Tres dies abans de les eleccions del 21 de juliol, el secretari general del PSOE i candidat a la reelecció com a president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va tancar la porta a parlar sobre el dret de l’autodeterminació i l’amnistia, que són les dues grans reivindicacions d’Esquerra i Junts per Catalunya sobre la taula per facilitar la seva investidura. “L’independentisme demanava l’amnistia, demana un referèndum d’autodeterminació, no han tingut l’amnistia i no hi ha ni un referèndum d’autodeterminació ni n’hi haurà”, va afirmar el president espanyol en funcions en una entrevista a La Sexta abans de saber que els vots dels independentistes esdevindrien clau si volia seguir a la Moncloa.
Des de llavors, i sobretot després de les vacances d’estiu, els socialistes han anat suavitzant el seu discurs i, fins i tot, el mateix Sánchez va aprofitar l’inici del curs polític per deixar clar que ara era el “moment de la política” i, sense fer cap referència a les dues demandes exigides pels partits independentistes, va destacar que en la passada legislatura ja havia adoptat “mesures valentes, arriscades i de vegades incompreses”, com ara els indults, i va ressaltar que ara toca ser “coherents” i continuar avançant en “la convivència”.
Aquest no és l’únic senyal que hi ha hagut d’aquesta modulació del discurs per part dels socialistes, que en la passada legislatura es van oposar a l’amnistia en nombroses ocasions a través de Carmen Calvo, Miquel Iceta, Salvador Illa i José Zaragoza, entre d’altres. Sense anar més lluny, el dimarts 5 de setembre, el mateix dia de la conferència del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Brussel·les, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va evitar respondre si la mesura encaixava o no en la Constitució, fins al punt que va retirar la paraula al ministre d’Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, quan s’anava a pronunciar sobre aquesta qüestió. I és que la fórmula que s’han autoimposat els socialistes per a la negociació és “discreció”, “prudència” i “cautela”.
Experts consultats per El Món consideren que els socialistes “han suavitzat” el discurs perquè hi ha una “aritmètica endimoniada” favorable a les forces independentistes i remarquen que aquest pot ser “l’últim tren del Pedro Sánchez i de la gent que hi ha al seu entorn” perquè en unes noves eleccions mai se sap que pot passar, però creuen que “és possible” que no es pronunciïn obertament a favor de l’amnistia si no hi ha un acord tancat.
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona Jordi Matas creu que els socialistes “miraran d’allargar-ho tant com sigui possible” perquè l’amnistia és “una paraula i un concepte que en segons quins àmbits polítics no en volen sentir parlar” i afegeix que una estratègia que poden adoptar els socialistes és generar un “obstacle” en la negociació per si finalment s’acaba aprovant aquesta llei d’amnistia demostrar que han fet “una concessió extraordinària a les forces independentistes”. D’altra banda, el professor de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marc Guinjoan assenyala que el PSOE, ajudat pel PSC i pel PSE-EE, ha començat a entendre que “el mapa del comportament electoral a Espanya cada cop ve més explicat per la dinàmica centre-perifèria i ha de mantenir content una part de l’electoral a Espanya que no és el seu”.
Així mateix, Matas destaca que fa temps, des de principis del mes d’agost, que es veia que l’independentisme exigiria l’amnistia com un “element previ” a la negociació per a la investidura de Sánchez, però avisa de la possibilitat que els socialistes vulguin convertir la mesura de gràcia “en una qüestió definitiva en comptes d’una qüestió prèvia”. “Si no s’aprova abans de la investidura, mala peça al teler”, alerta el catedràtic de la UB, però és de l’opinió que els socialistes “volen cedir amb això i ho voldran vendre com una gran concessió” a l’independentisme per aconseguir que Sánchez sigui investit president. El politòleg de la UOC també manifesta que des de “les elits territorials del PSOE s’està fent pressió per arribar a un acord que pugui desactivar el conflicte que hi ha hagut els anys anteriors”.
Junts ha d’aprofitar el moment
D’altra banda, Guinjoan exposa que Junts ha d’aprofitar el moment perquè “l’aritmètica endimoniada que les eleccions han deixat al PSOE és un caramel per a Junts que difícilment es tornarà a repetir”. Malgrat admetre que Junts juga la carta de voler “resultats immediats”, l’expert ho veu “una mica complicat” perquè hi pot haver coses que s’aprovin abans de la investidura i d’altres que s’hauran de deixar per fer “durant la legislatura amb el risc que Espanya no compleix mai”. “Però és un risc que has d’assumir perquè no tens res millor i l’aritmètica que tens actualment et permet aconseguir moltes més coses que les que no has aconseguit mai”, subratlla.
Jordi Matas deixa clar que Junts ha fixat l’amnistia com un element per “començar a parlar” i això obliga el PSOE a “cedir, fer una concessió i aprovar una llei que no tenies prevista aprovar-la i amb uns terminis molt ràpids” perquè ho demanen com a condició prèvia a la investidura. Tanmateix, l’expert de la UB no descarta la tesi exposada per Marc Guinjoan, ja que el PSOE podria no contemplar la llei d’amnistia com un element previ a la investidura al·legant “la dificultat que hi pot haver en elaborar-la, primer, i aprovar-la després a temps, amb els terminis que se suposa que l’hauria d’aprovar”.
Cautela davant la possibilitat que descarrilin les negociacions
Guinjoan creu que la possibilitat que les negociacions descarrilin per qualsevol motiu fa que els socialistes “no es pronunciïn obertament a favor de l’amnistia fins que s’hagi segellat un acord”. I ho veu com una cosa normal perquè “no pots anar parlant i anar venent la pell del xai abans d’haver-lo matat” i, per tant, considera que seran “molt cautes” en aquest sentit.
“Pots donar certes indicacions, però no pots anar més enllà perquè si això descarrila, anem a noves eleccions i el PSOE vol guanyar aquestes eleccions. Si tu ja abans has venut l’amnistia i després no l’aconsegueixes, això et pot passar factura”. “Ho tenen en compte i saben a què juguen. No són principiants”, sentencia.
Crítiques internes al PSOE
Un altre aspecte a tenir en compte, segons Matas, és “la repercussió que hi pot haver, que els dirigents del PSOE poden interpretar com a negativa”, sobre l’amnistia i que l'”opinió de les velles glòries” puguin crear una certa influència i “una crítica mot dura” cap al partit. De fet, dirigents històrics del PSOE com l’expresident espanyol Felipe González, l’exvicepresident Alfonso Gerra o l’exministre Ramón Jáuregui, entre d’altres, ja s’han posicionat en contra de la mesura de gràcia i han demanat a Pedro Sánchez que no la tiri endavant. Tot i això, Jordi Matas creu que el PSOE pot vendre “relativament bé” l’amnistia al seu electorat i ha posat l’exemple dels indults. “Ja sé que la paraula amnistia té un simbolisme extraordinari, però penso que la mesura en general és més fàcil de justificar i explicar altres qüestions que vindrien després”, subratlla.
