El Ministeri d’Hisenda comença el 2026 amb el repte autoimposat i gairebé impossible de presentar una proposta de nou model de finançament que respecti la singularitat de Catalunya pactada entre el PSC i ERC i, a més, satisfaci les demandes de les comunitats del PP. El departament que dirigeix María Jesús Montero, que ja té un ull posat a les eleccions andaluses d’enguany, es va comprometre a presentar el nou model de finançament a principis d’aquest any –idealment entre gener i febrer, segons les seves previsions– i ha desfermat una nova revolta dels barons populars, que han fixat com a prioritat que Catalunya no obtingui cap privilegi per sobre de qualsevol altra millora que pugui beneficiar els seus territoris.
Fins ara, tant el govern espanyol com el Ministeri d’Hisenda han donat poques pistes sobre com pensen quadrar les aspiracions de màxims d’ERC amb les demandes de cafè per a tothom de les comunitats del PP. L’únic que ha dit és que hi haurà més diners per a tots els territoris i que volen combinar la multilateralitat i la bilateralitat. “El sistema autonòmic tindrà més recursos per sanitat, educació, serveis socials o dependència“, va dir Montero després del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del passat mes de novembre, i a més també reforçarà el principi de “solidaritat” i “corresponsabilitat fiscal”. “El nou model s’aplicarà a totes les comunitats del règim comú, el que no evitarà el reconeixement de singularitats”. Pel que s’ha anat filtrant, sembla que s’augmentarà el percentatge d’alguns tributs que se cedeixen a les autonomies i que s’eliminaran les entregues a compte.
L’únic que se sap del cert és que la proposta que Hisenda va presentar a les comunitats al novembre es basava en la població ajustada –un criteri que ja s’utilitza en l’actual i que no té en compte el principi d’ordinalitat que reclama ERC– i que va ser rebutjat pels governs regionals. El que sí que és gairebé segur és que la batalla per definir el nou model serà més dialèctica que pràctica. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, deia fa uns dies que la proposta d’Hisenda complirà amb l’exigència d’ordinalitat que la Generalitat ha fet seva per pressió dels republicans “sense entrar en el debat de les paraules”. És a dir, que s’incrementarà la despesa que l’estat espanyol destina a Catalunya per equilibrar-la al que aporta a la caixa comuna, però li posaran un altre nom per no irritar les comunitats del PP. Ara mateix, Catalunya és la tercera que més diners aporta i la desena quan toca rebre.
El calendari per al nou finançament
El Ministeri d’Hisenda va traslladar als governs autonòmics que la seva intenció és presentar la seva proposta de nou model de finançament en els pròxims mesos i que convocarà un nou Consell de Política Fiscal i Financera exclusivament per debatre aquesta qüestió. S’ha de tenir en compte que el govern espanyol disposa del 50% dels vots en el consell, per la qual cosa tècnicament només necessita el suport d’una comunitat, que podria ser Catalunya, per tirar endavant la seva proposta, tot i que la intenció de Montero és sumar els territoris governats pel PP per evitar polèmiques i disputes judicials.
Un cop aprovat el nou model al consell, s’ha de portar al Consell de Ministres perquè també l’aprovi i després ha de passar pel Congrés, on el govern espanyol està en una situació molt complicada després de la ruptura amb Junts, fet que augura una nova batalla entre socis d’investidura perquè el partit de Carles Puigdemont ha criticat el plantejament d’ERC des del primer moment i no acceptarà qualsevol proposta. I menys pocs mesos abans de les eleccions municipals del 2027, ja que la intenció de la Moncloa és que el nou model de finançament entri en vigor aquell mateix any.
Què vol cada comunitat?
Enmig del “complex” debat que envolta el nou model de finançament, pendent d’actualitzar des del 2014, hi ha tres grans grups. Per una banda, Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella la Manxa, Extremadura, l’Aragó i la Rioja volen que el nou sistema prioritzi la despoblació i l’envelliment dels seus habitants, ja que això eleva la factura dels serveis públics, especialment en sanitat. Hi ha un segon grup, format pel País Valencià, Múrcia i Andalusia, que exigeixen mantenir el criteri, el de població ajustada, que calcula de necessitat de despesa de cada territori en funció de diverses variables demogràfiques i geogràfiques. En l’últim grup hi ha Madrid, les Illes Balears i, encara que sigui de manera indirecta, Catalunya, que aposten per reorganitzar el sistema de finançament amb base al PIB de cada territori i que s’ajusti la quantitat de diners que reben en funció del que aporten a la caixa comuna.
