Carles Puigdemont ha enviat, sense dir-ho obertament, un avís a Yolanda Díaz, que en una entrevista a La Vanguardia ha parlat sobre la llei d’amnistia i ha assegurat que cal un gran acord polític i social que ha d’anar acompanyat de la renúncia a la unilateralitat per part de l’independentisme català. “Les condicions no les posa qui demana ajuda”, ha dit Puigdemont en un missatge publica a X, l’antic Twitter. “Em penso que algú es confon. No som nosaltres els qui necessitem suports per anar a la investidura”.
El president català a l’exili ha defensat que és Junts qui ha de posar les condicions per pactar una hipotètica investidura i que el govern espanyol té “tot el dret a discutir les condicions i a negociar-les, només faltaria”. Puigdemont ha fet un símil amb un client que va a un banc a demanar un crèdit. A l’oficina el client pot negociar “si hi ha un període de carència i el tipus d’interès que et proposen”, però no li pot demanar al l’entitat que “renunciï a cobrar interessos”.
La negociació per la llei d’amnistia, a pas de tortuga
Les negociacions entre el govern espanyol i els independentistes catalans van a pas de tortuga perquè el PSOE sembla no tenir cap pressa per asseure’s a parlar. Els socialistes prefereixen esperar que fracassi la investidura d’Alberto Núñez Feijóo i, una vegada estigui en marxa el compte enrere de la legislatura, aleshores començar a negociar amb l’esperança que la pressió per una possible repetició electoral acabi forçant un acord molt més beneficiós per als seus interessos.
De fet, fins ara només els comuns i Sumar han mostrat cert interès per explorar la via de l’amnistia. Pedro Sánchez ha estat aquest a Galícia i no ha fet cap menció a les negociacions. El president espanyol en funcions ha ignorat les advertències que Junts i ERC han fet aquest cap de setmana i s’ha mostrat convençut que “hi haurà un govern progressista” a l’estat.
Sumar aposta per aprovar l’amnistia després de la investidura
Yolanda Díaz és conscient que es tracta d’una jugada molt arriscada. Després de reunir-se amb Puigdemont a Brussel·les i explicar obertament que Sumar està disposada a negociar l’amnistia, Díaz ha aprofitat una entrevista a La Vanguardia per posar les seves pròpies condicions: en primer lloc, una hipotètica amnistia ha d’anar lligada a una renúncia a la unilateralitat –cosa que Junts difícilment pot acceptar–; i en segon lloc, i en línia amb la seva feina al capdavant del Ministeri de Treball, vol que la llei sigui fruit d’un gran pacte en el qual també hi ha de ser “empresaris, sindicats i societat civil”. Tot culminaria amb una “llei orgànica” que garantiria l’amnistia.
El missatge de Díaz deixa entreveure una cosa que els comuns fa dies que avisen: l’amnistia no es podrà fer abans de la investidura, tal com demanen ERC i Junts. I no només perquè els terminis parlamentaris ho facin gairebé impossible, sinó perquè involucrar més actors en les negociacions allargarà el procés. Amb tot, els comuns també veuen amb preocupació les poques ganes del PSOE de posar fil a l’agulla. Jaume Asens ha reconegut aquest cap de setmana que no hi ha converses obertes amb els socialistes. “No han mogut fitxa, no hi ha cap proposta sobre l’amnistia, no hi ha cap text, no som en una fase d’intercanviar texts”.
