La ingerència russa en el Procés sobiranista català persisteix en les ments que assessoren en seguretat a la Moncloa. Com a mostra, el Fòrum contra les campanyes de desinformació en l’àmbit de la Seguretat Nacional, que es va constituir el proppassat 27 d’octubre. Una entitat que havia aprovat el consell de ministres de Pedro Sánchez, el 31 de maig. Aquest fòrum es defineix com un “espai de col·laboració público-privada per fomentar el debat i la reflexió sobre el risc que suposen per a la societat les campanyes de desinformació”. Una entitat criticada des de diversos àmbits que veuen una escletxa per on es podria colar la “censura digital”.
Segons el departament de Seguretat Nacional, el gran òrgan que dirigeix la seguretat de l’Estat, amb línia directa amb La Moncloa, dirigit pel general Miguel Ángel Ballesteros i on radica la nova entitat, el fòrum “recull el testimoni” d’un “grup d’experts de la societat civil” que van escriure el llibre Lucha contra las campañas de desinformación en el ámbito de la seguridad nacional: propuestas de la sociedad civil. Un manual que va ser presentat en societat el passat 27 de setembre i que encara insisteix en la ingerència de les capacitats tecnològiques russes en el referèndum del Primer d’Octubre i, fins i tot, apunta a les accions d‘intoxicació a les xarxes que es van dur a terme a les eleccions del Parlament del febrer de 2021.

Rússia i Catalunya
Aquest Fòrum al més alt nivell està integrat per acadèmics, experts de la societat civil, dirigents del sector privat i, per descomptat de les administracions públiques. Tots segueixen fil per randa el llibre document sobre les propostes que cal prendre per prevenir un dels “riscos actuals de la societat: la desinformació”. Com exemple, avisa que cal posar l’ull sobre el que descriu com “evidències de campanyes de desinformació que han aparegut en processos polítics rellevants dels darrers anys”. D’aquesta manera recullen el referèndum del Brexit del Regne Unit, del 2016; les eleccions presidencials franceses que va guanyar Emmanuel Macron el 2017 i les eleccions generals del Brasil de 2018, on va guanyar l’ultradretà Jair Bolsonaro.
En aquest punt, els experts remarquen que a “Espanya, el procés independentista català també ha estat un cas especialment fecund en missatges desinformatius, amb sospites d’ingerències per part de països estrangers, particularment de Rússia”. De fet, veuen aquestes campanyes com operacions desinformatives d’una incidència més limitada que busquen “esperonar la polarització social o interferir en la integritat dels processos electorals”. Precisament en aquest punt, l’estudi del Fòrum destaca les eleccions al Parlament del 14 de febrer de 2021, amb campanyes per desacreditar un candidat com el socialista Salvador Illa, amb un suposat test fals de la Covid o bé difonent comunicats del govern que no existien a través de xats de Whatsapp o Telegram.

Més cooperació
La fundació del fòrum compleix amb l’exigència dels estats de la Unió Europea d’assegurar una “cooperació encara més estreta davant l’administració pública i els actors rellevants de la societat civil, món acadèmic i sector privat”. Una cooperació que consideren com “l’única forma d’obtenir una visió holística del panorama de riscos i amenaces, i, en aquest cas particular, fer front de manera eficaç a les campanyes de desinformació”. Tot s’incardina l’Estratègia de Seguretat Nacional, el document que serveix per legitimar les accions de seguretat de l’Estat i que any rere any es publica.
D’aquesta manera, entenen que la ingerència d’una potència estrangera a través de la desinformació va registrar-se a Catalunya. Segons el document que serveix de base de treball per al fòrum és la “propagació de manera deliberada d’informació falsa, esbiaixada o manipulada amb un propòsit hostil que té la capacitat d’erosionar els fonaments sobre els quals s’assenten les societats obertes”. Rússia, doncs, continua essent el factor recorrent d’incriminar l’independentisme.