El Govern de la Generalitat, d’ERC, i els comuns han arribat a un acord aquest dimecres per als pressupostos del 2023 després de setmanes d’intenses negociacions. Les principals claus del pacte són el fet de passar del 17% del pressupost de la conselleria de Salut destinat a l’atenció primària a dedicar-hi un 20%, amb el compromís d’arribar al 25% l’any 2025. També destaca un augment de l’impost de patrimoni per a les rendes superiors als 10,6 milions d’euros, que permetrà a la Generalitat recaptar 12 milions d’euros més. Alhora, es destinen 555 milions d’euros a l’escut social per combatre la inflació, juntament amb un augment del parc d’habitatge públic. Tots aquests acords, però, necessiten una altra peça fonamental perquè els comptes es puguin aprovar: que també hi jugui un altre grup, que pot ser el PSC o bé Junts, els dos partits que es mantenen dins de la negociació.
La complicada carpeta de Salut
Durant els últims dies, el principal problema en la fase final de la negociació entre el Govern i els comuns ha sigut la carpeta de Salut. Va ser dilluns el dia clau en el qual es va desencallar, fet que ha permès arribar a aquest dimecres amb el pacte gairebé complet. De fet, ha estat significatiu que, durant la sessió de control al Govern d’aquest dimecres al matí al Parlament, Albiach no hagi parlat de pressupostos. Ha estat després de la sessió de control quan s’han acabat de tancar els últims segells entre els negociadors que han encapçalat les converses, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, i el diputat dels comuns Joan Carles Gallego.
Tant el Govern com els comuns han deixat clar que no es podrà retocar el text pactat. Tot i això, aquest compromís no afecta projectes que tant Junts com el PSC volen incloure en les negociacions, com són el Hard Rock, el quart cinturó o l’ampliació de l’aeroport del Prat. L’executiu prefereix desvincular aquestes projectes de les converses i parlar-ne més endavant.
Una reunió pendent amb Junts i PSC
Mentre hi ha fumata bianca amb els comuns, que des de feia setmanes eren amb qui el Govern portava millor les negociacions, continuen les converses amb Junts i el PSC. De fet, des de l’executiu expliquen que només queda una reunió sectorial amb cadascun d’aquests dos grups parlamentaris, que es faran aquesta setmana. Tots dos partits mantenen les distàncies i ja han advertit que, des del seu punt de vista, el pacte encara queda lluny. Tot i això, la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, va dir aquest dimarts que les manifestacions dels grups parlamentaris “no es corresponien a la realitat de les negociacions”. És a dir, que el Govern considera que es tracta d’escenificacions que formen part de la partida de pòquer que s’està jugant. Per això l’executiu espera arribar a pactes amb PSC i Junts “en els propers dies” i assegura que ja té com a prioritat el pacte amb aquests dos partits, tot i que inicialment l’equació fos amb Junts, comuns i la CUP.
“Estem en condicions de començar la tramitació dels pressupostos abans d’acabar l’any”, ha dit la consellera de la presidència, Laura Vilagrà. Des de Palau confien a poder portar el projecte al Consell Executiu un cop s’hagi tancat un acord també amb un tercer partit –PSC o Junts– o fins i tot amb tots dos. Aquest dimecres, Vilagrà ha remarcat que no hi ha cap “raó tècnica” ni tampoc de temps que ho impedeixi.
Illa rebaixa les expectatives
Tot i això, les paraules del primer secretari del PSC i líder de l’oposició, Salvador Illa, aquest dimecres després d’una trobada amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, podrien ser un gerro d’aigua freda per a l’executiu. Illa ha assegurat que les negociacions estan “verdes”. Tot i això, ha admès que el mètode de treball “ha millorat”, però considera que “s’ha de treballar molt més”.
Per la seva banda, Junts ha mantingut una nova trobada amb l’executiu aquest mateix dimecres. Des de la setmana passada, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha començat a celebrar reunions de caràcter sectorial, tal com havien començat fent el PSC i els comuns. Per això, Junts per Catalunya ha estat tractant aquests últims dies amb l’executiu les seves 50 propostes presentades fa dues setmanes en un document al Govern, on s’explicitava l’aposta pel Hard Rock.
Les negociacions del partit de Turull i Borràs amb el Govern es van desencallar amb les seves propostes presentades a la reunió de dimecres de fa dues setmanes. Més enllà del Hard Rock, Junts demanava augmentar la bonificació de l’impost de successions, una deflactació de l’IRPF i destinar més diners a l’escola concertada. També aposten per incrementar el percentatge del pressupost de Salut que es destina l’atencó primària –també fins al 25% del total de la conselleria– i avançar en l’objectiu de destinar el 6% del PIB a Educació.
La fiscalitat pot ser un problema
Un dels punts que pot suposar més problemes per al Govern es la fiscalitat. Els republicans coincideixen amb els socialistes en la voluntat de “no retocar gaire cosa”, tot i que a l’acord amb els comuns s’hi han inclòs nous impostos com el dels grans vaixells o als productes ultraprocessats. També han inclòs un augment de l’impost de patrimoni per a les rendes de més de 10,6 milions, definint-lo com a “impost de solidaritat”.
Això pot suposar un xoc frontal amb Junts, que opta per una altra estratègia en aquest àmbit. El partit de Borràs i Turull proposa revisar l’Impost de successions per arribar de manera progressiva a la bonificació del 99% de les adquisicions per causa de mort en familiars de primer grau. També volen deflactar un 3,5% tots els trams de l’IRPF i incrementar els mínims personals i familiars un 7,5% per compensar la inflació. Segons els càlculs del partit, les mesures tindrien un cost de 279 milions per a les arques de la Generalitat, però, tot i això, la pujada de preus permetrà que Catalunya ingressi 436 milions més que l’any passat en aquest apartat. En total, i encara que popularment es parli de “decàleg”, Junts ha preparat una cinquantena de propostes, com un fons de 150 milions per ajudar el petit comerç i els autònoms a pagar les factures de l’electricitat i una ajuda de 150 milions més per a la transició energètica de les empreses.
D’altra banda, Illa ja va deixar clar que optaven per no fer canvis en aquest aspecte, tot i que va explicar que en els propers mesos caldrà un debat “més calmat” sobre els canvis en matèria d’impostos.
15
8
