En ple debat i negociació sobre l‘amnistia, el Departament de Justícia de la Generalitat ha començat a preparar un homenatge als militars antifranquistes que no van ser amnistiats fins al 1986, amb una amnistia parcial que només afectava la seva reincorporació a les files de les forces armades espanyoles. En concret, el Memorial Democràtic, que depèn de la conselleria en mans de Gemma Ubasart, ha programat una “acció divulgativa i comunicativa” sobre l’activitat de la Unió Militar Democràtica (UMD), una associació de militars fundada el 1974, encara amb el dictador Francisco Franco al poder, que volia defensar la democràcia i els principis democràtics dins les forces armades.
Els integrants d’aquesta associació, impulsada per militars des de Barcelona, van ser perseguits amb duresa pel règim franquista. De fet, van ser detinguts deu dels seus principals membres i després d’un consell de guerra els van condemnar per rebel·lió a penes de fins a vuit anys de presó i l’expulsió de les forces armades. Els condemnats no es van poder acollir a l’amnistia de 1977 i no va ser fins a l’any 1986, amb una mesura de gràcia del govern de Felipe González, que es van poder reincorporar a files. El 2009, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero els va condecorar. El setembre de l’any que ve es compliran 50 anys de la fundació de la UMD i la Generalitat retrà un homenatge als militars espanyols que van intentar defensar els valors democràtics des dels uniformes.
La “importància” de la UMD
Segons una resposta parlamentària signada per la consellera Ubasart el passat sis de juliol, en què explica les intencions de recordar la UMD, el departament “estudiarà l’organització d’activitats per difondre l’efemèride dels 50 anys de creació de la UMD”. “El disseny de l’acció divulgativa i comunicativa”, explica la consellera en la seva resposta, “tindrà per objectiu establir la importància de les línies democratitzadores protagonitzades pels oficials que van constituir la UMD dins l’exèrcit espanyol”.
En aquest marc, la consellera afegeix que relacionarà aquesta efemèride amb la “influència de la Revolució dels Clavells de Portugal”, també del 1974, un aixecament militar contra la dictadura de l’Estado Novo fundat per António de Oliveira Salazar. “Aquests recordatoris permeten una visió comparatista sobre les dinàmiques que van afectar les dictadures del sud d’Europa en la seva desaparició en la dècada dels anys 70 del segle passat”, detalla la consellera.
Militars afins al règim contra militars demòcrates
De fet, Ubasart ressalta que els anys 2013 i 2014, en record del 40è aniversari de la UMD, també es van celebrar alguns actes, com ara una conferència amb un dels antics integrants de la plataforma, Julián Delgado, per tal de “glossar la importància d’aquesta organització a les acaballes del franquisme”, així com “una entrevista a tres dels seus integrants que es conserva al Banc de la Memòria, dins el projecte Catalunya en Transició“.
El paper de la UMD va ser una escletxa important en un dels pilars del règim feixista, l’exèrcit. Segons Fidel Gómez Rosa, un dels principals experts en la matèria, que n’ha escrit una tesi doctoral que es pot consultar en obert a internet, subratlla que des de la seva fundació a Barcelona el 1974 van arribar a formar-ne part fins a 150 militars fins que es va dissoldre el 1976, tot i que algunes fonts parlen de més de 240 membres. Les forces armades, amb un clar i evident caràcter franquista, no van permetre que amb l’amnistia del 1977 es poguessin reincorporar a files els que consideraven poc menys que traïdors. El 1986, el govern socialista de Felipe González els va rehabilitar. El desembre del 2009, amb Carme Chacón com a ministra de Defensa, el govern de Zapatero els va imposar la Creu del Mèrit Militar.
L’historiador i divulgador Gabriel Cardona, que va ser cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, el compositor de l’havanera El Meu Avi, Leopoldo Ortega Monasterio, o José Manuel Delàs que ha donat nom a l’organització pacifista Centre Delàs per la Pau, també en van ser destacats membres de la UMD.
