Ciutadans celebrarà primàries el proper 9 i 10 de gener i els militants hauran de decidir amb quin lideratge haurà d’afrontar el partit una fase que serà clau per la formació espanyolista nascuda a Barcelona per combatre el catalanisme, ja que les enquestes els situen al caire de la desaparició les cambres parlamentàries. Es tracta de l’inici de la refundació de Ciutadans i que podria comportar un canvi de nom del partit. Aquestes eleccions internes arriben amb una tensió in crescendo al si del partit, perquè molts dels militants estan en contra del rumb que ha emprat Inés Arrimadas durant els últims anys, des de la marxa d’Albert Rivera.
Un partit en caiguda lliure
Ciutdans, que l’any 2017 va treure fins a 36 diputats al Parlament i va guanyar les eleccions, i que l’abril del 2019 en va treure 57 al Congrés, es va enfonsar en la repetició d’aquells comicis el novembre del mateix any. El que havia sigut el seu líder, Albert Rivera, va dimitir i, des d’aleshores, amb Arrimadas al capdavant, van de desastre en desastre. Ara afronten unes eleccions internes en un context en el què molts dirigents s’han anat donant de baixa. Les divergències amb Arrimadas es visualitzen clarament en el diputat al Congrés, Edmundo Bal, qui ja ha anunciat que presentarà una candidatura independentment del que faci Arrimadas.
Tot i això, l’exmà dreta d’Albert Rivera està treballant per aconseguir una candidatura unitària per “evitar una batalla campal”. Paraules que mostren molt bé la situació interna del partit taronja, molt al límit. Per això, Arrimadas aposta per una candidatura conjunta, però si Edmundo Bal – vicesecretari del partit que es va presentar a les eleccions de la Comunitat de Madrid el 2021 i no va obtenir representació– no l’accepta, hi haurà xoc entre dues llistes. Bal també ha ofert Arrimadas integrar-se a la seva llista, sense èxit.
Primàries i Assemblea Extraordinària
D’aquesta forma, Ciutadans celebrarà primàries el 9 i 10 de gener i, segons els documents de refundació aprovats per la direcció del partit, apostarà per un model de bicefàlia amb una persona encarregada exclusivament de la secretaria general per portar les regnes de l’organització i una altra diferent, el portaveu, que serà el seu cartell electoral. Amb aquest model, el líder es podria lliurar de les funcions orgàniques del partit.
No obstant això, aquest model encara ha de ser confirmat per la militància en l’Assemblea Extraordinària que se celebrarà el 14 i el 15 de gener. En cas de ser validat, Bal es presentarà per al càrrec de portaveu. Sota el model bicèfal proposat, necessita un company de fórmula, però de moment no compta amb un nom. “Estic trucant a molta gent”, ha explicat.
Partida a tres bandes
Mentrestant, amb Arrimadas hi ha el diputat Guillermo Díaz, el vicesecretari general, Daniel Pérez, i el secretari d’organització, Carlos Pérez Nievas. Els que donen suport a Bal són María Carmen Martínez, José Ignacio López-Bas, Sara Giménez, Miguel Gutiérrez i María Muñoz, tots ells diputats al Congrés. Qui també s’ha mostrat partidari de canviar del lideratge és l’exvicepresident de la Junta de Castella i Lleó, que va perdre les primàries del 2020 contra Arrimadas, Francisco Igea.
Un tercer actor que ha aparegut per sorpresa és la plataforma interna Somos Ciudadanos, que han criticat la direcció actual, han titllat Bal “d’escuder salvapàtries, el del 0 (escons) a la Comunitat de Madrid” i l’han acusat de “cometre la major traïció”.
En aquest sentit, el líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, opta per una “candidatura d’unitat” per liderar el partit després de la “refundació”. “Aposto perquè en aquest congrés sortim tots en una direcció col·legiada amb tots els grans capitals que tenim al partit”, ha detallat. Per aquesta raó ha fet una crida a Bal, Begoña Villacís, Francisco Igea i a Arrimadas perquè “tanquin una candidatura d’unitat per dirigir Ciutadans”.
Aquest dimarts mateix, en ple dia de la Constitució, una diada important per a la formació espanyolista, Carrizosa ha insistit en el seu paper de pont. Ha mostrat “molt bona sintonia personal” amb Bal i ha recordat la seva “valentia” pel fet d’haver estat candidat a Madrid en un moment molt dolent, encara que el resultat fos dolent. Segons Carrizosa, el fet que ara vulgui continuar com a dirigent és una altra mostra de valentia, que s’hauria de combinar amb el reconeixement del paper d’Arrimadas, de la qual ha recordat la victòria electoral del 2017 al Parlament de Catalunya –ERC i el PDeCat es presentaven per separat–, malgrat que no la va saber rendibilitzar en absolut: no va governar i després Cs es va enfonsar fins als 6 diputats que té ara.
Unes enquestes que l’aboquen a la desaparició
Més enllà de les disputes internes, Arrimadas tampoc té gaire suport de l’electorat, segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). En el primer cas, té una nota de 2,2 i el líder a Catalunya, Carlos Carrizosa, el té de 1,8. En aquesta línia també va el CIS, qui atorga una nota de 3,45 a Arrimadas. El CIS també pronostica un resultat de caiguda lliure a Cs en les pròximes eleccions al Congrés dels Diputats, on es quedaria sense representació al no assolir el 3% dels vots (2,5%), mentre que el passat CEO del mes de novembre donava per primer cop la desaparició del partit taronja al Parlament de Catalunya.
