L’estació de tren de Valls ja no és el que era. Els anys vuitanta, la capital de l’Alt Camp acollia dos trens de llarga distància –un Altaria i un Talgo– i gaudia de certa importància en el tramat ferroviari de Catalunya. Dècades després, només hi circulen quatre trens regionals per direcció i en horaris gens competitius. La Generalitat els ha promès que el gener de 2027 hi haurà dues freqüències més dels regionals, de manera que arribaran a sis al dia. Sis trens són millor que quatre, pensen al territori, però igualment insuficients per plantejar-se el servei de Renfe com una bona alternativa per anar a Barcelona.
El primer tren diari de l’R13 (Lleida-Valls-Barcelona) arriba l’estació de Sants, en condicions normals, a les 8.09 hores i acaba el seu recorregut a l’estació de França a les 8.24 hores. El darrer, de camí de tornada, surt a les 20.15 hores de Sants. “No són horaris competitius”, lamenta Nil Magrinyà, president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i l’Alt Camp, que es refereix que el primer tren del dia arriba massa tard a Barcelona per a classe o a treballar a l’hora i que l’últim surt massa aviat per a altres treballadors o altres estudiants, que no són a temps d’agafar-lo quan pleguen. “Ens trobem que molta gent, sobretot estudiants, van a viure a Barcelona. Si els horaris fossin més competitius, potser hi haurà qui podria plantejar-se quedar-se aquí i anar i tornar cada dia”, comenta l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré. El trajecte Valls-Barcelona és d’una hora i vint minuts, sense comptar les interrupcions que acompanyen sovint els usuaris de Rodalies. “No seria cap bogeria”, afegeix Magrinyà.
“Tenia una reunió demanada amb el Govern des del mes de setembre. Vaig insistir a tots els alcaldes des de Vinaixa fins a Roda de Mar [a Roda de Berà, primer municipi abans d’entrar a la xarxa de Rodalies Barcelona] que s’unissin per fer força”, remarca Farré. El mes d’octubre, afegeix, tindran una nova reunió per definir els horaris dels nous trens. Serà una reunió important perquè, ara, arribar a treballar a l’hora a Barcelona és més aviat una utopia, una oportunitat reduïda als vallencs que matinen menys.
Els nous combois que complementaran l’R13 sortiran de les línies RL3 i RL4, que l’any vinent saltaran en mans de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). “Més vells no vol dir que siguin trens pitjors, depèn del manteniment. La qüestió és si aquests trens estaran al dia”, es pregunta Nil Magrinyà, que combina la seva acció d’activista amb la de maquinista.
La via, bloquejada durant tot el matí
El neguit dels veïns de Valls no dista gens del que expressen tots els municipis amb estació ferroviària del sud del país. “Estem pagant les conseqüències d’un dèficit de manteniment”, detalla Farré. “No ens hem queixat durant el procés d’obres, però he avisat que, un cop acabin, si no hi ha un compromís clar de revertir la situació, seré la primera a tallar les vies”, anticipa l’alcaldessa, de Junts. L’R13 inicia ara dos mesos de servei alternatiu, entre la Plana-Picamoixons i Roda de Mar, per actualitzar una infraestructura malmesa.
En tot cas, sense obres pel mig, els horaris reduïts de l’R13 compliquen una operativa que és més complexa que a la resta de línies. Perquè és l’única que fa el manteniment de les vies durant el dia. Els trens de mercaderies que viatgen a Saragossa tenen dues rutes possibles; la més convencional, que passa per Valls, i la que circula per Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Totes dues no poden bloquejar-se alhora i la línia de Valls s’allibera de nit mentre l’alternativa se supervisa. “Ens bloquegen pràcticament des de les 9:30 hores fins a les 13:30 hores i Adif veu molt difícil que això pugui canviar”, lamenta Magrinyà. I sense un canvi, “és difícil recuperar les freqüències d’altres temps”.
Els alcaldes de Ponent demanen una visió ferroviària de país
Més enllà de Valls, l’ampliació de freqüències ressona amb escepticisme. Els alcaldes de Ponent lamenten que el nombre de trens és el mateix de fa quaranta anys, malgrat que el territori ha canviat en aquest temps. “Ens plantegen fer una xarxa de Rodalies de Lleida amb el seu entorn, però amb la resta de municipis de la zona jo ja estic connectat amb bus. El que necessito és poder arribar més aviat a Barcelona”, es queixa Josep Ferran, alcalde de les Borges Blanques (les Garrigues). El municipi de Ponent és a tres hores de Barcelona amb tren. “Podríem fer-ho més àgil”, lamenten.
“Per anar a Barcelona em surt millor anar a Lleida i agafar un tren de mitjana distància o de llarga distància”, comenta el batlle. “Quina visió de país és aquesta en què, sent capital de comarca, hem de passar per la ciutat més gran de la província per anar a Barcelona?”, insisteix, crític amb la visió que en tenen a la plaça de Sant Jaume: “Catalunya es dibuixa en quatre capitals de província; entremig, no hi ha res”. En aquest sentit, des del territori entenen Lleida com un pol comunicatiu amb la resta de l’Estat, però lamenten que no ho sigui per moure’s per Catalunya.
Tall de dos mesos a l’R13 i problemes amb els autobusos alternatius
Els municipis de l’R13 no veuran les noves freqüències –insuficients, però necessàries– fins a l’any vinent. Fins aleshores hauran de patir encara la manca de manteniment dels darrers anys, que ha obligat l’operadora a fer-hi les obres. El tram en què s’actuarà és de 28 quilòmetres, entre els termes municipals de Valls i Roda de Berà, una zona estreta en què el tren circula entre trinxeres.
Les alternatives per carretera no han convençut, durant els primers dies de tall. Alguns busos no passaven el primer dia i d’altres anaven buits en una operativa que s’ha anat ajustant amb el pas dels dies. Les obres, recorda Magrinyà, són necessàries per recuperar la velocitat habitual dels trens, però els serveis alternatius i els seus horaris s’han pensat “a correcuita, tard i malament”. Aquesta nova tessitura, a més, s’ha de sumar al final de la gratuïtat, un aspecte que no s’ha entès al territori, segons es desprèn de les paraules de Magrinyà: “Que ens el facin pagar és no entendre res”.
