Pedro Sánchez torna a recórrer al manual de supervivència i ha avançat les eleccions al 29 de novembre malgrat que fins aquest dilluns havia repetit per activa i per passiva que els comicis serien l’any 2027, amb la legislatura esgotada. L’anunci d’un avançament electoral per a d’aquí a 54 dies respon a la necessitat d’obrir una finestra d’oportunitat en un context molt complicat per als seus interessos. Després de tres anys amb una legislatura amb incapacitat d’aprovar pressupostos o tirar endavant carpetes clau, el president espanyol intenta forçar un canvi de guió de la conversa pública aprofitant l’onada de mobilització social pel dret a l’habitatge i el recent impacte del cas Maricarmen. De fet, les seves intencions electorals ja van quedar paleses en el darrer ple al Congrés abans de la votació dels dos decrets d’habitatge. Allà ja va fer un discurs carregat d’electoralisme i va advertir l’oposició, sobretot PP i Junts, que “la història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència de la que imaginen”.
La maniobra, tanmateix, s’albira com una jugada d’alt risc. Per al professor de Ciències Polítiques de la UAB Marc Guinjoan, el president espanyol “buscava una finestra d’oportunitat, algun momentum per convocar eleccions, i ha aprofitat una mica l’onada de mobilitzacions”. Segons el politòleg, es tracta del “millor dels moments dolents per convocar”, tot i que matisa que “això tampoc no vol dir necessàriament que sigui un bon moment per a ell”. Per la seva banda, el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon considera “un gran misteri quins són els objectius” de la convocatòria i apunta que Sánchez ha vist “un cert canvi de guió en el discurs públic arran de l’habitatge” per intentar concentrar el vot d’esquerres. Així mateix, recorda que a hores d’ara l’única enquesta que li dona la victòria és la del CIS.
Els analistes consultats per El Món coincideixen que aquestes eleccions tenen un clar objectiu tàctic: retenir l’electorat propi, mobilitzar la línia progressista sota l’amenaça de l’extrema dreta i, sobretot, absorbir el vot de l’esquerra a l’esquerra del PSOE. “És una estratègia que serà molt més eficaç per carregar-se tota la seva esquerra que no per carregar-se el PP i Vox”, manté l’exvicepresident del Parlament i politòleg Josep Costa, que recorda que “les eleccions anticipades les carrega el diable”. Tanmateix, admet que Sánchez ha mostrat una “especial habilitat per manipular” l’agenda política i crear un “escenari” favorable a poder tenir un relat per a la campanya electoral. Malgrat convocar eleccions, Sánchez no s’ha quedat de braços plegats i aquest mateix dimarts el Consell de Ministres validarà de nou els decrets d’habitatge que, posteriorment, passaran per la Diputació Permanent –òrgan que assumeix funcions de la cambra baixa entre legislatures–, on no necessita els vots de Junts per tirar endavant. “Juga amb els tempos i juga amb els temes”, exposa Guinjoan sobre el moviment estratègic després de la convocatòria.
El parany de l’agenda social i el malestar acumulat
Els experts consideren que la intenció de la Moncloa de convertir la campanya en un monogràfic sobre l’habitatge pot girar-se-li en contra. Després de vuit anys al capdavant de l’executiu espanyol, Josep Costa apunta que els fonaments de l’economia –l’escalada de la inflació, el preu del combustible o l’empobriment generalitzat de les generacions més joves– són un hàndicap per a Sánchez. Presentar-se com un outsider per resoldre un problema estructural d’aquesta magnitud quan s’ha governat durant gairebé una dècada pot resultar inoperant fora de la base ideològica socialista. En aquest sentit, Costa adverteix que “tots els factors de la realitat palpable de la gent són molt antigovernamentals” i remarca que “la inflació, els problemes d’habitatge i els temes generacionals afavoreixen més un antisistema que no pas algú que governa fa vuit anys”.
A més, la distància de gairebé dos mesos fins als comicis obre la porta a la possibilitat que altres factors de pes alterin l’agenda marcada per Sánchez en l’anunci d’aquest dilluns. Des de les decisions dels tribunals sobre el retorn de Carles Puigdemont, passant per un nou intent d’entrada massiva d’immigrants, fins a l’impacte d’esdeveniments internacionals com les eleccions nord-americanes, poden fer saltar pels aires el full de ruta socialista abans d’arribar a les urnes. “Cinquanta-quatre dies són una eternitat en política i poden passar moltes coses”, reitera Costa. Al seu torn, Rodon dubta de la capacitat d’arrossegament del discurs de la por: “El gran dubte que tinc jo és si aquesta idea de ‘que ve el llop’ o ‘vota amb cap’ serà capaç de mobilitzar la gent”. A més, qüestiona l’impacte que pugui tenir la política internacional en les eleccions espanyola perquè “influencia poc”.
