Cau el sol d’un dimecres vespre entre Montmeló i Cardedeu, municipis de l’R2 Nord de Rodalies. Els últims passatgers del dia esperen, mòbil en mà, que el tren superi el segon tram sense cobertura del recorregut. La posta de sol capta l’atenció d’en Luis, però de no la seva esposa: “Estic enviant un missatge”, esbufega ella sense paciència ni aixecar la mirada. Són jubilats. Deuen saber que Rodalies encara és gratuït? “Ens van donar una targeta a la taquilla”, confirma ell, gens preocupat per tarifes i abonaments. El tren va sorprenentment puntual i els passatgers, tranquils; una utopia en aquest món de decepció i resignació anomenat Rodalies. L’endemà al matí ja no serà el mateix. De res servirà recordar que aquesta no és la línia amb més retards confirmats. Esmentar-ho ha estat un error, possiblement de principiant.
“La majoria s’ho pren amb resignació crec, però en dies caòtics costa”, comenten des de la taquilla de Cardedeu. “Ahir [dimecres] va haver-hi un robatori de coure i va ser una mica embolic, pensant en la gent. Però d’una cinquantena que van passar per aquí, potser només tres van protestar emprenyats. Per això dic que la gent, si està decebuda, ho viu resignada”, afegeix la treballadora. “Hi havia hagut èpoques pitjors”, remata. La gratuïtat, opina protegida darrere un vidre, ha ajudat “a rebaixar la tensió”. Per a desgràcia seva, la mesura de gràcia tenia els dies comptats. La consellera Sílvia Paneque ha confirmat aquesta setmana que el servei torna a ser de pagament a partir d’aquest dissabte.
“Menys tensió? No ho sé, però ho dubto”, respon insegur l’Antonio, preguntat per la diagnosi que fa el personal de l’estació. Viu a Cardedeu, però fa mesos que no agafa el tren; ha aconseguit una feina a distància i encara transita per la ràbia d’un divorci complicat amb Rodalies. “És un desastre”, insisteix. No sabia que la Generalitat havia imposat la gratuïtat del servei a Renfe per compensar la crisi posterior a l’accident de Gelida, però conspira contra la decisió. “Ja m’he imaginat que era un suborn als passatgers”, respon, irònic. “Aquesta línia sempre ha anat malament, calefacció a l’estiu i aire condicionat a l’hivern. Jo he estat quatre hores tirat a Passeig de Gràcia sense cap explicació. Avui baixo per uns exàmens i fins d’aquí a dos mesos no el tornaré a agafar”, etziba amb certa indolència, sense deixar de fumar.
L’R2 Nord és una línia solitària. Només uns pocs adolescents desafien el personal de seguretat amb altaveus tan molestos com innocents. Sorprèn veure algun llibre entre centenars de mòbils, i encara més converses entre passatgers. “Què coi ha d’anar bé! Si ahir vaig estar dues hores al tren per un robatori de coure o no sé què va passar”, etziba en Pol, que puja a Montmeló i seu en l’única línia de seients buida. Tampoc sabia que el servei torna a ser de pagament dissabte, però tant li fa, perquè encara gaudeix de la T-Jove, que no ha abandonat. “També agafo el metro”, es justifica.
Una gratuïtat que no arribava al metro
“Tampoc t’ho criticaré; els serveis crec que s’han de pagar perquè funcionin. No és just que jo pagui i un altre no, s’hauria de fer un preu unitari i que estigui bé per a tothom”, comenta. Una opinió compartida a Barcelona. El Fernando treballa a Viladecans i fa transbord a Sants. Allà agafa el metro fins a la Sagrera, i d’allà a Sant Andreu. “Jo feia servir la T-casual. El gratuït no integrava el metro”, explica. Fa 30 anys que agafa el mateix tren, i gairebé mai l’havia criticat. “Últimament [des de l’accident de Gelida] anava pitjor”, diu ara, menys preocupat havent aconseguit per fi la jubilació parcial.
Segons la plataforma Puntual.cat –creada per un conjunt d’informàtics usuaris de Rodalies, amb dades obertes d’Adif– el retard mitjà de l’R2 Nord el mes passat va ser de 6 minuts. La línia vallesana és, juntament amb l’R1 (Baix Llobregat – Barcelonès – Maresme), la línia sense talls amb millors registres. Segons Renfe, que publica les dades mensualment i sense desglossar per línies, els índexs de retard són més baixos. Al conjunt de línies de Rodalies Barcelona, el retard mitjà va ser de només 1,4 minuts el mes passat. Ara bé, la xifra creix fins als 21,2 minuts si s’exclou de l’equació els trens que no han patit cap mena d’incidència. És a dir, que les dades confirmen el que tothom sap a Rodalies: caure en una avaria et pot complicar la tarda sencera.
“Hauria de continuar gratuït en les línies que tenen servei per carretera”
Més cansats encara estan els usuaris dels trens regionals, que sí que han patit les conseqüències d’una revisió exhaustiva del recorregut. “Entenem que el servei s’hagi de pagar, però hauria de continuar gratuït en aquelles línies que encara tenim un servei alternatiu per carretera”, es queixa Nil Magrinyà, usuari de l’R13 (Barcelona – Valls – Lleida) i president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i de l’Alt Camp. El cas de l’R13, explica Magrinyà, exemplifica l’excepcionalitat que encara viu Rodalies: els trens no circularan entre les estacions de la Plana-Picamoixons i Roda de Mar mentre Adif fa obres d’emergència en dos túnels deteriorats.
“Sobretot que no ens diguin que la gratuïtat s’acaba perquè el servei ja funciona. Que ho han de fer perquè ja no hi ha més diners a la caixa? D’acord, però que no ens diguin que el servei funciona perquè no és així!”, subratlla l’afectat, cansat de la degradació progressiva de la línia. És l’única sense trens al matí –perquè l’operadora en fa el manteniment entre les 9 i les 13 hores– i els darrers tres mesos ha acumulat retards superiors als 15 minuts de mitjana. Segons les dades recollides a la plataforma ciutadana, el febrer passat, just després de l’accident de Gelida, l’R13 va registrar 48 minuts de retard els dies feiners.
La resta d’usuaris que arriben de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona cap a Barcelona tampoc entenen la decisió. “Qualsevol que vagi amb tren sap que de normalitat no n’hi ha”, s’ha queixat la portaveu de Dignitat a les Vies, Anna Gómez. La plataforma, que engloba els afectats de les línies R15, R16 i R17 veu una “presa de pèl” aquest argument. “No és un servei digne”, sostenen els usuaris. Des de la plataforma insisteixen que la voluntat és pagar pel servei, però qüestionen una decisió “desencertada” tenint en compte que “els trens no arriben”. En declaracions aquests dies als mitjans, Gómez també ha demanat a la Generalitat que “no menteixi” si el que necessita són diners, per evitar així més frustració. “Estem arreglant les vies per a una generació que ara va al parvulari i el que hem de fer és pal·liar els cops per a la generació que agafa el tren”, ha resumit l’activista.