Traspàs de votants i càrrecs al PP
Un 33,8% dels votants de Ciutadans marxarien cap al PP en unes futures eleccions al Congrés, segons un baròmetre d’aquest desembre publicat per El País i la Cadena Ser. De la resta, un 6,7% aniria a Vox, un 4% al PSOE i un 24,2% s’aniria a altres partits.
Aquesta tendència de votants de Ciutadans cap al PP d’Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso també respon a una crida dels populars per fer fitxatges del partit taronja. El coordinador espanyol del PP, Elías Bendondo, assegurava aquest dilluns que el “PP és un partit de portes obertes per entrar i per sortir. Per tant, el talent de Cs té les portes obertes del PP com s’està produint en molts territoris”. De fet, un bon exemple d’aquest traspàs es Toni Cantó, Lorena Roldán o Fran Hervías.
Un intent de gir cap a “l’esquerra”
Tot i la manca de concrecions en el futur de Ciutadans, el partit pretén obrir-se cap a l’esquerra i no descarta aconseguir pactes postelectorals amb el PSOE, un canvi estratègic emmarcat en el procés de refundació que busca renovar el partit després de les últimes desfetes electorals i després de tenir al PP com a soci preferent des de 2019. “Volem mirar cap als dos costats”, confirma el portaveu de Ciutadans al Parlament Europeu, Adrián Vázquez, en una entrevista a Europa Press. Aquestes noves línies estratègiques s’hauran d’aprovar en l’Assemblea Extraordinària. Vázquez assegura que les línies vermelles únicament són EH Bildu i els “nacionalismes excloents”.
El no pacte de Rivera amb Sánchez com a punt d’inflexió
Ciutadans va néixer a través d’un grup d’intel·lectuals autodefinits d’esquerres farts del “nacionalisme” de Jordi Pujol i de Pasqual Maragall. Era un grup amb noms com Francesc de Carreras, Aracadi Espada, Albert Boadella i Ferran Toutain, entre d’altres. El primer secretari general de la història del partit, Antonio Robles, explicava aquest dilluns en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio que el pas de crear el partit es va fer amb el tripartit. Amb això, explica que ja des de l’inici hi havia dos corrents: el més intel·lectual, que era la “d’esquerres”, i el de dretes. De fet, assegura que en el primer congrés ja hi va haver desavinences entre ambdues parts, fet que va comportar nomenar Albert Rivera i ell mateix com a líders del partit a través de l’abecedari.
Tot i això, Robles es mostra molt crític amb Arrimadas i Rivera, ja que considera que són dos líders que “es miren el melic i el seu poder”. “Rivera de seguida va ser una persona nouvinguda a voler ser el rei del mambo”, explica Robles, que creu que Arrimadas “no és Ciutadans” perquè no ha vist la seva fundació. “Arrimadas té els mateixos tics que Rivera i comet el mateixos errors”, opina Robles, que la defineix com de “classe alta”. Robles va marxar del partit per les desavinences estratègiques el 2009. Tot i això, opina que el gran error de Rivera va ser no pactar amb Pedro Sánchez després les eleccions de l’abril de 2019, ja que haurien tingut una majoria absoluta de 180 diputats al Congrés. “Volia arribar a ser president”, assegura Robles.
Allò va provocar unes noves eleccions el novembre del 2019, que provocarien la caiguda de Ciutadans de 57 escons a 10 i el pacte del PSOE i Podemos per governar, amb el suport de forces independentistes per a la investidura.
De fet, els dos politòlegs de la UOC i de la Pompeu Fabra, Marc Guinjoan i Toni Rodon coincideixen en el fet que el punt clau dels “desastres” electorals de Ciutadans venen per no pactar amb Pedro Sánchez l’abril del 2019. “Crec que és un partit que el seu moment polític s’ha acabat“, assegura Guinjoan, que creu que l’intent de refundació no fructificarà. De fet, considera que “Ciutadans mai ha arribat a ser el partit que volien crear. Ells van néixer com un partit anticatalanista, encara que es defineixin com a antinacionalista. Va néixer com a resposta als partits tradicionals, amb els quals hi havia una gran insatisfacció”. També subratlla que li ha sortit competència a la seva dreta, Vox, i que tampoc els ajuda que el PP s’hagi “moderat” amb Feijóo. A més, no es creu que els creadors de Ciutadans siguin d’esquerres. “Sempre han tingut una mentalitat conservadora i de dretes“, opina.
Sense cap arrelament als municipis
Rodon, en la mateixa línia, exposa fins a tres motius del perquè de la desfeta de Ciutadans: les discrepàncies internes, la manca d’acord estratègic i la competència de Vox. I recorda que quan els partits es fan petits les discrepàncies augmenten. A més, també subratlla que els partits nous tenen un “electorat molt volàtil” i creu un dels seus grans problemes és mai han tingut prou força en el municipalisme. “Hi ha dos models de creixement dels partits: des de sota i des de dalt. Els que duren més són els que creixen des de sota. Ciutadans va créixer des de dalt“, exposa Rodon.
La falta d’arrelament de Cs als ajuntaments, que moltes vegades són el refugi per als mals moments dels partits, el trampolí des d’on poden rellançar-se, és una de les claus dels seus fracassos. I el que està passant a Barcelona ara mateix ho demostra. Després del desastre de l’intent d’aliança amb Manuel Valls –amb qui van començar el mandat ja separats perquè va decidir votar a favor de la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa–, el grup municipal ha viscut una batalla interna darrere l’altra i actualment ha arribat al punt d’expulsar el regidor Paco Sierra, que ha acabat culpant Carlos Carrizosa de la situació del partit.
11
