha manifestat en un tuit: “Quan la Generalitat em va concedir la Creu de Sant Jordi, em vaig sentir molt honrat”. I ha afegit que ara se sent “deshonrat” per haver de compartir el mateix guardó amb l’actriu, perquè ell no desitja que “es foti” la ciutadania catalana. Posteriorment, en conversa aquest diari, l’escriptor ha carregat contra Illa per la “perversió” del guardó i perquè considera que està duent a terme un “programa de desnacionalització” de la vida pública catalana. Així mateix, explica que té aquest sentiment de deshonra perquè veu que se li està donant aquest mateix reconeixement a persones com l’actriu que “actuen com a elements descatalanitzadors”.
Suso de Toro diu a aquest diari que se sent honrat pel guardó perquè en el moment que el va rebre se sentia identificat amb el moment que vivia la societat catalana perquè hi havia un “procés de difamació, de destrucció de la seva imatge no només dels independentistes, sinó dels catalans i catalanes” que, a més, “no ha estat reparada en cap moment i encara continua”. Per contra, ara veu que se li està donant el mateix reconeixement a persones que “no tenen gens de simpatia per la societat i la cultura catalana, i que actuen com a elements descatalanitzadors. Com a elements hostils”. Per a ell, això és “una perversió” perquè, segons diu, suposa “el contrari del sentit de la condecoració”. “L’han pervertit. Li han donat la volta, i em sembla cruel i humiliant per als catalans”, ha dit sobre les distincions de l’executiu de Salvador Illa. Però va més enllà i creu que això s’ha d’analitzar en el conjunt amb l’acció del Govern. “El govern d’Illa està fent tot un programa de desnacionalització de la vida pública catalana i, a més, tocant els elements de la identificació nacional”, ha reblat.
L’escriptor fa referència a les paraules d’Eduardo Mendoza, i les situa en la mateixa “onada desnacionalitzadora” i cita l’ofensiva del Foro Babel i Societat Civil Catalana, que s’expressava a través de Ciutadans, però que ara s’expressa a través del PSC, que ha patit una “mutació” perquè el partit abans era “una altra cosa”. “El PSC actual s’ha transformat en Ciutadans i està duent a terme el programa del Foro Babel”, ha exposat. I ha apuntat que tot això forma part d’una “bel·ligerància clara” amb la intenció de fer “desaparèixer la llengua i tots els signes d’identitat”. I això, segons De Toro, compta amb la col·laboració de persones com Loles León, “persones indolents, però amb la seva ideologia i amb els seus interessos” que col·laboren amb “major o menor consciència” dins d’aquest context desnacionalitzador que descriu l’escriptor gallec.
“Hi ha una cultura autoritària”
Preguntat per l’expressió que, segons l’actriu, el president de la Generalitat va fer servir per justificar la condecoració, Suso de Toro apunta que “evidencia una manera d’entendre la política no com a diàleg i negociació, sinó com a expressió d’una cultura autoritària”. “Hi ha una cultura autoritària”, sentència, i assenyala que Illa i el seu executiu practiquen “des de fa temps” una manca de reconeixement de la mateixa societat catalana, de les entitats, de la tradició i de l’esdevenir històric. “És evident que ho vol corregir en el sentit de transformar Catalunya en una autonomia”, subratlla, i recorda que els pactes i els consensos de la Transició, independentment que puguin semblar millor o pitjors, “reconeixien l’existència de les nacionalitats històriques”. En aquest sentit, critica que el que està pretén Illa és que això “mai hagi existit i que fins i tot cal equiparar totes les autonomies de manera homogènia”. “No és una finalitat igualadora en el sentit democràtic, sinó que té una finalitat de fer desaparèixer una cosa que ja existia prèviament”, conclou.
