Els funcionaris esclaten contra la “gran injustícia” de fer fixos els interins

El procés d’estabilització d’interins del govern espanyol no ha deixat ningú satisfet. Els interins s’han revoltat els uns contra els altres per obtenir una de les cobdiciades places enmig d’un concurs de mèrits que està resultant “angoixant” per a la majoria i fins i tot hi ha hagut acusacions d’irregularitats. Però els qui tampoc no estan gens contents són els funcionaris de carrera, que se senten perjudicats perquè es faci fixos els interins després que ells hagin hagut d’invertir anys i diners en acadèmies per tal d’aprovar unes oposicions. 

La Mireia és una d’aquestes funcionàries que sent que s’ha comès un “greuge” contra el seu col·lectiu. “Hi ha personal interí que fa dècades que ocupa places vacants per a les quals la Generalitat no ha permès l’accés de funcionaris de carrera per no haver convocat els concursos de trasllat quan tocava”, denuncia en conversa amb El Món. Això ha provocat que funcionaris que han aprovat unes oposicions hagin hagut d’ocupar places llunyanes al seu lloc de residència, fins i tot algunes fora de la seva demarcació. 

En el cas d’aquesta funcionària, durant anys cada dia s’ha hagut de desplaçar 90 quilòmetres malgrat haver aprovat l’oposició d’auxiliar administratiu del 2010 amb bona nota. “Tot i viure en una capital de província amb moltes oficines de la Generalitat no van oferir cap de les places ocupades per interins a la meva població ni en alguna altra població que estigués més o menys a prop”, explica. Actualment té una plaça més adient, però per aconseguir-ho va haver de començar “una lluita” amb l’ajuda del Síndic de Greuges. Segons la Mireia, hi ha molts companys funcionaris que es desplacen diàriament de Girona, Tarragona o Lleida fins a Barcelona “havent-hi milers d’interins ocupant places”. 

A banda, assenyala que molts funcionaris van haver d’optar a places d’un cos de nivell inferior al que havien aprovat en les oposicions –cosa que suposa cobrar menys diners– perquè “no els sortia a compte anar a Barcelona cada dia”. 

“Greuge” per a qui s’ha preparat una oposició

Els funcionaris assenyalen que el fet d’estabilitzar i fer fixos els interins sense haver passat cap oposició és una “gran injustícia” per a qui sí que ha opositat i ha gastat molts diners en acadèmies i ha invertit molts temps a estudiar. “Fa 12 anys que no hi ha hagut oposicions, no 20 o més”, diu aquesta funcionària en referència als interins que porten més de dues dècades en una plaça en frau de llei. Els funcionaris, diu, no entenen que si una universitat mai regalaria una carrera l’administració “regali una feina de per vida” a algú que “no ha demostrat mai si està capacitada”. Això, afegeixen, vulnera el principi d’igualtat, mèrit i capacitat que recull la llei. 

La seva crítica es dirigeix més a l’administració que als interins, tot i que també carreguen contra aquests últims per no haver-se presentat a oposicions quan se n’han convocat. “S’ha de destacar la mala pràctica de l’administració quan convocava oposicions i no oferia totes les places vacants”, insisteix. 

La “mala pràctica” de la Generalitat

Segons els funcionaris, la Generalitat ha “fulminat” la possibilitat que puguin optar a una plaça d’un altre cos en règim d’interinatge perquè si es demana es perd la possibilitat de reingressar al cos del qual s’és funcionari durant com a mínim dos anys. 

A banda, critiquen que l’administració hagi incomplert l’obligació de convocar els concursos de trasllats de cada grup cada dos anys tal i com recull la llei. “Reclamem que es convoquin concursos de trasllats reservats només a funcionaris de carrera i previs als concursos de trasllats per als empleats estabilitzats”, exigeixen.