En termes de correlació de forces a l’Estat, la piconadora del PSOE podria aconseguir un resultat passable o fins i tot sumar escons a costa de Sumar i Podem, però les enquestes continuen donant un avantatge de majories molt ampli a la suma de PP i Vox. En un escenari similar al del 2008, el PSOE podria quedar-se sense socis de coalició viables per articular una nova investidura. Com resumeix Costa, Sánchez “pot plantar-se el dia de les eleccions i dir ‘he guanyat dos diputats’, però no poder governar perquè s’ha quedat sense socis“. Rodon, per la seva banda, assenyala que es pot donar un escenari semblant al de fa dues eleccions: “Si Vox ho fa bé i el PP treu uns quants vots més, podríem estar en un escenari en què el PSOE no guanya les eleccions, però, com a mínim, guanya en vots” i això li serviria per desmuntar una mica el relat a Alberto Núñez Feijóo.
El taulell català: el daltabaix dels acords i les opcions d’ERC i Junts
L’avançament electoral colpeja de ple la carpeta catalana i deixa en l’aire l’agenda negociada entre Esquerra Republicana i el PSOE, i algunes carpetes amb Junts. Marc Guinjoan recorda que el finançament singular estava pendent de debatre’s al Congrés, mentre que fites pendents com el traspàs de Rodalies, la cessió del control de ports i aeroports als Mossos d’Esquadra i la cessió de competències en immigració que defensava Junts queden aparcats. “Res de tot això s’aprovarà, el català a Europa tampoc no s’haurà aprovat, i l’única cosa que sembla que podran portar com a resultat serà l’amnistia”, certifica Guinjoan. En aquest mateix sentit, Toni Rodon remarca que “la materialització dels pactes és més aviat limitada, per no dir gairebé del tot inexistent”.
Davant aquest escenari, el PSC intenta activar la recepta de la por i demanar el vot útil en clau estatal com ha deixat clar el president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest mateix matí a través del seu compte de la xarxa social X: “Catalunya estarà amb Pedro Sánchez”. Tanmateix, Guinjoan subratlla el paper complicat dels socialistes catalans, ja que “el govern dels competents s’està ofegant” i “el votant del PSC vota en clau espanyola i és bastant indiferent a tots aquests traspassos de competències”. Per la seva banda, Esquerra Republicana manté la carta de Gabriel Rufián com a principal actiu electoral amb unes perspectives “bastant bones”. “La candidatura d’ERC serà Rufián i déu més”, il·lustra gràficament Guinjoan, recordant que el portaveu d’ERC a Madrid “té la millor valoració de Catalunya perquè és un polític que està extremadíssimament ben valorat per l’electorat de molts partits polítics”. Paral·lelament, Josep Costa apunta que a Catalunya existeix una dinàmica on “els socialistes poden votar Rufián tranquil·lament perquè saben que és votar el PSOE i també poden votar els Comuns perquè saben que és votar el PSOE”, atès que les principals opcions han acabat facilitant la governabilitat de la Moncloa. Toni Rodon, per la seva banda, assenyala la tensió interna que hi ha a ERC entre Rufián i la resta de grup parlamentari, amb els quals no té relació.
Per la seva banda, Junts per Catalunya afronta la campanya amb el repte de fixar un discurs propi després d’haver trencat la dinàmica de pactes amb el PSOE. “Si tu ets Junts, què dius ara a la campanya? Que tornaràs a investir Pedro Sánchez o que no ho faràs? Junts té un problema de discurs brutal”, reflexiona Costa. Un altre factor a tenir en compte, segons assenyalen els experts, és un possible retorn de Carles Puigdemont que, segons Rodon, “podria ajudar a reviscolar una mica el partit”. Malgrat que no el veuen com a candidat –possibilitat que no descarten del tot–, tots tres experts suposen que el partit aprofitarà el retorn del president a l’exili per obtenir rèdit electoral. A més, tots tres assenyalen que el marc electoral català presenta una escletxa inèdita per la decisió d’Aliança Catalana de no presentar-se a les eleccions espanyoles i que això “aparentment” pot afavorir Junts. Per a Costa, el partit de Sílvia Orriols havia ocupat un espai com a “partit dissident que no és acòlit d’en Pedro Sánchez”, i ara el seu electorat potencial queda orfe. “El discurs que faci Junts, serà per intentar recuperar aquest vot aprofitant que Aliança no es presenta”, conclou Costa, tot remarcant que aquesta pugna pel vot orfe és “la història més interessant” dels comicis a Catalunya.
