Els decrets d’habitatge que el govern de Pedro Sánchez ha convertit en la seva bandera aquesta setmana han fracassat. Aprovats a correcuita i portats al Congrés a tota velocitat, no s’han pogut convalidar al Congrés després que la negociació iniciada amb Junts descarrilés. Junts per Catalunya ha complert el va anunciar ahir a la nit i els ha tombat. La formació de Carles Puigdemont, reunida ahir a la nit en una executiva nacional d’urgència abans del ple, havia demanat la retirada dels textos per obrir una negociació discreta. La negativa de l’executiu estatal a frenar la tramitació ha abocat la cambra baixa a una votació, que s’ha fet en veu alta i per crida, que ha evidenciat la fragilitat de la majoria de la investidura i que, fins i tot abans, ja ha desfermat els rumors d’un eventual avançament electoral a l’Estat, que podria ser el 29 de novembre. El mateix Sánchez ha fet ús de la paraula abans de l’inici de la votació per advertir si cauen els decrets la culpa la “tindran aquells que votin ‘no’ des del seu escó”, i ha demanat que hi votessin a favor perquè “si no la història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència de la que imaginen”. “Aquesta vegada la culpa no la tindrà la troica, la tindran aquells que votin no des del seu escó”, ha sentenciat. El primer decret ha estat rebutjat per 178 vots en contra —del PP, Vox, Junts i UPN— davant dels 172 vots favorables del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, Podem, Compromís, BNG i Coalició Canària. El segon text tampoc ha aconseguit la convalidació i ha sumat, a més, el vot contrari del PNB i Coalició Canària.
A la desesperada, la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, ha demanat fins a l’últim moment el suport o l’abstenció de Junts oferint la tramitació de les iniciatives com a projectes de llei per introduir-hi “puntualitzacions o correccions tècniques”. Malgrat la proposta, fonts de Junts han traslladat a El Món la seva total desconfiança cap a l’oferta de la ministra. La formació recorda que l’executiu ja va prometre la mateixa via amb el decret de pensions i les mateixes fonts subratllen que, en els vuit anys de mandat de Pedro Sánchez, cap reial decret tramitat posteriorment com a projecte de llei ha acabat publicat al BOE amb canvis reals.
Durant la seva intervenció al faristol, la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, ha defensat la necessitat d’elaborar un nou text “a porta tancada i lluny dels titulars”, deixant clar que votarien en contra del primer dels dos decrets. Nogueras ha carregat contra el contingut de la norma al·legant que “s’acarnissa amb els petits propietaris en lloc de combatre l’especulació dels fons voltor” i ha revelat que el seu grup ha rebut cartes de petits tenidors demanant el rebuig a la llei. “La gent no es mereix qualsevol decret; no posarem en risc el país que tantes generacions han ajudat a construir”, ha sentenciat, tot acusant la ministra de “populisme” i de disposar de temps il·limitat per defensar “enganyifes”.
Pinça d’ERC i Comuns contra Junts
El rebuig de Junts ha provocat una reacció encesa per part dels socis sobiranistes i d’esquerres. El portaveu d’Esquerra Republicana a Madrid, Gabriel Rufián, ha tornat a mostrar un bitllet de 50 euros des de la tribuna per carregar contra els juntaires: “Aquesta és la seva estelada”. Rufián ha acusat la formació de pagar “un deute” amb el sector immobiliari i de “putejar milers de persones”, instants abans de demanar a Nogueras que deixi d'”imitar a Ayuso” i de proclamar que ell no descansarà fins que la formació de Puigdemont no pinti res en l’escenari polític.
En una línia similar s’ha expressat el diputat dels comuns, Gerardo Pisarello, que ha assegurat que hi ha una l’aliança de vot entre el PP, Vox i Junts i que és una “infàmia” i ha advertit que els de Puigdemont seran “corresponsables del dolor de milers de persones”. Pisarello ha donat suport explícit a la vaga general convocada pel Sindicat de Llogateres —que aquest mateix divendres es manifestava davant la seu de Junts a Barcelona— per combatre l'”ofensiva de la patronal rendista”.
L’horitzó d’un avançament electoral
La caiguda dels decrets dificulta encara més la governabilitat de l’Estat en una situació crítica i reobre l’escenari d’unes eleccions generals anticipades. Fonts socialistes admeten a l’ACN que el context de pressió social i la persistent pinça parlamentària entre la dreta i Junts obren una finestra d’oportunitat política. Si el president espanyol convoqués eleccions, els comicis s’han de celebrar 54 dies després de l’entrada en vigor de la convocatòria. Per tant, podria haver-hi eleccions el 29 de novembre. Tot i que Sánchez ha reiterat en nombroses ocasions que les eleccions generals seran l’any 2027, fonts consultades per Europa Press veuen un “99%” de possibilitats que canviï de plans i anunciï la convocatòria electoral de manera immediata.
Així i tot, la posició oficial de l’entorn de Pedro Sánchez manté a hores d’ara la prudència, però el cap de l’executiu s’ha absentat de tota la sessió plenària i ha estat mantenint contactes des de l’àrea del govern al Congrés. L’equip de la presidència nega l’existència d’un “gabinet de crisi” activat i assegura que no treballa directament en aquesta hipòtesi. Des de l’executiu, però, el ministre Pablo Bustinduy, de Sumar, ha reconegut que el “run-run” electoral és generalitzat i ha afirmat que uns nous comicis es convertirien en un “referèndum” sobre l’habitatge. En canvi, el ministre Ángel Víctor Torres ha rebutjat “fer càbales” sobre la convocatòria d’eleccions.
Podem, per la seva banda, tampoc no descarta que Sánchez opti per avançar eleccions. Tanmateix, des d’ERC, Gabriel Rufián ha demanat a la Moncloa “tenir el cap fred”, i ha recordat a Sánchez que no té opcions d’articular una majoria amb formacions a l’esquerra del PSOE si decideix dissoldre les Corts. Finalment, el portaveu del Partit Popular, Borja Sémper, ha reclamat “eleccions ja” a través de les xarxes socials, i ha acusat la Moncloa de convertir la política espanyola en “una tómbola”. Vox, igual que els populars, consideren que s’han de convocar eleccions “com més aviat millor”.