“No es pot solucionar una mala actuació de l’administració amb una nova mala actuació”

Alguns dels funcionaris que se senten perjudicats s’han unit en una entitat anomenada Associació Defensa del Torn Lliure. El president de l’entitat, Antoni Requena, assenyala a El Món que tot i que el problema de la temporalitat ha de ser solucionat “no es pot arreglar una mala actuació amb una nova mala actuació”. “El procés d’estabilització vulnera la igualtat en l’accés a funció pública que es basa en el mèrit i la capacitat”, resol el president i portaveu de l’associació, que està recaptant fons per poder anar als tribunals i intentar tombar-hi la llei d’estabilització de personal interí.  

Des del mes de juny, quan van veure que la via diplomàtica amb les formacions polítiques no funcionava, estan recaptant diners per recórrer la llei per via judicial. “Volem portar la normativa al jutjat per veure si un jutge la considera legal i constitucional”, explica abans d’avisar que arribaran “fins al final”. “No tenim res a perdre, estem desemparats i el que defensem és el més just”, afegeix. El primer pas que es plantegen fer és interposar recursos en jutjats contenciós-administratius. Això els podria acabar portant al Tribunal Superior de Justícia de les diverses comunitats on interposaran recursos i, fins i tot, al Tribunal Constitucional. 

“L’objectiu últim és que el Constitucional es pronunciï sobre la llei d’estabilització, però si cal anar a Europa hi anirem per explicar com ens afecten aquesta mena de decisions polítiques”, assenyala Requena.

Denuncien el discurs “fals” dels interins

Requena assenyala que no és certa l’afirmació dels interins que la directiva europea 1999/70 obliga a fer fixos els treballadors en frau de llei. “S’ha sentit molt però no és cert, de fet no s’ha transposat al sistema jurídic espanyol”, assenyala. Requena explica que les sentències europees estableixen que cal reduir la temporalitat a l’estat espanyol –on hi ha un 35% de persones amb contractes temporals– però sense assenyalar com. “Europa no diu com, només que s’ha de fer. Per tant, no hi ha cap referència al fet que la solució a la interinitat sigui convertir en funcionari de carrera qui té un contracte temporal”, explica. 

“Es transposi o no, en el moment d’oferir places per aconseguir ser funcionari de carrera ens estem saltant l’ordenament jurídic i creant una normativa nova que vulnera el dret de lliure concurrència”, insisteix Requena, que considera que s’estan vulnerant els drets “dels qui treballen en la funció pública i dels que mai hi han treballat”. 

“Amb el procés d’estabilització, una sèrie de places que haurien de publicar-se en oposicions perquè tothom hi pogués accedir, aniran directament als interins”, lamenta. Requena i la seva associació defensen que aquest procés “impossibilita” que les persones que no estan dins de l’administració puguin accedir a ser funcionaris de carrera. “Es vulneren els drets dels interins i dels funcionaris, però amb la diferència que els primers han estat treballant i cobrant”, ironitza. La solució per a la temporalitat, insisteix, “no pot ser donar avantatges i drets preferents als interins”. 

Les “errades” del concurs de mèrit i les oposicions

Requena critica que en el concurs de mèrits el que més compta és l’experiència en el sector públic. “Qui no té experiència té un 0 i no pot accedir, cosa que és molt perversa”, explica. Aquesta “perversió” la veu en el fet que, per exemple, per accedir a una plaça d’un ajuntament concret la persona que ja hi ha treballat té preferència sobre les que han treballat en un altre ajuntament. “Aquí la igualtat i lliure concurrència no es troben per enlloc, perquè per més que et presentis et passaran per davant i no obtindràs plaça”, explica. 

Pel que fa a les oposicions també hi ha desavantatges per a les persones que tenen experiència a l’administració encara que siguin interins. “Si no has treballat a l’administració encara que treguis un 10 a les proves d’oposició no passaràs d’un 6”, lamenta abans d’insistir que els qui ja eren dins de l’administració es veuen “enormement beneficiats”.