El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Rufián fa el primer discurs en català al Congrés: “Per fi es reconeixen els drets de tothom”

Dia històric al Congrés dels Diputats. El ple ha iniciat aquest dimarts al migdia la tramitació de la reforma del reglament de la cambra per permetre l’ús del català, l’eusquera i el gallec com a llengües de treball sense perill de rebre una amonestació o expulsió per part de la presidenta. Tot i que el canvi no serà oficial fins dijous, quan es votarà la mesura, un acord de la Mesa de la setmana passada ha fet possible les primeres intervencions en català a l’hemicicle. El portaveu d’ERC a la cambra, Gabriel Rufián, ha estat el primer a intervenir en català. “Per fi, després de més de 40 anys, es reconeixen els drets de tothom”, ha etzibat el diputat. “És un honor ser el primer a fer un discurs íntegrament en català al Congrés”.

El ple ha començat amb polèmica. La presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol, ha tingut el seu primer enfrontament verbal amb la portaveu del PP, Cuca Gamarra, i ha advertit la portaveu de Vox, Pepa Rodríguez, quan intentava demanar la paraula per interrompre els discurs del diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro, que en aquell moment feia una intervenció el gallec i castellà per presentar la reforma del reglament. Després de l’estira-i-arronsa, els diputats de Vox han decidit marxar del Congrés i els del PP s’han quedat, però sense fer ús dels sistemes de traducció simultània que la cambra ha posat a la seva disposició.

Després de tenir un record per l’exdiputat d’ERC Joan Tardà, Rufián ha carregat contra el PP i Vox per haver convertit el simple fet de parlar català al Congrés en un “acte revolucionari” i els ha retret la seva actitud. “Moltes de les seves crítiques són literalment una oda a la ignorància”, ha etzibat. “Ni el castellà està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l’independentisme. El català és de tothom”. El diputat republicà s’ha felicitat per “l’èxit” de “l’acord històric” que el seu partit ha esgarrapat al PSOE en les negociacions postelectorals.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, durant el debat per la reforma del Codi Penal | Europa Press
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, durant el debat per la reforma del Codi Penal | Europa Press

Un canvi que posa fi a un greuge històric

En el marc de les negociacions per formar la Mesa del Congrés, en la qual el PSOE i Sumar tenen majoria, ERC, Bildu, el PNB i el BNG van pactar un canvi en el reglament per reflectir la “pluralitat lingüística” de l’estat espanyol. La reforma conté un sol article que modifica els articles 6, 60, 70, 92, 96 i 97 del Reglament del Congrés dels Diputats. També afegeix una disposició transitòria, una addicional i una final. El principal canvi és incloure a l’article 6 el “dret d’utilitzar a tots els àmbits de l’activitat parlamentària” –inclosos intervencions al ple i entrada d’escrits a registre– “qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia”.

El primer secretari de la Mesa del Congrés, Gerardo Pisarello, ha assegurat que permetre l’ús del català, l’eusquera i el gallec a la cambra baixa és una “revolució tranquil·la”, ja que es tracta d’un moment “històric” que permet la “normalització de quelcom que ja existia”. Pisarello ha demanat a PP i Vox “no dramatitzar” amb la reforma del Reglament perquè és una cosa que ja passava al Senat i també hi ha hagut sessions al Congrés “on es van sentir les llengües de l’Estat”. Amb la modificació del Reglament es busca donar un “reconeixement jurídic” a l’ús de les llengües cooficials, ja que fins ara quedava tot a la bona voluntat de la presidència del Congrés, que normalment optava per no permetre’n l’ús i en els últims anys fins i tot s’havia arribat a expulsar diputats per parlar en català.

Les traduccions simultànies, en mans de sis intèrprets

Mentre no es posa en marxa un sistema definitiu, el Congrés ha començat a fer les traduccions simultànies amb un equip de sis intèrprets homologats i 650 auriculars que estan a disposició dels diputats. També s’han utilitzat les dues pantalles gegants que ja hi ha al ple per oferir les intervencions amb subtítols. La despesa dels auriculars puja a 7.600 euros, mentre que els aparells que reben el senyal de la traducció simultània costaran uns 46.000 euros més fins a finals d’any. Pel que fa als intèrprets, es tracta d’un total de sis traductors que formen part d’una borsa de 12 que faran torns i cobraran entre 80 i 100 euros l’hora. 

Comparteix

Icona de pantalla completa