La Generalitat i el govern espanyol han donat versions diferents sobre la possibilitat que els estudiants de medicina que han de començar l’especialitat facin les proves del MIR en català. En dues respostes a preguntes per escrit de Junts per Catalunya al Parlament i al Senat, contesten diferent i oposat. Mentre la consellera de Salut, Olga Pané, assegura que el Ministeri de Sanitat està analitzant la possibilitat, el govern espanyol ha deixat clar que aquestes proves “és obligatori fer-les en castellà”. Fonts de la formació de Carles Puigdemont asseguren que, o bé la consellera els ha “mentit” o bé el ministeri li ha dit una cosa a ella i una altra a Junts. I afegeixen que entenen que la resposta de Pané no té valor perquè el ministeri preval i ha deixat clar que no té gens d’interès a permetre que aquestes proves es puguin fer en català. Un fet que consideren un “menysteniment” a les llengües oficials de l’estat espanyol. També afirmen que continuaran “treballant perquè es pugui fer en català”.
El xoc de versions té, en la part catalana, la resposta de Pané, que el 16 d’abril assegurava que el Ministeri de Sanitat està analitzat la possibilitat que les proves d’accés a la formació sanitària especialitzada es puguin fer en català. Junts per Catalunya li havia demanat, a la cambra catalana, quines mesures estaven en marxa per aconseguir que els estudiants puguin fer les proves per a les places de metge intern resident (MIR) en llengua catalana. Pané manifestava que el Ministeri de Salut és “conscient d’aquesta qüestió i ha informat que l’està analitzant, en el marc de les seves competències”. En una breu resposta, la titular de la cartera de Salut del govern català es limitava a dir que l’executiu de Salvador Illa “resta atent a l’evolució d’aquest treball” i que “continuarà participant en els espais de coordinació institucional corresponents”.
Però la resposta de la consellera es contradiu amb la que havia donat el Ministeri de Sanitat només un mes abans, el 13 de març, on va deixar clar que aquestes proves només es poden fer en llengua castellana. “La formació sanitària especialitzada té caràcter estatal, únic i simultani a tot el territori, es regeix pels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, així com pels criteris d’homogeneïtat, objectivitat i seguretat jurídica que han de presidir tot procés selectiu d’àmbit nacional”, exposa l’executiu espanyol. I afegeix que “la utilització del castellà en l’elaboració i la realització de la prova respon a la seva condició de llengua oficial de l’Estat, d’acord amb l’article 3.1 de la Constitució espanyola, i garanteix la uniformitat tècnica de l’examen, l’equivalència de les condicions de realització i la comparabilitat objectiva dels resultats a tot el territori”.
El Govern rebutja negociar amb el govern espanyol la fi al districte únic estatal
Un altre aspecte que es reivindica des de l’àmbit professional sanitari és la possibilitat de posar fi al districte únic estatal per repartir les places universitàries, una proposta que Junts ha proposat al Parlament en diverses ocasions i que sempre s’ha trobat amb el rebuig del PSC. De fet, com ja va informar aquest diari en el seu moment, la consellera d’Universitats, Núria Montserrat, es va reunir l’octubre de l’any passat amb degans i deganes de les facultats de Medicina de les universitats catalanes i els va traslladar que no pot suprimir el districte únic perquè s’escapa del seu àmbit competencial, i aposta per desplegar mesures que siguin “viables” i, alhora, “efectives” per respondre a aquesta demanda, però sempre dins del seu “abast competencial.
Montserrat va admetre que durant la reunió es va tractar el Reial decret 69/2000, la norma que regula els procediments d’ingrés als centres universitaris, i que estableix el districte universitari únic, però va defensar que l’objectiu d’aquesta llei és “garantir la mobilitat de l’estudiantat a tot l’Estat espanyol, amb independència d’on hagin cursat els seus estudis previs i hagin fet les proves d’accés”, i va traslladar als degans que és impossible eliminar aquest marc legal.
