La consellera de Recerca i Universitat, Gemma Geis, ha emès un crit d’alerta per “l’augment de l’extrema dret a la universitat”. Així ho ha avisat aquest matí en una xerrada en una conferència a la 54ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu, la UCE, que se celebra aquesta setmana a Prada (El Conflent). Geis ha recordat que les Universitats no poden tenir un posicionament “neutral” quan es tracta de defensar la llengua catalana i els drets i llibertats fonamentals. La consellera ho ha advertit davant del set rectors de les Universitats del Principat de Catalunya.
Per altra banda, Geis ha relacionat la independència amb la capacitat de recerca de les universitats. En aquest sentit, ha explicat que va demanar a tots els rectors els recursos que feien falta per posar al dia els “projectes de recerca”. “En total sumen 3.500 milions d’euros, un import que no es pot assolir fins que no siguem un Estat independent”, ha remarcat. Així mateix, Geis ha demanat parar l’orella a l’avantprojecte de la Llei d’Universitats espanyoles, LOSU, que ha presentat el govern de Pedro Sánchez. “Una llei que mira més a Espanya que no pas a Europa”, ha retret.
El perill “estructural” de l’extrema dreta
La responsable política de la recerca i el sistema universitari català ha volgut emfatitzar el seu neguit pel que qualifica “augment de l’extrema dreta en el sistema universitari”. “Em preocupa com a consellera”, ha exposat i pel que ha reclamat que “no hi hagi cap fissura”. Un risc que constaten sobretot en l’alumnat, però que aviat podria “estructurar-se” en els equips docents. Geis ha assegurat que davant el risc, la conselleria de “manera calmada, discreta, contundent i serena” ha treballant per estar a l’aguait i evitar que el fenomen de feixisme i l’extrema dreta campi en els claustres catalans.
En aquest sentit, ha defensat que la universitat, com entitat, ha de ser un “espai de llibertat i democràcia que cal defensar” tot i que ha de ser un “espai de debat, de crítica, permeable i transpirable” pel debat ideològic. D’aquesta manera, ha recordat que cadascun dels estatuts de les Universitat catalanes “dibuixen el país que volem i com és la nostra nació, la protecció de la llengua catalana i la protecció dels drets i llibertats així com dels valors democràtics”. “El sistema universitari ni pot ser neutral en defensa dels drets i les llibertats”, ha ordenat i ha de “garantir el compromís democràtic de la universitat”.

3.500 per recerca
En la seva intervenció, Geis també ha donat xifres. Per exemple, els 3,8 milions destinats per l’ús del català al sistema universitari o la incorporació de la Universitat de Perpinyà a la xarxa del programa Joan Fuster, “l’Erasmus dels Països Catalans”. Ara bé, ha estat especialment incisiva en la necessitat de tenir més pressupost per a la recerca universitària. Segons ha detallat, la conselleria va demanar als rectors un pressupost de necessitats per als projectes de recerca que tenien previstos. “La xifra és de 3.5000 milions, això no ho podrem tenir fins que siguem un estat independent”, ha aclarit. De fet, ha relacionat la independència amb la capacitat de recerca universitària, un sector clau de l’economia catalana.
Geis també ha cridat a files a tota la comunitat universitària, social i política per tal d’estar amatens al projecte LOSU, l’avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari, que va aprovar el consell de ministres espanyol el passat mes de juny. La consellera considera que, de moment, el text sembla incompatible amb el sistema universitari català. D’aquí que ha pregat als grups polítics catalans al Congrés de Diputats que facin mans i mànigues per esmenar-lo i protegir les universitats catalanes.
La conferència també ha servit per comprometre que la Universitat Catalana d’Estiu sigui “la universitat de les universitats” i els rectors s’han compromès a treballar en aquesta direcció. Geis ha compartit taula amb Joan Guàrdia (rector de la Universitat de Barcelona), Javier Lafuente (rector de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Xarxa Vives d’Universitats), Daniel Crespo (rector de la Universitat Politècnica de Catalunya), Oriol Amat (rector de la Universitat Pompeu Fabra), Josep Pallarès (rector de la Universitat Rovira i Virgili), Jaume Puy (rector de la Universitat de Lleida i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques) i Quim Salvi (rector de la Universitat de Girona).