Sotragada a la Generalitat i esperonada per un cos d’alts funcionaris influents i claus per al funcionament de l’estructura institucional de l’administració i per a la defensa de la legalitat catalana. Els advocats de la Generalitat, agrupats en el sindicat Fòrum d’Advocacia de la Generalitat, han presentat un recurs contenciós administratiu contra la decisió de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el seu lloctinent, el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, de retornar al departament la defensa jurídica dels agents dels Mossos d’Esquadra, una funció que el govern de Pere Aragonès havia redirigit cap al departament de Presidència, on rauen els serveis jurídics de la Generalitat, que tenen la responsabilitat per llei de la defensa penal de la Generalitat.
La decisió de Parlon es va signar al Decret 213/2025, de 7 d’octubre, de reestructuració de la Direcció General de la Policia, que es va publicar el 9 d’octubre al Diari Oficial de la Generalitat. La consellera vol restablir l’antic sistema, en què eren advocats adscrits al departament, a través de la figura de les habilitacions de facultatius, els que s’encarregaven de la defensa jurídica dels Mossos. Un sistema que l’exconseller Joan Ignasi Elena, amb la presidència d’Aragonès, va decidir canviar, per deixar aquesta feina en mans dels serveis jurídics centrals i amb la intervenció, només, del cos de lletrats de la Generalitat, ateses diverses polèmiques amb els lletrats d’Interior, que eren especialment desobedients amb les instruccions de no presentar càrrecs com a acusació particular contra manifestants independentistes si no hi havia lesions dels policies.
De fet, la decisió d’Aragonès va xarbotar els serveis jurídics d’Interior, amb canvis en la direcció dels penalistes del departament, fins al punt que alguns dels advocats estrella dels Mossos van fitxar per sindicats policials. És a dir, alguns dels arquitectes de les acusacions particulars en procediments contra independentistes. Casos com el de l’activista Marcel Vivet o els 9 de Lledoners van despertar una forta polèmica social, pel nivell d’agressivitat dels advocats de la Generalitat contra l’independentisme, molt superior, per exemple, a la que mostrava la Fiscalia. El recurs presenta ara és un torpede a la línia de flotació de l’estratègia de Parlon i Trapero per controlar i dirigir les necessitats jurídiques dels Mossos amb un organisme creat a la seva imatge i confiança.
“Perjudici estructural i institucional”
El recurs presentat pel sindicat de lletrats, de deu pàgines i al qual ha tingut accés El Món, demana la suspensió del decret de Parlon perquè “hi ha un risc cert i actual que l’execució del decret impugnat ocasioni perjudicis irreparables o de reparació molt difícil, tant per als interessos col·lectius representants dels advocats de la Generalitat com per al correcte funcionament dels serveis jurídics de la Generalitat“. Aquest decret, segons detalla en el recurs l’associació de lletrats de la Generalitat, “crea i reorganitza, contra legem, noves estructures jurídiques dins la Direcció General de la Policia, amb atribució de funcions d’assessorament, representació i defensa, les quals es troben legalment atribuïdes al Cos d’Advocacia de la Generalitat de Catalunya”. En síntesi, el nou decret genera un “perjudici estructural i institucional” perquè retalla les competències i atribucions al cos de lletrats i atorga autonomia a “facultatius habilitats”, una figura excepcional i discrecional de la direcció que contradiu la legalitat i que obre la porta a la contractació externa d’advocats per part del departament.
En concret, la impugnació es concentra en l’article 2 del decret, que crea una nova subdirecció general, que anteriorment era un servei d’assessorament jurídic en l’àmbit de les competències de la Direcció General de la Policia i que ara es bateja com la Subdirecció General d’Assistència i Assessorament Jurídic. Per als advocats, aquest decret “confereix funcions a aquesta nova subdirecció que excedeixen les d’un òrgan de suport“. Així, interpreta que “s’atribueixen a unitats de personal no integrat al Cos d’Advocacia de la Generalitat el que són funcions de representació, assessorament jurídic integral, coordinació de defensa penal, i fins i tot funcions d’orientació processal“. Ras i curt, que assumeix funcions que no li són pròpies i quedarien fora de la legalitat.
Al capdavall, els advocats recorden en el recurs que el decret que es reforma amb l’actual decret establia expressament que les funcions de l’anterior servei d’assessorament jurídic s’havien d’entendre sens perjudici de les funcions d’assessorament que corresponien al Cos d’Advocacia. Això és, que s’havien d’entendre sens perjudici de les funcions d’assessorament en dret reservades als advocats que integren el cos d’advocacia de la Generalitat de Catalunya. Una referència a les funcions reservades al Cos d’Advocacia que denuncien que actualment ha desaparegut en la nova redacció de decret, impugnat perquè es limita a referir-se a les “competències que té atribuïdes el Gabinet Jurídic”.
Una doble dependència
Així mateix, els lletrats impugnen la creació de l’Àrea de Defensa i Assessorament en l’àmbit penal, que el decret configura com una àrea funcional a la qual també s’atribueixen funcions reservades al Cos d’Advocacia. En concret, assessorament jurídic a la direcció general; elaboració d’estudis i informes de qüestions penals; la coordinació de l’activitat processal i penal per fer d’advocats dels Mossos; donar suport jurídic als Mossos amb relació a diligències judicials d’especial complexitat o relatives a fets de particular rellevància i la coordinació dels serveis penals. Una situació similar passa amb la creació d’un Servei d’Assessorament Jurídic Administratiu.
El recurs incideix en el fet que aquests dos serveis creen “una doble dependència, orgànica i funcional, del personal habilitat en matèria penal”. Una duplicitat que “contravé” la llei d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la 7/1996 de 5 de juliol. És a dir, crea un nou cos d’habilitats en funció penal que actuaran al marge de les directrius del Cos de l’Advocacia, amb el risc implícit de crear noves places.
En aquest sentit, remarquen que el decret separa el personal habilitat per exercir la representació i defensa davant la jurisdicció penal dels Mossos, que depèn funcionalment del director o directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat, per mitjà de la Direcció General d’Assumptes Contenciosos, mentre que la dependència orgànica del personal habilitat correspon a la Direcció General de la Policia, per mitjà de la Subdirecció General d’Assistència i Assessorament Jurídic.
Alteració de funcions
L’escrit registrat denuncia el que els lletrats que l’han presentat descriuen com una “alteració de funcions legalment atribuïdes al Cos d’Advocacia”. En aquest context, retreuen a Interior que jurídicament s’atribueixen “funcions jurídiques nuclears a personal no integrat en el Cos d’Advocacia”. Com a exemple, recorden que diferents articles del decret contemplen la creació d’àrees funcionals, direcció d’unitats, coordinació de la defensa processal, coordinació i supervisió de l’assessorament jurídic dels òrgans de la Direcció General, dirigir la tramitació dels recursos i procediments de revisió d’ofici o supervisar l’activitat de lletrats habilitats. En resum, tasques que la llei només atorga competència al Cos d’Advocacia.
Per aquest motiu, reclamen la suspensió de l’aplicació del decret de “manera immediata”. En cas contrari, alerten al jutjat que es “consolidarà una nova estructura organitzativa en la qual personal aliè al cos estatutari passarà a exercir de facto funcions que la llei reserva als advocats i advocades de la Generalitat”. Un fet que titllen de “perjudici” que “esdevindrà irreversible”, tant institucional, per la distorsió el model dels serveis jurídics, com organitzatiu, perquè afecta el nucli essencial de les funcions professionals dels membres del Cos d’Advocacia de la Generalitat, un cos garant de l’aplicació de la legalitat catalana.
